Arribem el dimecres 8 de juliol a Vidrà, al càmping. Fa fresca. El taxista ens diu que plou una mica cada dia.
La vall de Vidrà és de conte. La subcomarca del Bisaura, enmig del triangle Vic, Olot i Ripoll és un espai rural, amb paratges naturals i humans de gran bellesa. Proper físicament, però lluny vitalment del brogit barceloní.
Lluny, que no aïllat. La crisi també ha colpejat aquí. Ens parlen, però, de brots verds. La indústria local no vinculada a l'agroaolimentari ha tingut de més i de menys. Ens diuen, però, que es nota alguna revifada i que hi han prou comandes com per a recuperar el tercer torn en una indústria local dedicada a l'automoció. A Santa Maria de Besora i a Vidrà, a més, els rètols anunciant les obres del Plan-E. Brots verds.
Brots verds, dels de veritat, és el que trobem. Verdor arreu. Aquests primers dies de juliol estan essent molt frescos i humits al Bisaura. Sembla primavera (o tardor, que ens hem trobat bolets!)
Aquesta nit es fa la caminada nocturna al Santuari de Bellmunt des de Vidrà. No és pas cap gran passejada i la seva dificultat és baixa. El camí és prou evident de dia com per pensar que en una nit clara no hi ha pèrdua possible.
Em crida l'atenció com deu ser el cel de nit de Bellmunt estant, o quines constel·lacions dibuixaran les llums de la vall.
...
Tres dies més tard, llueix el sol amb prou força. Passejada i piscina. És cap de setmana. Avui ha vingut molta gent. El Serrasolsas estava ple. La gent de l'hostal anaven de bòlit. Em sembla que no estan gaire acostumats!
Encara tenim dies per endavant. Els gaudirem.
Sigui aquest post un petit homenatge a l'acollidora gent del poble de Vidrà.
Gràcies per aquest dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada