Pàgines

diumenge, 25 de gener del 2009

ventada

És patètic que una ventada faci que tot el país vagi de corcoll, que es quedi sense llum, o que es tallin carreteres i que la cosa quedi aturada durant hores.

Si, a més i com ha esdevingut aquest cop, es pateixen desgràcies personals, aleshores només queda la vergonya. La vergonya de saber que el país no ha estat capaç de protegir els seus nens d'una ventada, que on havien d'estar segurs és on han trobat la mort.

I només es pot sentir vergonya perquè una desgràcia és que a hom li caigui un arbre a sobre, o un llamp, i això passa i passarà sempre, però no és desgràcia, sinó alguna altra cosa que està per esbrinar, que s'ensorri un pavelló esportiu.

Ahir, a les notícies, sortia un veí de Sant Boi acusant: "com pot ser que els totxos que s'han fet servir per a fer aquesta paret estiguin buits, sense ciment a dins, sense ànima d'acer per a donar solidesa a la paret?"

Les imatges, després, es posaven sobre les runes on es veia un escampall de totxos d'aquests de ciment gris, de grans forats, buits. Aparentment, doncs, la crítica del veí estava fonamentada.

Pel que diuen, s'ha viscut una tempesta de vent com no s'ha viscut mai en 30 anys. Hi ha qui parla, inclús, d'un tornado.

Bé, potser sí que cal parlar d'un fenomen meteorològic desastrós, però val com excusa? aquesta serà l'excusa que es donarà als pares?

Aquesta excusa només serà acceptable si es demostra que no va haver-hi negligència, que no es va voler estalviar allà on on es podia, que la cobdícia no és la responsable d'aquesta desgràcia.

I potser extreure'n alguna lliçó: els fenòmens climàtics extrems estan esdevenint cada cop més habituals. Diguin-li com vulguin, però el fet és aquest. Potser que anem prenent-nos seriosament les recomanacions de l'ONU i de l'IPCC referents a les accions de mitigació i prevenció dels efectes del canvi climàtic.

És trist i patètic que una ventada ens deixi en evidència, un cop més. El que és trist i patètic de debò, però, és la constatació de que, com a país, només aprenem a cops, o ni així.

Perdó. Quina vergonya.