Pàgines

dimecres, 24 de febrer del 2010

exportar models catalans a Madrid

Avui tocava parlar de la crisi al Parlament. No ho he seguit. Dubto molt que d'un debat al Parlament en pugui sortir una solució a la crisi. Es veu que s'han fet juraments i promeses, s'han alçat fronts unitaris i s'han proposat accions que irremeiablement ens han de dur a la salvació.

Digues-me escèptic, però no se perquè que em fa l'efecte que això no anirà així.

En tot cas, ahir algú parlava -i això sí que feia riure- d'exportar el model català a Madrid. Traducció, pactar. No se sap ben bè el què s'ha pactat, però es veu que posar-se d'acord en alguna cosa és el que es coneix com a "model català" i que cal exportar-lo a Madrid. I perquè els partits catalans volem encetar aquesta arriscada empresa? doncs, un cop més, per fer que Catalunya lideri la recuperaciò i la sortida de la crisi d'Espanya.

I llavors a mi m'entra la mala llet. No han entès res. Catalunya no ha de liderar res d'Espanya. A Espanya cal perdre-la de vista. Espanya no la vull ni en pintura. Mirin senyors Mas i Montilla: Espanya ja té qui la lidera, i ho fa tan bé que la balança fiscal dels Països Catalans amb Espanya és nefasta. A això ha conduit aquesta pretensió d'estúpida supèrbia del lideratge d'Espanya. Catalunya no ha de liderar res d'Espanya. Catalunya ja en tindria prou que li vingués el finançament que se li suposa a l'estatutet, malgrat que segueix sent un finançament de la Srta. Pepis, és dir, de joguina. Però és que ara, que anem vacil·lant de lideratges i d'exportar models, no arribem ni a finançaments de joguina.

Els polítics catalans, amb això d'exportar models i l'animalada dels lideratges, ens vacil·len. Ens vacil·len als ciutadans i li vacil·len al govern d'Espanya. Però mentre els ciutadans d'aquí només podem fer que anar a votar cada quatre anys quins polítics volem al Parc de la Ciutadella, i cada quatre anys ens deixem prendre el pel col·lectivament, al govern d'Espanya, en canvi, les vacil·lades se la pelen, i perdonin el llenguatge, perquè entre d'altres coses, són ells els que controlen l'aixeta del finançament i, a més, veuen venir als polítics catalans d'una hora lluny, els coneixen la facilitat que tenen per a la vacil·lada i encara més la facilitat per abaixar-se els pantalons i deixar-se enganyar, sempre, aixà sí, amb un alt sentit d'estat.

Caldria engegar-los. El proper diumenge 28 de febrer, hi haurà la segona onada de consultes per la independència. Serà un bon moment per engegar-los, per votar, per votar amb ràbia a favor de la independència i en contra d'aquests vacil·letes i prepotents, tant els d'aquí com els d'allà. Votar per la Independència, i en contra dels que han fet que aquesta crisi sigui molt més greu del que ja ho era per ella mateixa.

Així sigui. 28F, els que pugueu, voteu. Voteu com a teràpia, com alliberament, voteu amb ràbia, voteu cridant que esteu farts de preses de pel, voteu Sí a la Independència. Voteu per dignitat.