dijous, 4 de febrer de 2010

Fa falta ja una Vaga General

Patacada de l'IBEX que s'ha deixat gairebé el 6%. No és que la borsa sigui un indicador extraordinàriament fidedigne de l'estat de l'economia d'un país en "temps real", però sí que és un indicador tendencial raonablement bo. És dir, avui no s'ha produït un daltabaix sinó només una reacció histèrica. El que sí és cert, en canvi, que la borsa porta un mes baixant.

Els grans bancs ja parlen obertament de deute, morositat i de la necessitat de provisionar. El PSOE llença propostes per després retirar-les. Tot plegat, les veus que anunciaven el final de la crisi estan en entredit. Potser a Europa la crisi s'està acabant, però no Grècia, Espanya, Itàlia, Portugal i Irlanda: la perifèria de la UE.

Tocarà patir. 67 (o més!), retallades de pensions, de subsidis, rebaixa de salaris... Ara bé, els polítics en tenen prou amb 7 anys als parlaments per a cobrar una pensió vitalícia que no serà ni com la teva ni com la meva si és que mai arribem a gaudir d'aquest dret. Tocarà patir, però n'hi han alguns que patiran més que d'altres, si és que no hi posem remei.

Espanya està en demolició. Aquest mes de febrer, el 28F, hi ha la segona onada de consultes independentistes. Un bon moment per donar un altre pas per desfer-se del llast que representa Espanya, la seva pesadissisma i cara burocràcia, els seus dirigents ineptes, la balança fiscal negativa, els boicots, la seva AENA, els peatges, la catalanofòbia, el centralisme... Tots els entrebancs que posen al desenvolupament econòmic. No, no ens enganyem, en aquesta crisi a casa nostra, al Principat, al País Valencià, a Balears... també hi ha molta incompetència, corrupció, estupidesa, avarícia de polítics i alts càrrecs autòctons, i no hem estat prou llestos per a desfer-nos-en. Però una cosa no treu l'altre. Votar independència és un clatellot contra els uns i contra els altres, contra els d'allà i contra els d'aquí. Aquest febrer, doncs, qui pugui, a votar independència.

Però, a més, recordar que encara no li han fet una vaga general al ZP. Caldria, i no d'un dia. Caldria una d'indefinida. Son massa preses de pel. És massa vergonyós que demanin sacrificis mentint com ho han fet. Gairebé quatre milions i mig d'aturats i encara demanen sacrificis. Un milió de famílies sense cap ingrés reconegut. Més sacrificis? Què més volen? que els aturats es venguin els ronyons? No, home no. Fa falta ja una Vaga General. I indefinida. I l'endemà canviar-ho tot de dalt a baix.

Que rebenti tot i a començar de nou.
Publica un comentari a l'entrada