dilluns, 3 de setembre de 2012

Moviments al PSC

Relleus i moviments a can PSC. Què volen dir? El PSC va ser el fruit d'un acord entre la federació catalana del PSOE i partits socialistes catalans (el Partit Socialista de Catalunya - Congrés, i el Partit Socialista de Catalunya - Reagrupament). Fent un resum, potser groller, el PSC és el fruit d'un acrod entre socialistes espanyols i socialistes catalans. La "doble ànima" del PSC, de la que algun cop se n'ha parlat als mitjans.

Aquest van ser els orígens. també es diu que es va produir un repartiment tàcit de poder. Per una banda el PSC ha estat durant anys la primera força municipal a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Per altra banda, ha estat sempre la segona força al Parlament de Catalunya.

Amb els governs tripartits, el PSC va arribar a assumir, en coalició, el govern de la Generalitat. Amb el primer tripartit i Pasqual Maragall es fa la reforma estatutària, tancada en fals amb un pacte entre Artur Mas i ZP. El desplegament de l'estatut, l'esclat de la crisi econòmica, la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut i un progressiu escalfament nacionalista són la història del segon tripartit amb José Montilla.

Les retallades, la crisi, el creixent sentiment nacionalista i independentista a Catalunya agafen al PSC de nou a l'oposició. En aquest moment sembla que el PSC es troba en un punt proper a la ruptura o, si més no, a la retirada de primera fila de noms importants que hom vincula al "sector catalanista".

Acceptaran aquests noms que se'ls faci callar? o prendran alguna iniciativa? jo crec que no s'estaran quiets i que sortiran del PSC. Per a fer què? qui ho sap. Però Castells i Carod esperen fora.

Què ha passat? Crec que és imprescindible rellegir "l'Oasi Català", un "oasi" que té noms des del PP fins a ICV i, en particular, a CiU i el PSC. A quina banda del PSC? doncs a la "catalanista".

I "l'altre" PSC? i el sector PSOE-C? Aquest sector, articulat entorn del "grup del Baix", amb Montilla, Chacón, De Madre... com a noms importants va anar copant poc a poc l'aparell del partit i va assentar-se sòlidament al municipalisme del Barcelonès, el Baix Llobregat, i bona part dels dos Vallès.

El primer tripartit va significar l'auge i caiguda del PSC catalanista, a mans d'un sector de "l'oasi", representat per CiU però, sobretot, a mans del PSOE, i del seu braç executor, el PSOE-C. El procés de l'estatut va deixar un seguit de traïcions, dins del grup del 400 de l'oasi, com dins del mateix PSC.

Amb el segon tripartit es consuma la victòria del sector PSOE-C dins el PSC. L'aparell del partit pren el control de la cúpula, tot i que es mantenen els noms del sector catalanista. Però aquesta ja no remenen les cireres.

A Catalunya, ja no només hi han els noms de "l'oasi", ara també estan els noms del grup de Baix, amb els seus negocis. Uns i altres veuen com es destapen casos de corrupció. Vostès, tots, tenen un problema, que es diu tres per cent. Esclaten els casos Palau i Fèlix Millet, i també el cas Pretòria. la sospita, i més que sospita, de corrupció plana sobre les cúpules directives de CiU i PSC. Els 400. Els Pretorians... Les velles famílies ara tenen uns nous competidors? aliats circumstancials?... amb els que cal repartir el pastís català.

Però la crisi apreta, i l'independentisme creix. És un independentisme de resposta a una crisi, un independentisme alimentat per molts arguments, socials, econòmics... i que creix fora dels partits. Segurament CiU va atiar aquest independentisme, però se'ls ha escapat de les mans i, en tot cas, la crisi està posant la Generalitat, el gran instrument de poder cobejat per uns i altres, per l'Oasi i pels Pretorians, en una situació d'ofec. Una eina inútil. S'acaba l'autonomia.

I en aquest moment es produeix el moviment que escapça el catalanisme del PSC. Quan s'han sentit veus no crítiques o, fins i tot, de simpatia envers la manifestació independentista de l'11S, o en favor de la hisenda pròpia, o s'ha dit que caldria debatre l'independentisme dins del PSC. En aquest moment, el PSOE-C escapça aquestes veus. El PSC catalanista ha mort. Guanya la federació catalana del PSOE. Guanyen Rubalcaba, Montilla i Chacón. Nominalment són "federalistes" (impressionant que encara s'autodefineixin així) però el que són és una màquina al servei del PSOE i no hi han més plantejaments possibles. Faran com el PP de Catalunya amb el seu partit matriu. Els Pretorians guanyen.

Guanyen els Pretorians que poden seguir fent negocis des dels seus fortins municipals, però els cal el suport o, com a mínim, la no intervenció de Madrid per fer-los. Res millor que ser-ne els seus aliats. Guanya l'espanyolisme que veu, finalment, com el PSC s'alinea amb el bloc unionista. Avui no han dubtat a dir-ho: l'independentisme és l'enemic. La independència divideix.

I què podem esperar que faci el PSOE-C? Jo crec que tractarà d'atiar el conflicte social. Tractarà d'aixecar la immigració contra l'independentisme. Podran fer-ho? qui sap. Els immigrants espanyols que van arribar durant la postguerra avui són avis. Els referents dels seus nets, ja no estan a Múrcia, Andalusia o Extremadura. De fet, els referents dels seus fills ja no ho eren del tot. I la nova immigració té els seus referents a Equador, Perú, Marroc, Paquistan, Romania o Rússia, per dir-ne només alguns. Aquesta nova immigració no té lligams sentimentals amb Espanya. Els motius per estar a favor o en contra de la independència vindran per criteris molt més pràctics.

EL PP i el PSOE-C es posaran a la banda del unionisme. Els PPretorians. Ells ho tenen clar. La pregunta és: què faran els expulsats del PSC? molts d'ells també noms de "l'Oasi". La pregunta clau és, en realitat, què farà "l'Oasi". Ells també tenen interessos en mantenir la unió amb Espanya, i no en va CiU, el partit que millor els representa, es resisteix a fer el pas decidit cap a l'independentisme. És més, podem dubtar raonablement que el faci mai.

Però, d'altra banda, la Generalitat intervinguda no és un instrument útil per als interessos de "l'Oasi" que mai ha gaudit d'implantació als municipis grans. Aquest és un criteri important a tenir en compte. Quin serà el següent pas de "l'Oasi"? D'una cosa en podem estar segurs: sigui quin sigui, serà pel seu benefici.

I el poble? Aquell poble que es manifestarà, o no, el proper 11 de setembre? Ah, amics, el poble només és un altre dels instruments de "l'Oasi" i dels Pretorians. Per una vegada, ni que només fos per una vegada, estaria tan bé que fos el poble qui decidís! Que decidís per ell mateix. Que decidís fer un país alliberat d'Oasis i Pretorians. Que decidís fer un país lliure per a un poble lliure. Això estaria bé.
Publica un comentari a l'entrada