Aquesta setmana passada el debat del "Banda Ampla" parlava de l'ensenyament prenen com argument de partida el canvi del calendari escolar que vol treure una setmana de vacances del setembre per posar-la al febrer.
Van haver-hi moltes intervencions interessants. A mi em va sembla entendre que el discurs oficial és que aquest canvi és el primer d'una sèrie de canvis orientats a fer un calendari de curs més racional. Resulta que els nens catalans fan, si fa no fa, els mateixos dies de classe que la resta de nens europeus però, en canvi, les vacances són molt més llargues. Es veu que la llarga aturada de vacances d'estiu és contraproduent en el sentit pedagògic. Seria molt més raonable que les vacances es repartissin de forma més uniforme al llarg de l'any.
Fent comptes, els nens fan dos mesos i mig de vacances a l'estiu, mig mes al Nadal, i una setmana llarga a primavera. Fan, doncs, tres mesos ben bons de vacances a l'any.
La racionalitat seria, aleshores, dividir l'any en tres quadrimestres, amb un mes de vacances separant cada quadrimestre. De fet, no n'hi hauria prou amb això. A més, caldria que tothom seguís aquest calendari i que els horaris estiguessin ajustats als horaris escolars. Dit d'una altre forma, caldria que la societat en conjunt considerés l'educació dels infants un element central de la seva organització i actués en conseqüència.
Però això no és així. Una intervenció va parlar de que fer la setmana de vacances al febrer era molt convenient... per al sector de la neu. El senyor aquest parlava seriosament. La neu de febrer és, segons els entesos, la millor. Aquesta setmana de febrer, altrament coneguda com setmana blanca (com la neu!) podria ser aprofitada per les famílies, o per grups escolars per gaudir dels esports de neu amb grans ofertes que posarien a l'abast de totes les butxaques el poder gaudir de les muntanyes nevades.
Anem fins. Més de la meitat dels treballadors són mileuristes o sub-mileuristes. Molt bones hauran de ser les "ofertes" i em sembla que ni així.
El conseller Maragall va dir, quan va presentar el calendari escolar la mateixa cosa, que podria ser una bona oportunitat per als nens de gaudir de la muntanya i de la neu.
I jo penso que, realment, aquest era l'objectiu de la conselleria d'educació: contribuir amb un canvi de calendari a apuntalar el sector turístic que també està patint la crisi.
En fi, si el resultat final de la mesura és la racionalització del calendari escolar, benvinguda sigui, però sospito que aquesta mesura s'ha pres atenent exclusivament a les circumstàncies de l'economia i que no existeix un pla de veritat per anar a la racionalització del calendari. Desconec si el Pacte Nacional per l'Educació contemplava desenvolupar la reforma del calendari escolar, el que està clar, però, és que la forma com s'està tirant endavant ha provocat que el sector educatiu es revolti un cop més, i van ...
En fi. Si algú es va perdre el Banda Ampla, en aquests enllaços, part 1 i part 2, es pot tornar a veure o, mentre el mantinguin, aquí mateix al bloc.
Van haver-hi moltes intervencions interessants. A mi em va sembla entendre que el discurs oficial és que aquest canvi és el primer d'una sèrie de canvis orientats a fer un calendari de curs més racional. Resulta que els nens catalans fan, si fa no fa, els mateixos dies de classe que la resta de nens europeus però, en canvi, les vacances són molt més llargues. Es veu que la llarga aturada de vacances d'estiu és contraproduent en el sentit pedagògic. Seria molt més raonable que les vacances es repartissin de forma més uniforme al llarg de l'any.
Fent comptes, els nens fan dos mesos i mig de vacances a l'estiu, mig mes al Nadal, i una setmana llarga a primavera. Fan, doncs, tres mesos ben bons de vacances a l'any.
La racionalitat seria, aleshores, dividir l'any en tres quadrimestres, amb un mes de vacances separant cada quadrimestre. De fet, no n'hi hauria prou amb això. A més, caldria que tothom seguís aquest calendari i que els horaris estiguessin ajustats als horaris escolars. Dit d'una altre forma, caldria que la societat en conjunt considerés l'educació dels infants un element central de la seva organització i actués en conseqüència.
Però això no és així. Una intervenció va parlar de que fer la setmana de vacances al febrer era molt convenient... per al sector de la neu. El senyor aquest parlava seriosament. La neu de febrer és, segons els entesos, la millor. Aquesta setmana de febrer, altrament coneguda com setmana blanca (com la neu!) podria ser aprofitada per les famílies, o per grups escolars per gaudir dels esports de neu amb grans ofertes que posarien a l'abast de totes les butxaques el poder gaudir de les muntanyes nevades.
Anem fins. Més de la meitat dels treballadors són mileuristes o sub-mileuristes. Molt bones hauran de ser les "ofertes" i em sembla que ni així.
El conseller Maragall va dir, quan va presentar el calendari escolar la mateixa cosa, que podria ser una bona oportunitat per als nens de gaudir de la muntanya i de la neu.
I jo penso que, realment, aquest era l'objectiu de la conselleria d'educació: contribuir amb un canvi de calendari a apuntalar el sector turístic que també està patint la crisi.
En fi, si el resultat final de la mesura és la racionalització del calendari escolar, benvinguda sigui, però sospito que aquesta mesura s'ha pres atenent exclusivament a les circumstàncies de l'economia i que no existeix un pla de veritat per anar a la racionalització del calendari. Desconec si el Pacte Nacional per l'Educació contemplava desenvolupar la reforma del calendari escolar, el que està clar, però, és que la forma com s'està tirant endavant ha provocat que el sector educatiu es revolti un cop més, i van ...
En fi. Si algú es va perdre el Banda Ampla, en aquests enllaços, part 1 i part 2, es pot tornar a veure o, mentre el mantinguin, aquí mateix al bloc.
Primera part
Segona part
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada