Les dades d'atur de la EPA són les que són. Sobren comentaris.
No hi ha cap dubte, doncs, que les coses estan anant molt malament. Negar-ho seria estupidesa.
Ara bé, no hi ha altra opció que travessar el desert.
Es multipliquen les veus que donen consells per a la travessa, àdhuc se senten veus que parlen de l'oportunitat que representa la crisi i descriuen la darrera tupinada que permeti fer-se ric sense esforç.
Són, però, consells adreçats als individus i als particulars. Els consells per a superar la crisi no s'adrecen al poble com a col·lectiu o, si es prefereix, no contemplen l'organització col·lectiva. Aquesta tasca, o aquestes recomanacions es reserven per a les administracions.
S'accepta de forma tàcita que l'estat no només gaudeix del monopoli de la violència, sinó també del monopoli de l'organització social.
Qui no ha sentit dir allò de "Un pla que comença amb "si tots fem" està condemnat a fracassar".
Però a mi em sembla que cedir aquest monopoli a l'estat, als governs, a les administracions és un greu error. Per què? doncs perquè l'estat no és part de la solució. És part el problema.
No és només el sistema financer que s'ha de reinventar, preferiblement sota criteris ètics i no econòmics. És que és l'estat mateix el que ha de canviar. Suposant que hi han forces a l'estat que puguin promoure aquest canvi, que és molt suposar, crec que serà necessari articular respostes des de fora de les estructures de l'estat.
Caldran sistemes per prestar-nos ajuda, potser solucions d'economia desmonetitzada. L'economia submergida, de fet, pot esdevenir l'economia necessària que permeti la travessa.
Potser que prenguem exemple dels homes i dones del desert: mou-te lleuger, només amb allò que et cal; No et separis de la caravana; Sigues hospitalari; No malgastis l'aigua; No t'exposis al sol; Refés-te en arribar a l'oasi; Tingues esperança, el desert té un final.
El món ha de canviar.
Un altre món és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada