dissabte, 18 de novembre de 2006

Esquerres i dretes

Al final resulta que esquerra i dreta existeixen. Que no era veritat que aquesta vella dicotomia havia desaparegut. La reedició de l'aliança entre les esquerres del principat ens ha posat, de nou, a la taula, la pugna política tradicional.
És real. Però més enllà de polítiques econòmiques o de grans declaracions sobre el mercat o la lluita de classes l'eix esquerra-dreta te un component fonamental de valors oposats.
Seria demagògic dir que els principis d'un o d'altre són superiors o millors, o són bons o dolents. Però és innegable que hi han principis diferents.
Ser d'esquerres o de dretes és una qüestió d'actituds. És molt més que votar un partit o altre.
Ser d'esquerres és corresponsabilitat enfront d'autoritat; és benestar col·lectiu com a mitjà del benestar individual, no com a oposat; és fer a tots iguals davant la llei, contra la distinció per llei; és l'assemblea enfront del líder; és el tots som iguals perquè tots som diferents, contra el som diferents i, per tant, no som iguals; és col·laboració i cooperació contra competència; és immanència contra transcendència; és treballar per viure contra viure per treballar; és mesura contra desmesura; és el futur per a tots els nostres fills i nets contra el benefici del proper exercici; són els ideals contra la imatge; és educació igual per a tothom; les mateixes oportunitats per a tots (a Suècia tenen educació pública i gratuïta des de 1842, i hi ha qui els posa com models); és protegir al dèbil enfront la llei del més fort; és cultura contra consum...
Potser sí que faig demagògia.
Però m'està bé fer-ne.
Perquè les escoles de negocis inculquen principis de dretes?
Perquè ens quedem tranquils amb les ONG? ¿no són només un pedaç mal posat a unes polítiques internacionals que proclamen el lliure mercat i el lliure comerç però que posen aranzels, esclavitzen treballadors, depreden recursos i destrueixen el medi ambient?
O perquè s'inventen medecines, i després es deixen morir nens que no les poden pagar?
Perquè es posa com a veritat suprema la llei del mercat? i es parla de l'auto regulació del mercat com a mecanisme infal·lible que esborrarà la fam de la terra? ¿amb el munt d'anys que portem no hauríem d'haver vist resultats ja? ¿El resultat no és catastròfic?
Perquè m'he d'esforçar en estalviar aigua si després fan camps de golf i promocions urbanístiques enmig de deserts?
Perquè diuen que aquest és el millor dels mons quan des de fa temps rebem senyals que el millor dels mons ja ha passat (potser l'hem viscut, però ja ha passat). Ens diuen que l'alimentació cada cop és pitjor i que això significarà una pèrdua de 10 anys en l'esperança de vida (ho han dit avui per la ràdio) . Això sense comptar amb el canvi climàtic i el forat a la cap d'ozó?
Perquè no en comptes de fer campanyes de propaganda i d'estímul al consum no diem ben clar que caldrà estrenyer-se el cinturó i racionalitzar el consum? perquè no diem ben clar que és mentida que un metre quadrat costi més de sis mil euros? perquè no diem ben clar que la colla de taurons que han proposat hipoteques a 80 anys hereditàries mereixen ser desterrats i expulsats de l'assemblea dels humans? com és que no hi ha hagut una reacció contra això?
Quan una llei és injusta ha de ser combatuda. No es pot respectar la llei quan no està feta per servir a tots els homes. Això també s'aplica, i més que en cap altre cas, a la llei de mercat.
Si volem viure tots amb dignitat en aquest món hem d'estar preparats (els que vivim a la part rica del món) per a ser més pobres materialment i haurem de ser-ho, efectivament.
Però això és molt difícil.
Costarà molt renunciar. Ni tot és blanc o negre. Hi han molts interessos i de tots tipus: econòmics, polítics, estratègics que fan que el món sigui com és. I moltes consciències individuals que caldria remoure. Això és molt difícil.
Hem de partir de les actituds. Ser d'esquerres. Pensar globalment i actuar localment, com diu el vell lema dels altermundialistes. Fer que en el nostre petit món individual triomfi el respecte a la diferència, la igualtat de drets, l'assemblea democràtica, el respecte al medi ambient, a la denúncia de la llei injusta, la defensa dels dèbils, la cooperació, els mateixos deures i drets entre homes i dones, siguin d'on siguin.
No volia fer un sermó però és el que m'ha sortit al final.
Vaja si existeixen esquerres i dretes! qui va dir que això s'havia acabat? ens han volgut enganyar dient que aquest vell combat estava finit... que no hi ha diferència entre esquerres i dretes.... Mentida: la diferència està en moltes petites coses del dia a dia. El món es pot veure amb ulleres d'esquerres o dretes.
I no és veure el mon en blanc o negre o veure'l en colors. No. Es pot ser d'esquerres o dretes tant amb blanc i negre com amb color. És l'actitud dels ulls que miren. D'esquerres o dretes son els actes que acompanyen la nostra mirada.

Publica un comentari a l'entrada