divendres, 6 de novembre de 2009

a voltes amb la corrupció

El dimecres passat es va fer una manifestació de a Santa Coloma per protestar contra la corrupció i per a demanar responsabilitats.





El cas Pretòria és extraordinàriament greu. Els noms implicats, els coneguts fins ara, són de rellevància política. En el cas del PSC s'està parlant de noms de pes en l'aparell actual del partit. En el cas de CiU es tracta de noms que han estat històricament molt rellevants però que ja no estaven en primera línia. El cas Pretòria és, doncs, una catàstrofe per al PSC.

El cas Millet, per la seva banda, ha estat prou dur per CiU, que ha vist com la fundació Trias es veu involucrada en un afer de finançament dubtós. Les coses com sigui, però, ni punt de comparació en magnitud amb l'afer Pretòria.

El drama del país és que noms de pes dels dos grans partits, els que ocupen la seva centralitat política, apareixen involucrats en trames fosques, corruptes o mafioses.

Fa l'efecte que l'oasi català és avui un oceà tempestuós. Per una banda hi ha qui parla de sociovergència: sent malpensat, però, avui això jo ho interpreto com un"no ens farem mal"; Per l'altra banda, en canvi, fa l'efecte que hi ha qui vol destapar les vergonyes dels rival. Sembla que des de l'àmbit de CiU han posat en el punt de mira a gent molt propera al President de la Generalitat.

Avui mateix, el president del Parlament Ernest Benach deia que els nivells de confiança en la classe política del país “són els més baixos de tota la democràcia” i apostava per una nova llei electoral com a eina de regeneració democràtica.

Llei electoral: Necessària. Però en cap cas suficient. A més cal que el finançament dels partits sigui molt més transparent, i que hi hagi molta més austeritat. Avui, Joan Puigcercós demanava un canvi d'actitud als partits, sobretot a PSC i CiU, en la qüestió del finançament. Necessari. Suficient? em temo que no.

El que sí tinc clar és que el resultat de tot plegat serà un increment considerable de l'Abstenció. Quina serà la participació? qui tindrà ganes d'anar a votar? Tanmateix, però, podem estar segurs que els partits majoritaris seguiran sent-ho.

Tant de bo m'equivoqui. Em semblaria d'una extraordinària sensatesa que la configuració del mapa electoral donés un tomb radical. I quan dic radical no em refereixo a tornar a situacions passades. Els vells camins ja han estat fets i sabem a on porten. Tan de bo que el futur Parlament de Catalunya tingués una majoria per la independència. Somiar és gratis. Tant de bo.

Aquest és l'autèntic problema. L'abstenció pot ser una gran resposta. Pot ser la resposta més sincera. Fa pocs dies vaig llegir aquest article de Quim Monzó, "contra el vot en blanc". Justa la fusta. Però si l'abstenció no passa a l'acció, tampoc serveix.

El que cal és passar a l'acció i adonar-se que tot és Política, que cal fer Política arreu. Que cal establir connexions i acords. Som nodes. Individus amb múltiples relacions. Som responsables del nostre entorn local, i ens cal pensar globalment. I ens cal fer-ho sota principis ètics. El que cal, sobretot, és recuperar la sobirania que mai havíem d' haver cedit. Ens cal recuperar el dret a decidir, però no com a concessió dels polítics. Sinó com el dret d'homes i dones lliures a dir la seva en una assemblea d'iguals. El que cal és recuperar l'interès, perquè a tots ens interessa, per la Política.

Aquesta seria una gran victòria.
Publica un comentari a l'entrada