Pàgines

dimecres, 17 de febrer del 2010

Nota pública LEAP-GEAB núm. 42

La nota pública del LEAP-GEAB de febrer de 2010. Traducció amb http://traductor.gencat.cat i repassada manual.
Per al LEAP, el cas grec és un mal menor assumible per a l'eurozona i no esmenten per a res el cas espanyol, ni la resta de PIGS.
Més que en d'altres ocasions es veu en aquest comunicat el llautó franco-germànic (més franco que germànic) que sempre els ha caracteritzat. Les coses com siguin.
La crisi que Santiago Niño preveu que es desfermarà a mitjans d'any, segons el LEAP ho farà abans, durant el segon trimestre. Qui encertarà?

El GEAB N°42 està disponible! Segon trimestre de 2010: El sobtat empitjorament de la crisi sistèmica global - Enfortiment de les cinc tendències negatives fonamentals.

Per al LEAP/E2020, l'efecte dels bilions desemborsats pels Estats per a «trampejar el temporal» durarà molt. Aquestes immenses sumes han ajudat a frenar per uns mesos l'evolució de la crisi sistèmica global, però com s'havia previst en el GEAB anterior, aquesta estratègia haurà servit, en última instància, només per complicar definitivament els Estats en la crisi generada per les institucions financeres.

El nostre equip preveu ara una escalada sobtada de la crisi durant el segon trimestre 2010, generada pel doble efecte dels fenòmens que van restar provisionalment «congelats» en el segon semestre de 2009 i la impossibilitat de mantenir les mesures pal·liatives de l'any passat.

D'altra banda, durant aquest febrer, un any després que anunciéssim que el final de l'any 2009 marcaria el principi de la fase de desarticulació geopolítica mundial, tots poden comprovar que aquesta fase està en ple procés amb el seu seguit d'Estats a punt de la fallida, la pujada inexorable de l'atur, milions de persones que van quedar fora de les xarxes de protecció social, reducció de salaris, supressió de serveis públics, desagregació del sistema de governació global (fracàs de la Cimera de Copenhaguen, confrontació creixent Xina/EUA, reaparició del risc de conflicte Iran/Israel/USA, guerra monetària global) (1). Tanmateix estem només al començament d'aquesta fase sobre la qual el LEAP/E2020 donarà un cronograma anticipatiu en el pròxim número del GEAB.

L'abrupte deteriorament de la crisi sistèmica global es caracteritzarà per l'acceleració i/o l'enfortiment de les cinc tendències negatives fonamentals:

. l'esclat de la bombolla dels dèficits públics i el conseqüent augment de les fallides d'Estats;
. la col·lisió fatal del sistema bancari occidental amb l'augment de la morositat i el mur dels deutes que arriben al seu venciment;
. l'inevitable retorn de l'increment de les taxa d'interès;
. la multiplicació de les tensions internacionals;
. la creixent inseguretat social.

En aquest GEAB N° 42, el nostre equip desenvolupa les tres primeres tendències d'aquest procés i una anticipació sobre l'evolució de Rússia davant la crisi; i, sens dubte, amb les nostres recomanacions mensuals.

En aquest comunicat públic, decidim analitzar el «cas grec», d'una banda perquè ens sembla emblemàtic del que ens reserva l'any 2010; i per un altre, perquè il·lustra perfectament l'evolució de la informació sobre la crisi mundial cap a «comunicats de guerra» entre blocs i interessos cada vegada més conflictius. Clarament, aquesta és una («must») lectura obligada per desxifrar la informació mundial dels mesos i anys venidors, que serà un vector d'operacions de manipulació en creixement.


Deute nord-americà: Evolució del percentatge net de nou deute comprat per la Xina; Nou endeutament net i Percentatge de T-Bonds pendent de pagament de propietat de Xina (2002-2009) - Fonts: US Treasury, Haver Analytics, New York Times

Deute nord-americà: Evolució del percentatge net de nou deute comprat per la Xina; Nou endeutament net i Percentatge de T-Bonds pendent de pagament de propietat de Xina (2002-2009) - Fonts: US Treasury, Haver Analytics, New York Times




Les cinc característiques que fan del «cas grec» l'arbre amb què es tracta d'ocultar el bosc

Passem ara al cas « grec » que convulsa als mitjans de comunicació i experts en les últimes setmanes. Abans d'entrar en detalls del que succeeix, necessitem els cinc punts essencials de la nostra previsió en aquest àmbit:

1. Com s'indica en les nostres expectatives per a 2010, publicades en el GEAB N° 41, el problema grec haurà desaparegut dels radars mediàtics internacionals dins d'algunes setmanes. És l'arbre utilitzat per ocultar tant el bosc de deutes sobirans molt més perillosos (les de Washington i Londres), com el començament de la recaiguda de l'economia mundial, amb EE.UU. al capdavant (2).

2. El problema grec és un assumpte intern de l'Eurozona i de l'UE i la situació actual ofereix una oportunitat única als seus líders per a finalment obligar a Grècia (país que anomenem l'«ampliació fallida» desde 1982) a sortir del seu feudalisme polític i econòmic. Altres països de l'Eurozona, encapçalaments per Alemanya, faran tot el possible per restringir a l'elit grega perquè adeqüin al seu país al segle XXI, a canvi de la seva ajuda i alhora, usant el fet que Grècia és només 2,5% del PBI a l'Eurozona (3), exploren els mecanismes d'estabilització que en temps de crisi l'Eurozona necessita (4).

3. Els dirigents i els mitjans anglosaxons utilitzen la situació (com amb el tsunami bancari provinent d'Europa Oriental que anava arrossegar a l'Eurozona (5) l'any passat) per ocultar el desenvolupament catastròfic de les seves economies i els seus deutes públics; i per tractar de debilitar l'atractiu de l'Eurozona en un moment en què EE.UU. i el Regne Unit tenen cada vegada més dificultats per atreure el capital que necessiten amb urgència. Mentre tant, Washington i Londres (que des de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa estan totalment exclosos de la gobvernació de l'Euro) estarien encantats de veure l'FMI, que controlen completament (6), introduir-se en la governació de l'Eurozona.

4. Els dirigents de l'Eurozona estan complaguts de poder veure l'Euro baixar-ne d'1,35 davant l'USD. Ells saben molt bé que això no és perdurable perquè el problema subjacent és el del col·lapse de l'USD (i la lliura), però valoren aquest «salvavides» per als exportadors.

5. Els especuladors (hedge-funds i d'altres) i els bancs àmpliament compromesos a Grècia (7) tenen un interès comú, tractar de portar una ajuda financera ràpida de l'Eurozona a Grècia, perquè altrament, les agències de qualificació, involuntàriament, li hauran jugat una dolenta passada si els europeus es neguen recórrer a les seves carteres (a la manera escandalosa del tàndem Paulson-Geithner amb AIG i del conjunt de Wall Street en 2008/2009): en efecte, la degradació de les qualificació grega submergeix a aquest petit món en les angoixes d'importants pèrdues financeres si, per als bancs, el valor dels seus préstecs a Grècia es reduís un altre tant; o si les seves apostes contra l'Euro finalment no funcionen (8).

Comparació en 2009 dels dèficits i de les participació de Portugal, Irlanda, Grècia, Espanya, França i Alemanya al PIB de l'Eurozona - Font: Spiegel / Comissió Europea, 02/2010

Comparació en 2009 dels dèficits i de les participació de Portugal, Irlanda, Grècia, Espanya, França i Alemanya al PIB de l'Eurozona - Font: Spiegel / Comissió Europea, 02/2010




Goldman Sachs com a protagonista de la tragèdia grega... i les pròximes fallides sobiranes

En el «cas grec», com en qualsevol thriller, es necessita un dolent (o, per repetir la lògica de la tragèdia antiga, un «deus ex machina»). Però en aquesta fase de la crisi sistèmica global, el paper de «dolent» està en general a les mans dels grans bancs d'inversió de Wall Street, especialment del seu líder, Goldman Sachs. El cas «grec» no és una excepció a la norma ja que el Banc de Nova York està directament involucrat en els passis màgics sobre el pressupost que va permetre a Grècia l'aprovat per entrar a l'Euro, mentre que el seu dèficit pressupostari real l'hauria desqualificat. Carall! Va ser Goldman Sachs qui el 2002 va crear un muntatge financer enginyós que va mantenir en secret (9) i que, de manera gairebé natural, torna contra el propi client uns anys més tard. Però, que importa, sempre que GS (Goldman Sachs) pugui augmentar els seus guanys!

En el cas grec, el que el banc va proposar va ser molt simple: proporcionar un préstec invisible des del punt de vista pressupostari (acord Swap que li va permetre reduir fictíciament la magnitud del dèficit públic grec (10). La responsabilitat dels dirigents grecs de l'època és, sens dubte, totalment compromesa i deurien, segons el LEAP/E2020 ser objecte d'investigacions polítiques i judicials tant gregues com europees per enganyar l'UE i els seus propis ciutadans en el marc d'un important procés històric, la creació de la moneda única europea.

Però, siguem molt clars, la responsabilitat del Banc d'Inversió de Nova York (còmplice) és tan important, sobretot pel fet que el vicepresident per a Europa de Goldman Sachs, en l'època, era un cert Mario Draghi (11), president actual del Banc Central d'Itàlia i candidat (12) a la successió de Jean-Claude Trichet al capdavant del Banc Central Europeu (13).

Sense prejutjar sobre el paper de Sr Draghi en l'assumpte del préstec manipulador d'estadístiques gregues (14), podem preguntar-nos si no seria útil interrogar-lo sobre aquesta qüestió (15). En democràcia, s'espera que tant la premsa (16) com els parlaments (en aquest cas, grec i europeu) que s'encarreguin d'aquesta tasca. Donada la importància de GS en els assumptes financers mundials en aquests últims anys, res del que aquest banc faci no hauria de ser indiferent per a governs i legisladors. D'altra banda, Paul Volcker, l'actual cap d'assessors econòmics de Barack Obama s'ha constituït en un dels censors més estrictes de les activitats de Goldman Sachs (17). Llavors, com ja havíem tingut l'oportunitat d'escriure-ho en el moment de l'elecció del president nord-americà actual, és l'única persona del seu entorn que té l'experiència i la capacitat per prendre mesures difícils (18); i en aquest cas sap sobre que o, més aviat, sobre qui parla.

En aquesta mateixa lògica, amb el coneixement del nefast paper de Goldman Sachs, i en general dels importants bancs d'inversió, quant a la transparència de les activitats financeres i respecte als pressuposts públics, el LEAP/E2020 considera que seria molt útil per a la Unió Europea i els seus cinc-cents milions de ciutadans, negar-los l'accés a totes les funcions de gestió financera, pressupostària i econòmica (BCE, comissió, bancs centrals nacionals) als antics dirigents d'aquests bancs (19). La confusió d'identitats només pot conduir a una gran col·lisió entre interessos públics i privats, la qual cosa només pot fer-se en detriment dels interessos dels ciutadans europeus.

Per començar, l'Eurozona també podria demanar ara al Govern grec que deixi d'usar els serveis de Goldman Sachs, ja que segons el Financial Times, 28/01/2010, Atenes continua utilitzant-los.

Si el cap de Goldman Sachs es veu a si mateix com «Déu», com va dir en una entrevista recent (20), és prudent suposar que el seu banc, i els seus homòlegs, poden comportar-se com dimonis, i per tant cové prevenir-se de les seves conseqüències. Aquest consell, segons el nostre equip és bo per a Europa, i també per a tots els altres continents. Hi ha «serveis privats» que van en contra de l'«interès col·lectiu»: preguntin-li als ciutadans grecs i als propietaris d'habitatges nord-americans embargats pels bancs!

Per concloure, el nostre equip proposa un joc edificant per a aquells que volen saber on ocorrerà la pròxima crisi de deute sobirà: busqui quin Estat ha utilitzat els serveis de Goldman Sachs en els últims anys, i obtindrà una pista segura (21)!

--------
Notes:

(1) Las recents declaracions de l'antic secretari d'Estat del tresor de G.W. Bush, Hank Paulson, en el sentit que Rússia i la Xina haurien conspirat per fer caure a Wall Street a la tardor de 2008 il·lustra el grau de desconfiança que ja embolica els grans actors globals. Font: DailyMail, 29/01/2010

(2) El nostre equip regularment, des de fa quatre anys, ha exposat les aberracions del sistema de mesurament del PBI nord-americà. No tornarem aquí sobre aquest aspecte molt «grec» de les seves estadístiques. Quant a l'evolució de la seva economia en els pròxims mesos, n'hi ha prou amb comprovar que l'índex sectorial del tonatge de els transporti per carretera està en caiguda lliure el gener de 2010, com ho havia estat al final del primer semestre 2008. Font: USAToday, 11/02/2010

(3) Veure el gràfic que figura a continuació per circumscriure el «cas grec» a les justes proporcions en matèria de PBI d'Eurozona.

(4) El GEAB ve subratllant la seva necessitat des de fa quatre anys; així com l'ampli i públic suport (de més del 90% en terme mig dels enquestats mensualment per GlobalEurometer) de què gaudiria una gobernanza econòmica de l'Eurozona.

(5) Recordamos referent a això, que el GEAB N° 33 havia estat un dels pocs mitjans de comunicació durant la primavera 2008 en denunciar el caràcter fal·laç i manipulador del gran temor d'un « tsunami bancari » que vindria d'Europa de l'Est i que un s'emportaria posat al sistema bancari de l'Eurozona. En aquella època, l'Euro es va sumir a nivells molt més baixos que els d'avui... per recuperar-se algunes setmanes més tard. Convidem d'altra banda els que desitgen comprendre bé la situació mediàtica actual que rellegeixin el comunicat públic del GEAB N°33.

(6) El fet que un francès sigui al capdavant no canvia en res aquesta situació.

(7) Font: Le Figaro, 12/02/2010

(8) Dit això, en la matèria, la manipulació dels mitjans de difusió és notable. Aquests últims dies, s'ha sentit una mica per tot arreu de les sumes enormes que s'havien compromès contra l'Euro (apostant a la baixa) eren de vuit mil milions d'USD. De fet la «suma enorme», és una gota d'aigua a l'oceà del mercat mundial de divises que cada dia s'eleva a diversos cents de milers de milions d'USD. Font: Financial Times, 08/02/2010

(9) En el mateix esperit altament constructiu per als països on actua que va conduir als Estats Units durant 2006/2007 a jugar a la baixa amb el seu propi compte de productes financers basats en el sector immobiliari que venia als seus clients.

(10) Font: Spiegel, 08/02/2010; Le Temps, 13/02/2010; Reuters, 09/02/2010

(11) Durant la preparació de l'entrada d'Itàlia a l'Euro, era director general del Tresor italià. Fonts: Banc d'Italia; Wikipedia; Goldman Sachs.

(12) Molt activament sostingut pels mitjans financers londinencs i nord-americans com ja ens havíem fet eco fa alguns mesos al nostre butlletí. Font: Sharenet/Reuters, 10/02/2010

(13) El seu competidor més seriós és Axel Weber, actual director de la Bundesbank.

(14) Encara que seria sorprenent que el director del banc encarregat d'un préstec per a Europa destinat a emmascarar una part del dèficit públic d'un país, i l'antic Director del Tresor d'un país veí, no estiguessin al corrent de l'operació.

(15) En vista de les seves responsabilitats passades, podem apreciar el seu sentit de l'humor quan criden a un enfortiment de la gestió econòmica de l'Eurozona. Font: Les Echos, 13/02/2010

(16) Que de moment es contenta amb tornar a copiar els articles anglosaxons que fan jugar al cas grec el paper de «destructor dels mercats mundials», i que repeteixen al llarg de l'article que l'Euro cau ... mentre que és troba a un nivell que aquests mateixos mitjans de comunicació consideraven impossible arribar fa només quatre anys.

(17) Font: Reuters, 12/02/2010

(18) Pertany a les generacions de nord-americans que van construir el «Imperi d'EUA» que coneixen la seva debilitat i que sabien com usar-la, a diferència de Summers, Geithner i Rubin entre d'altres. El nostre equip rares vegades saluda Barack Obama, però si continua escoltant gent com Paul Volcker, aleshorews caldrà reconèixer que està definitivament en la direcció correcta.

(19) El nostre equip sap, per haver-lo conegut, que hi va haver una època fa una trentena d'anys, on els banquers de negocis sabien intervenir tenint en compte l'interès a llarg termini dels seus clients. Aquella època ha quedat enrere i ara només tenen a la vista el seu propi interès de curt termini. Per tant, és necessari extreure totes les conseqüències i prohibir-los l'accés a funcions públiques claus, en lloc de pretendre reformar el seu comportament. Si hi hagués casos de nens-banquers (com hi ha nens-soldats) es podria esperar rehabilitar-ne alguns de la seva addicció als guanys a curt termini; però per als banquers de negocis adults, és massa tard.

(20) Font: Times, 08/11/2009

(21) Del costat del sector privat, preguntin Lehman Brothers, AIG... podran confirmar que és un bon indicador.

dimarts, 16 de febrer de 2010