Els tres porquets

Hi havia una vegada tres porquets que eren germans i que vivien amb els seus pares. Un bon dia van decidir independitzar-se. Van veure que per independitzar-se calien diners i per fer diners els havien dit que calia treballar. Van posar-se a buscar treball, però ningú volia als tres porquets per a res. Només els volien a un restaurant on els demanaven que es comprometessin amb la feina, però quan algú els va explicar que en un plat de mongetes amb botifarra la gallina col·labora i el porc es compromet, van decidir deixar-ho correr. Van passar de buscar feina i, aprofitant que encara tenien la paga dels pares van decidir separar-se i que cadascú es busqués la vida.
El més petit, amb la seva paga no arribava a res, així que va buscar un pont, va arreplegar totes les deixalles, cartrons, uralites i taulons que va poder i a sota del pont va fer una bonica cabaneta. Però, ai las! un grupet de nois de casa bona amb molta mala llet van decidir destrosar-li la casa i utilitzar-lo a ell de pilota de futbol. Sort va haver-hi que no en fessin llonganisses. El porquet petit va fugir, apallissat i espantat, a anar a trobar al germà mitjà.
El mitjà, com que era una mica més gran, tenia una mica més de paga, no molt més. Tenia una miqueta estalviat, no gaire, doncs de fet era una mica tarambana i acostumava a fondre's la paga en cubates. Tot i això, algun petit estalvi tenia. Però tampoc feia per res. Tot just es va poder comprar una tenda d'acampada. Va buscar un pont que el deixés a recer del mal temps i va plantar la tenda. però, ai las! la guàrdia urbana el va clissar ben aviat, van anar a visitar-lo i a denunciar-lo per fer un ús indegut de l'espai públic. La parella de guàrdies anava calenta i van començar a demanar-li papers, a tractar-lo de mala manera, li van tirar la tenda a terra i el van estomacar. El porquet mitjà va fugir, apallissat i espantat. Pel camí es va trobar amb el germà petit que venia fugint també i tots dos van decidir anar a trobar al germà gran.
El germà gran s'ho havia muntat bé. S'havia dedicat a fer de camell i havia prosperat. En el moment actual era l'autèntic amo del barri i poc o molt, totes les màfies locals li pagaven tribut. mai es va saber prou bé que havia fet per arribar tan amunt encara que es sospitava que res de bò. Els germans petits van anar a demanar ajut al germà gran. Ell se'ls va mirar des de darrera del fum blau seu pur havà, i amb veu greu i profonda, castigada per una vida dura i una mica massa d'alcohol digué: "germans, la família és molt important. No patiu, us ajudaré." Va col·locar als dos germans en els seus negocis. Van haver de començar des d'avall, això sí. Normes de la casa, però també van prosperar. Van poder comprar-se una casa als barris alts, per ells i per la seva mare, que encara vivia. La bona dona, malgrat tot, sempre els havia ajudat, van poder tenir fills...I la banda de nois de bona família que van apallissar al porquet petit van apareixer un bon dia esbudellats sense que mai se n'hagi sabut qui en va ser el culpable, i la parella de polícies que van estomacar al mitjà van acabar enganxats a la droga i en la més absoluta indigència quan van caure en desgràcia després de perdre la feina i que ningú no en volgués saber res d'ells. I al restaurant on demanaven compromís als porquets han canviat d'amos i ara només fan entrepans vegetals.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte ja s'ha acabat!