dimecres, 1 de juliol de 2009

Baltasar Porcel

Sap greu haver d'encetar els posts del juliol amb un d'obituari: Baltasar Porcel ha mort avui. El càncer, finalment, l'ha vençut.

De Porcel n'havia llegit un munt d'articles d'opinió a La Vanguardia. Era difícil no trobar punts d'acord amb les seves opinions. Per això les seves crítiques resultaven tan punyents. Perquè trobaves manta cops que tenia raó.

A mi m'agradava el seu estil. Vergonyosament, però, ho reconec, només he llegit un parell de llibres seus: l'aventura marinera de "els argonautes" i l'exòtica, sensual i, també en alguns passatges, brutal, "les pomes d'or".

Opinador de l'òrbita convergent, m'atreviria a dir que els governs de Maragall i Montilla han impedit que el d'Andratx esdevingués Conseller de Cultura d'un hipotètic govern de CiU. Ves a saber. Tanmateix, la magnitud de Porcel el feien transversal i indiscutible com a referent de la literatura catalana comtemporània.

Aspirant al Nobel, més d'un cop s'havia proposat la seva candidatura. En el dia del seu decés, el balear ha rebut elogis d'arreu. Hi ha unanimitat: "el valor literari més sòlid en llengua catalana de l'actualitat". Per als que estimem la nostra llengua és, certament, un dia de dol.

Quan un escriptor com Porcel mor, esdevé mite i de culte. Faig el propòsit d'esmena, i provaré d'augmentar la minsa quantitat d'obres que he llegit de Porcel.

Em criden l'atenció "Lola i els peixos morts" i "Olympia a mitjanit". Serà cosa d'aprofitar les vacances per acostar-se a la biblioteca abans que la SGAE i la ministra (de cultura!) Sinde obliguin a pagar pels préstecs o, directament, declarin il·legals les biblioteques, i el préstec de llibres, una activitat terrorista.


Baltasar Porcel, descansi en pau.
Publica un comentari a l'entrada