dimarts, 16 de febrer de 2010

Grècia en el punt de mira

Em fa l'efecte que cada cop són menys els que creuen que la anunciada "recuperació" de les economies centrals (EUA, Japó, Regne Unit, Alemanya i França, principalment) acabi produint-se. Ha caigut algun gerro d'aigua freda: el PIB de la zona euro va créixer només una dècima quan s'esperava un millor resultat durant el 4rt quadrimestre del 2009.

Tanmateix, el que preocupa més és el deute grec. Grècia està mostrant el camí del que podria passar amb Espanya. El cas grec és més madur. La diferència principal a dia d'avui és que el deute grec és, sobretot, públic, mentre que l'espanyol és privat. Més que el deute, el problema grec és que hi han seriosos dubtes que Grècia pugui pagar al seu deute. A qui? als creditors europeus, és clar: en particular a Alemanya.

Per això la UE li ha posat un calendari de reformes a Grècia per a reduir el seu dèficit públic. Si Grecia no assoleix les fites que li marca la UE, aleshores alguna cosa passarà: una intervenció? quin caràcter tindria aquesta intervenció?

Ara penso que el llibre "La doctrina del shock" de Naomi Klein (periodista canadenca, musa de l'esquerra alter-mundialista) tenia alguna cosa de premonitori, no tant pel que diu, com pel camí que traça. El capitalisme dels darrers 50 anys ha passat d'imposar-se mitjançant els xocs de la brutalitat de les guerres, dels cops d'estats, passant per l'aprofitament de catàstrofes naturals, seguint amb la diabòlica privatització del negoci de la guerra, aprofitant la caiguda del mur i les convulsions socials per rapinyar sectors productius sencers, destruir drets laborals i socials i imposar un sistema de control i repressió en el que molts han de ser pobres per a que molt pocs siguin rics.

Jo crec que si Naomi Klein hagués d'escriure la continuació de "la doctrina del xoc" avui estaria prenent notes de la situació a Grècia ( i preparant un viatge a Espanya tot seguit). L'esquema és el mateix: una bombolla econòmica que esclata, una economia que col·lapsa (un xoc social), i un "rescat" que passa per desballestar els serveis públics del l'estat per tal de "reduir el dèficit". I si cal, aquestes mesures s'imposen per la força.

És extraordinàriament simptomàtica la recepta que el Wall Street Journal li ha donat a ZP: "tingui a ratlla als sindicats". De veritat que l'acció de CCOO i UGT és tan "eficaç"? més aviat em penso que el xoc que s'acosta serà un gran moment per fer recular drets socials, laborals, civils i democràtics de tota mena. Acabar amb el que és públic per "privatitzar". Però això no solucionarà cap crisi. Això simplement servirà per enriquir a l'elit d'alts càrrecs i polítics que són els que estan dirigint la "lluita contra la crisi" i els "rescats" dels països en fallida. Els aturats seguiran aturats i molts més que aniran a l'atur.

El que passi amb Grècia pot donar pistes sobre el que passarà amb Espanya corregit i augmentat. El que fa por és que el deute que ja té Espanya és del 55% del PIB. A Grècia és del 113% del PIB, però el PIB grec és de 241.119 milions d'€, mentre que l'espanyol és de 1.409.316 milions d'euros. És dir, el deute espanyol és avui, de 700.000 milions d'euros, aproximadament, contra el grec de 250.000 milions d'euros, també aproximadament.

No tinc gaire clar si aquests 700.000 milions d'euros de deute hispà inclouen, o no, els 245.000 milions de deute de promotors, bancs i caixes amb l'interbancari de Frankfurt. En tot cas estem parlant de xifres astronòmiques.

La UE demana a Grècia reduir el dèficit. És dir retallar serveis públics, prestacions socials, eliminar funcionariat... Què vol dir això? doncs privatitzar aquests serveis que, en definitiva, seran donats en pagament pel deute a les transnacionals que operen a l'empara de la UE. Aquestes privatitzacions significaran més gent a l'atur, encariment dels preus i una qualitat dubtosa en els serveis prestats.

A Grècia ha començat el moviment social de resposta (en realitat, fa mesos que dura). Què passarà aquí? No ho se, però tinguem-ho clar: l'estat vendrà el nostre cul. El resultat d'aquesta crisi, si no es posa remei (quin?) serà un empobriment generalitzat i una reculada com no s'ha vist mai de drets socials, civils i democràtics. Atents, doncs, a Grècia.
Publica un comentari a l'entrada