Pàgines

dijous, 16 de juliol del 2009

12 de juliol de 2009. Finançament

12 de juliol és el dia en que s'ha pactat el model de finançament. Com era d'esperar, no satisfà a tothom, tot i comptar amb el suport de patronal i sindicats majoritaris.

Com era d'esperar PSC i IC mostren la seva satisfacció. CiU i PP, per la seva banda, mostren el seu desacord. Fins aquí, res de nou.

La posició d'Esquerra és la més interessant: l'executiva nacional ha donat el seu suport amb 26 vots a favor i 10 en contra.

El corrent Esquerra Independentista i bona part de les JERC s'han manifestat en contra. S'havia especulat també amb donar un no per a poder plantejar el concert econòmic en la propera campanya electoral catalana.

Al final, però, ERC ha donat el seu suport.

"Peix al cove" i aposta per la continuïtat del govern d'Entesa. l'estratègia encetada fa set anys amb el Pacte del Tinell continua vigent i Esquerra es proposa esgotar la segona legislatura.

No hi haurà ni sortida ni expulsió del govern, com va passar amb el no a l'estatut.

CiU ho te fàcil per desbordar a ERC pel flanc nacionalista. Tanmateix, o molt m'equivoco, podem esperar reaccions histèriques d'anti-catalanisme arreu de l'estat, i no només per part del PP. Si es compleix aquesta previsió, aleshores, si més no des d'un punt de vista "tàctic", la jugada pot ser bona per ERC: podrà adjudicar-se bona part de l'"èxit" del finançament; conjuntament amb els socis del govern d'Entesa, podrà presentar-lo com un triomf per Catalunya, necessari i oportú en el context de crisi; ERC podrà presentar-se com a partit de govern, responsable i amb capacitat de negociació.

D'alguna manera, ERC fa el mateix que va fer CiU quan va pactar l'estatut, però hi han diferències. La més notable deu ser que aquest cop el lideratge i la iniciativa en la banda catalana han estat en mans del govern, quan llavors fou el partit de l'oposició el que va acaparar els focus, i, en aquesta ocasió, sí que s'ha escenificat un front unitari català, cosa que tampoc no es va donar amb l'estatut, amb el pacte nocturn d'en Mas i ZP.

Sens dubte que l'experiència de l'estatut ha estat decisiva a l'hora de mantenir a CiU fora de la negociació: No resultava un company de viatge fiable.

Sí, és cert. El PSC també està lluny de ser el company de llit més desitjable.

Hi ha una similitud que fa esgarrifar: ZP és a l'altre banda. Es pot esperar alguna cosa més que mentides?

Encara hi ha un dubte més gran: L'estat podrà aportar aquests diners si la crisi continua (o empitjora)?

He parlat de tàctiques i estratègies però, és clar, aquesta no és la qüestió. La qüestió és si aquest finançament és el que cal als ciutadans d'aquest país.

Ho és? Hi han unes consideracions a fer: cap finançament que no es basi en "La Generalitat recapta. La Generalitat decideix" serà prou bo.

El nou finançament és: "L'estat recapta. L'estat decideix". Com sempre. El repartiment és millor. Sens dubte. Necessari, vista la crisi que s'està patint i la situació d'ofec econòmic de la Generalitat que s'abocava a una suspensió de pagaments si no arribaven fons.

És aquest el millor finançament per als ciutadans de Catalunya? no. Només és el finançament possible amb els equilibris de forces actuals. És el "Peix al cove" de sempre. La crua realitat de l'estat de les autonomies. El joc que se seguirà jugant mentre no hi hagi un canvi substancial en les majories sociològiques del nostre país.

A menys que la crisi, o qualsevol altre raó, provoquin un daltabaix, crec que puc assegurar que aquests canvis seran lents.

Seran lents, però seran.