atur, IPC i deflació

L'atur als Països Espoliats (a manca de dades de Catalunya Nord, Franja d'Aragó i Andorra) ha crescut en gairebé 50.000 nous desocupats.

Les dades (Vilaweb) són:

País Valencià
Total de desocupats: 357.824
Desocupats al desembre: 24.837
Increment novembre-desembre del 2008: 7,46%
Increment desembre 07- desembre 08: 142.131 (65,90%)

Illes Balears
Total de desocupats: 73.298
Desocupats al desembre: 3.154
Increment novembre - desembre del 2008: 4,50%
Increment desembre 07 - desembre 08: 23.294 (46,58%)

Principat
Total de desocupats: 423.232
Desocupats al desembre: 20.396
Increment novembre - desembre del 2008: 5,06%
Increment desembre 07 - desembre 08: 157.443 (59,24%)

(Aquestes dades no comptabilitzen l'atur a la Franja de Ponent, a Catalunya Nord i a Andorra).

Suposo que el fet que, percentualment, el País Valencià sigui la zona més castigada deu tenir a veure amb la seva major dependència del totxo.

Parlem de més de 800.000 desocupats.

No es pot dir, però, que no es veies venir. De la mateixa manera que es veu venir que la situació anirà a pitjor. La pregunta és quant més de temps anirà a pitjor. No se sap.

Per això, quan el ZP diu que el 2009 serà difícil però que espera que per al març es recuperi l'ocupació està mentint. Mentir, quan ho fa el poder, és una "estratègia" per "recuperar la confiança" i està "permès", àdhuc és "patriòtic".

El problema és que pot haver-hi gent que s'ho cregui.

El govern espanyol menteix quan no tergiversa les notícies. Fa poc s'ha donat la dada de l'IPC i els mitjans del règim han anunciat que "per primer cop, l'inflació de l'estat és menor que l'inflació de la zona euro". El ZP ha venut aquesta notícia com un èxit.

Però, ho ha estat? doncs no. De fet, el govern de l'estat ha inflat l'IPC amb pujades de preus dels transports públics i de l'energia. Malgrat aquest fet, l'IPC està marcant una tendència a la baixa. Aquesta tendència a la baixa la notaran tots aquells que tinguin increments de sous i pensions que segueixin l'índex. És dir, la pujada de la pensió serà ben minsa.

L'anterior seria la lectura en curt. Quina és la lectura des d'una òptica més ampla? doncs que la tendència és deflacionària. Que si no fos per l'acció d'inflar artificialment l'IPC, aquest encara hauria estat més baix. Que potser ens trobem a les portes de, atenció, una baixada general dels preus.

I perquè? en Marc Vidal al seu bloc explica perquè la deflació és una cosa dolenta. En resum, si els preus en general baixen és perquè producció i demanda no van a l'hora. Hi ha molta més producció que demanda. Aquesta defasatge es produeix a causa d'algun efecte detonant. En la crisi actual ben bé podrien haver estat la combinació del molt alt preu del petroli durant l'any passat, i l'esclat de les bombolles financera i immobiliària. Un cop ha esclatat la bomba deflacionària es produeix una bola de neu. Baixar la producció significa més atur. Més atur vol dir menys consum, menys consum vol dir menys demanda, que a la seva vegada provoca més aturada de l'economia i menys necessitat de producció... i més atur. No només això. Qui manté la feina o té estalvis, pot decidir no consumir per dues bones raons: perquè no té clar si demà seguirà treballant i per això més val no tocar els estalvis, o bé perquè espera a que els preus toquin fons per comprar amb les millors condicions. Una dada que també s'ha sabut aquests dies és que les famílies han augmentat els seus estalvis durant el 2008.

L'anterior és un exemple de llibre de realimentació positiva. Les realimentacions positives provoquen la saturació dels dispositius i, quan no són desitjades, amb els circuits cremats. Totes les enginyeries tenen un curs, o més, de servotècnia o servosistemes. En aquests cursos els estudiants aprenen a estimar les realimentacions negatives que són la base del control i a fugir de les positives.

L'equilibri són els oscil·ladors. Ara que ho penso: l'alternança de prosperitat amb crisis cícliques de l'economia resulta molt similar al comportament d'un circuit oscil·lant. Un circuit oscil·lant funciona sota unes condicions molt concretes. Si falla alguna cosa, per exemple, s'escalfa un component, l'equilibri es trenca i el circuit deixa d'oscil·lar o se satura. És un símil bonic.

Per un estudiant d'enginyeria, jugar amb un circuit oscil·lant és una bonica pràctica de laboratori. Les oscil·lacions de l'economica, però, són un reflex de la forma de vida. L'aturada deflacionària d'una economia saturada té una conseqüència nefasta: un increment brutal de la desocupació. I atur de llarga durada.

Per tant, malgrat les mentides i tergiversacions del ZP, cal preguntar-se: ens encaminem a un estancament deflacionari?

I si la resposta és positiva. Què cal fer?