dimarts, 20 de gener de 2009

yes, we can!

En el dia de la investidura de Barack Obama, costa parlar d'una altre cosa.

Tanmateix, avui s'ha fet públic que hi ha una gran esquerda a la barrera de gel Wilkins a l'Antàrtida, conseqüència del canvi climàtic.

Solbes, per la seva banda, sembla que finalment ha entès que els números no quadren i el passat dissabte es va despenjar amb declaracions que hom podria qualificar de pessimistes. Si més no pel que fa al 2009, doncs per al 2010 ja preveu una recuperació. Ell sabrà perquè ho diu.

Tenint en compte la negació de la realitat, per mentida o per ceguesa, que ha conformat el missatge del president del govern, que el ministre d'economia digui clarament que el 2009 serà un any en negatiu resulta simptomàtic.

Ahir mateix, però, Europa deia que creu que les coses aniran pitjor del que diu Solbes. Més recessió i més atur del que vaticina el ministre.

Per cert, el grup NacioDigital.cat publica el molt útil Diaridelacrisi.cat. Un link per afegir i repassar cada dia.

I durant tots aquests dies, fins ahir mateix, la guerra a Gaza. La matança de Gaza. He rebut un parell de correus d'un company del comitè que apunten que la motivació geoestratègica de la guerra de Gaza és el control dels recursos gasístics disponibles a la Franja.

És molt curiós com els focus s'han posat sobre la investidura d'Obama i d'un dia per a l'altre s'ha viscut l'apagada informativa dels mitjans oficials sobre el conflicte de Gaza. Serà que tots els nens morts, les cases destruïdes, la violència viscuda no han existit mai? Ja no són noticia? No quedava bé la misèria, la destrucció i la mort compartint minuts amb l'elegant, optimista i americaníssima cerimònia d'investidura? o simplement, és que ara ja no toca?

És molt sospitós que ningú no hagi volgut parlar dels interessos energètics que poden estar darrera el conflicte de Gaza excepte els mitjans informatius alternatius: Kaosenlared, Rebelion o Indymedia... En canvi, els mitjans del sistema segueixen presentant la qüestió com, dit de forma simple, un conflicte exclusivament nacionalista: israelians contra palestins.

Si fa no fa, el mateix esquema simplificat que es va fer servir per explicar el conflicte a Txetxènia, Ossètia del Sud i Abkhàzia. Tots tres casos, en realitat, escenaris de la nova guerra global per l'energia. També Palestina, pel que es veu?

Que hi ha un conflicte nacionalista a tots aquests llocs, segur. Però una guerra? A mi em sembla que si a la gent no se la provoca, la seva tendència natural és conviure en pau. No per cap qüestió moral o ètica. És que, simplement, la pau és més fàcil.

La volta de fulla és que també el soldat mata sense pensar. Ho fa perquè li manen. Prou que algun ho farà per odi i un altre per sadisme, però també ho faran per por, o per sentit del "deure".

Un estrany "deure" el de matar humans.

Un cop armats i mobilitzats, fins els més pacífics poden ser conduits a matar... i morir.

Però, torno a dir: Hi ha qui ha excitat els ànims. Si a la gent no se la provoca, la seva tendència natural és conviure en pau. Per això tota guerra té uns primers culpables: els que han excitat a la violència. Els interessos. La cobdícia.

No hi ha més: cobdícia, i darrera seu, morts, crisi, canvi climàtic.

En el dia de la cerimònia d'investidura de l'home més poderós de la terra - paradoxalment, potser també el més atrapat en una xarxa d'interessos- és el moment de repetir un cop més:

Un altre món és possible.

Yes, we can!
Publica un comentari a l'entrada