dimecres, 18 de novembre de 2009

Comunicat públic GEAB núm. 39

Com cada mes, el comunicat públic del LEAP. Traducció amb http://traductor.gencat.cat i repassada manual posterior.

El GEAB N°39 està disponible! Crisi sistèmica global - Els Estats enfront les tres «brutals opcions» de 2010: Inflació, forta pressió fiscal o suspensió de pagaments

Com ho va anticipar el LEAP/E2020 el Febrer passat, a falta d'una gran reforma del sistema monetari, avui el món es dirigeix cap a l'entrada de la fase de desarticulació geopolítica mundial de la crisi sistèmica global. Durant l'any 2010, enmig de la depressió econòmica i social, i l'augment del proteccionisme, aquesta tendència condemnarà a molts estats a haver de triar entre tres «brutals opcions»: la inflació, gran intensificació de la pressió fiscal o la suspensió de pagament. Una creixent quantitat de països (EUA, Regne Unit, Eurolàndia (1), Japó, Xina (2),...) no tindran cap altra alternativa que utilitzar tots els cartutxos pressupostaris i monetaris en la crisi financera de 2008/2009. Tanmateix, com un reflex ideològic i tractant d'evitar per tots els mitjans haver de prendre decisions doloroses, tractaran d'introduir nous plans d'estímul econòmic (sovint amb altres noms), malgrat que ha quedat demostrat de forma evident que no es transmetran al sector privat els formidables esforços públics destinats a reactivar el creixement d'aquests últims mesos. El consumidor tal com se'l coneixia des de fa diverses dècades ha mort, totalment, sense esperances de ressuscitar (3). Ja que gairebé el 30% de l'economia dels països occidentals està ara constituïda per « zombies econòmics» institucions financeres, empreses i fins i tot Estats l'aparença de vida dels quals es deu només als diaris balons de liquiditat injectats pels bancs, es confirma l'irremeiable de la «impossible recuperació » (4). Cada un, internacional i socialment (en cada país) programa exactament l'empobriment generalitzat de l'ex -Occident, Estats Units en primer lloc. De fet, al que avui s'està assistint és, directament, a l'enfonsament d'Occident, amb dirigents incapaços d'enfrontar-se amb la realitat del món postcrisi, obstinats a repetir els mètodes del món d'ahir, encara que tots puguin comprovar la seva ineficàcia.

En aquest GEAB N° 39, el nostre equip va elegir desenvolupar les seves anticipacions sobre l'evolució general de l'any 2010, caracteritzada per l'alternativa dels principals Estats limitada a las «tres brutals opcions» que són la inflació, la forta pressió fiscal o la suspensió de pagaments; i les seves vanes temptatives per evitar aquestes doloroses decisions.

Una de les causes del punt mort dels plans de reactivació va ser el final del consumidor tal com el vam conèixer durant una trentena d'anys, analitzem aquest fenomen en aquest número del GEAB així com les seves conseqüències per a les empreses, el màrqueting i la publicitat.

Quant a la geopolítica, també desenvolupem en aquest GEAB N° 39 les anticipacions del LEAP/E2020 pel que fa a Turquia respecte a l'OTAN i a l'UE per a l'horitzó 2015. I, sens dubte, presentem les nostres recomanacions mensuals i els resultats de GlobalEurometer.



Evolució del pressupost federal alemany (1991 -2010) (Les estimacions per a 2009 i 2010 no inclouen els retalls d'impostos anunciades recentment per Ángela Merkel) - Font: Financial Times / Thomson Reuters, 02/11/2009


Evolució del pressupost federal alemany (1991 -2010) (Les estimacions per a 2009 i 2010 no inclouen els retalls d'impostos anunciades recentment per Ángela Merkel) - Font: Financial Times / Thomson Reuters, 02/11/2009



Les receptes del món d'ahir ineficaces en la crisi sistèmica global

La possibilitat que els Estats tenen d'evitar les tres « brutals opcions » es resumeix en dues esperances molt simples: que continuï el consum o que la inversió privada reprengui. Sense una o altra d'aquestes dinàmiques positives, el 2010 els Estats no tindran cap altra alternativa que augmentar fortament els impostos per fer front als seus enormes dèficits públics, o de deixar córrer la inflació per disminuir el pes del seu deute o bé declarar-se en suspensió de pagaments. Alguns, com els Estats Units, el Regne Unit, Irlanda, Argentina, Letònia, fins i tot Espanya, Turquia, Dubai o el Japó podrien haver de prendre les tres decisions conjuntament.

Ara bé, quant al consum com a la inversió, les tendències són molt negatives. El consumidor està sotmès per totes parts a persistents pressions per estalviar, reemborsar els seus deutes i més generalitzadament per rebutjar (voluntàriament o no) el model de consum occidental d'aquests últims trenta anys (5) que van fer el creixement gairebé totalment dependent d'ell (6), en particular en els Estats Units i el Regne Unit. Quant a les empreses, la seva falta de visió (per ser positius) o les seves expectatives negatives motiven una reducció de la inversió que les restriccions de crèdit dels bancs només l'accentuen (7). Al seu torn la inversió pública afecta les seves limitacions pressupostàries, els plans de reactivació no podran prolongar-se o renovar-se significativament llevat que s'augmentin els dèficits públics més encara i es condemnin d'aquí a finals de 2010 a haver de prendre simultàniament dos de les tres «brutals opcions» (8). En efecte, els Estats han de fer front a creixents pressions (de l'opinió pública, òrgans de control, operadors privats) (9) per reequilibrar les seves situacions pressupostàries que són en el millor dels casos inquietants, i sovint perilloses. Que és el mateix que dir que el fluix d'inversions públiques, per a 2010/2011, estan condemnades a reduir-se a un degoteig.

Referent a la demanda exterior assistim a una completa saturació, ara tot el món vol exportar a fi de trobar el consumidor àvid o l'empresa inversora en el veí, en no trobar-ho al seu propi país. El mite dominant és que Àsia, i particularment China, proporcionaran aquest «nou consumidor a l'occidental». A més que hi haurà molts cridats i pocs elegits, ni xinès ni asiàtic, per aprofitar-se del mercat de la regió; imaginar-se que aquest serà tan àvid com el consumidor occidental, ja moribund, és tenir poc en compte la naturalesa sistèmica de la crisi actual. La indústria del luxe a Àsia amb els seus actuals problemes, tanmateix, ens l'il·lustra molt bé.



Evolució comparada del PIB britànic durant les principals recessions després de la crisi dels anys 1930 (en mesos posteriors al principi oficial de cada recessió) - Font - National Institute of Economic Review, 10/2009

Evolució comparada del PIB britànic durant les principals recessions després de la crisi dels anys 1930 (en mesos posteriors al principi oficial de cada recessió) - Font - National Institute of Economic Review, 10/2009


Llavors què queda?

La « economia-zombie » ja representa una part considerable de l'economia mundial

Els bancs centrals que continuen proveint als mercats financers amb liquiditat esperen que algun moment, aquest immens esforç quantitatiu produeixi un salt qualitatiu cap a l'economia real. Continuen pretenent que la crisi no reflecteix un problema d'insolvència generalitzada dels bancs, dels consumidors, dels organismes públics i de moltes empreses, particularment en els Estats Units i el Regne Unit, esperant a Godot creen les condicions d'una forta inflació i del col·lapse de les seves respectives monedes i les seves finances públiques.

Els Estats, assumeixen sense parpellejar totes les culpes dels bancs i encara segueixen els consells dels banquers, malgrat que primer es van endeutar més enllà del raonable, després més enllà del suportable, i que ara estan a punt de tallar dràsticament les despeses públiques (10) augmentant fortament els impostos, per evitar la fallida (11).

Els « zombies econòmics » (12), privats o públics, ja representen una part considerable de les economies occidentals i xineses: Estats en suspensió de pagaments objectiva (com el Regne Unit o els Estats Units) però què ningú no declara tècnicament com a tals; empreses trencades però que continuen funcionant com si res per evitar una desocupació encara major (13); bancs insolvents (14) per als quals es modifiquen les regles comptables i als quals se'ls va fer créixer per amagar millor els seus actius ja sense valor, a fi de postergar el mes possible la seva inevitable implosió (15).

Mercats financers que alimenten la seva alça amb la liquiditat oferta graciosament pels bancs centrals (16) preocupats de tornar a donar al consumidor/borsari la sensació de riquesa perquè torni a ser el mateix i a consumir massivament; mentre que totes les categories d'actius (17), com l'or per exemple, estan també en alça (i sovint encara més fort), senyal d'una inflació ja bastant vigorosa.

Desocupats que s'acumulen per desenes de milions dins i fora les estadístiques oficials, garanteix un any 2010 socialment dur, i comercialment instal·lat sota el senyal del proteccionisme per preservar l'ocupació (mitjançant barreres aranzelàries, mediambientals o sanitàries, o de simples devaluacions competitives); mentre que els Governs es pregunten quant temps podran assumir encara el cost global de la indemnització d'aquesta desocupació massiva, sense que es vegi una reactivació en l'horitzó (18).


Evolució de la taxa de desocupació a Eurolandia i en EE.UU (1991 -2009) - Fonts: Eurostat, Bureau of Labour statistics, Morgan Stanley


Evolució de la taxa de desocupació a Eurolandia i en EE.UU (1991 -2009) - Fonts: Eurostat, Bureau of Labour statistics, Morgan Stanley

El LEAP/E2020 havia escrit a febrer i març d'aquest any que sense una modificació completa del sistema monetari internacional abans de l'estiu boreal de 2009, el món s'orientava ineluctablement cap a aquesta situació de desarticulació geopolítica global, una espècie de «gran depressió» a escala planetària centrada en el col·lapse del pilar nord-americà del món que acaba. Som allà (19). Darrere de les xifres fins i tot manipulades (20) que no pot ocultar el deteriorament de la situació econòmica i social mundial, ni el continuat descens als inferns de l'economia i la societat nord-americana, que és la realitat que està sent evident ara i que serà indubtable per a tots a començaments del segon trimestre de 2010. En aquest GEAB N° 39 el nostre equip intenta, com tots els mesos, anticipar les principals tendències perquè cadascú, personalment o en la seva activitat, pugui preparar-se'n de la millor manera per al molt difícil context de 2010: l'any en què les receptes del món d'ahir finalment mostraran la seva ineficàcia per controlar la crisi sistèmica global.

---------
Notes:

(1) Entre els grans països, només l'Alemanya de Ángela Merkel encara pot fer-ho, i fins i tot ho farà ja que la Canceller alemany ha decidit posar en pràctica un nou pla de recuperació basat en... retalls d'impostos. Més ideològic i desconnectat de la realitat de la crisi, no pot fer-ho millor. Per tant, Alemanya ha d'esperar per a finals de 2010 un fort deteriorament de la seva situació pressupostària i... elevats augments d'impostos per tractar d'alleugerir el desastre fiscal. Per al nostre equip, la ceguesa ideològica dels líders occidentals en matèria fiscal a finals de 2009 és igual a la dels líders comunistes en els primers mesos de 1989: no entenen que les velles fórmules ja no funcionen. Igual com los «bons comunistes» ja no estaven disposat a obeir passivament, ara el «bon consumidor occidental» ja no està disposat a consumir activament. Però és cert que mai algú no ha dit que Ángela Merkel, Nicolás Sarkozy o Barack Obama entenguessin d'economia.

(2) la Xina encara pot oferir un pla d'estímul econòmic però el problema xinès, com ja va ser analitzat pel LEAP/E2020, consisteix en la lentitud de l'aparició d'una demanda interna suficient per atenuar la caiguda de les exportacions. El que ocorre és que cap estímul podrà «comprar» aquest temps que falta, aquesta dècada és necessària perquè els xinesos desenvolupin una important demanda interna. El 2010 mostrarà aquest fet, una vegada que la pantalla de fum generada per la producció estimulada desaparegui i que tots puguin veure que la producció no se sosté... per falta de compradors.

(3) aquest videoclip il·lustra perfectament i amb humor el canvi radical del mode de consum en vies d'instal·lar-se als Estat Units, tendint a inversions del tipus «petits estalvis segurs»: or, divises fortes, habitatge...

(4) Veure GEAB N°37

(5) Desenvolupem aquesta anàlisi en un altre capítol d'aquest GEAB N°39.

(6) El consum de les llars el 2008 va representar el 70% del PNB nord-americà i el 64% al Regne Unit davant el 56% a Alemanya i 36% a la Xina.

(7) Fonts : MarketWatch, 09/11/2009 ; Irish Times, 27/10/2009

(8) Segons el LEAP/E2020, l'amarga ironia de la situació és que els Estats que es neguen a considerar frontalment la perspectiva de les tres « brutals opcions » a finals de 2009 a fi de navegar el millor possible entre les tres... i es condemnen a haver d'enfrontar simultàniament dues de les tres a finals de 2010. És retrocedir per saltar pitjor.

(9) Així, a causa de la seva impopularitat, el «segon estímul» nord-americà, que de fet serà el tercer si tenim en compte el pla de retalls d'impostos per GW Bush el 2008, està en preparació sota una forma «indetectable». Es tractarà d'un tren de mesures desenraonades, que l'administració Obama no presentarà en un pla únic, a fi d'ocultar la seva verdadera naturalesa. En la mateixa categoria, trobem també al «gran préstec» del govern francès que Nicolás Sarkozy tracta de fer passar per una inversió de llarg termini però que Brussel·les probablement el reinstal·larà en el deute francès com un simple pla d'estímul- econòmica de curt termini. De polítiques ineficaces manifestes passem a polítiques ineficaces ocultes... quina gran victòria sobre la crisi! Fonts: TheKatyCapsule, 22/10/2009;

(10) La OCDE és clara en aquest punt: per sortir, els països occidentals hauran de reduir vigorosament la despesa en educació, salut, programes socials.... Irlanda, un model entre els models fa només dos anys, tant de l'OCDE, el FMI o l'UE, s'apresta a donar l'exemple: va ser la primera en el frenesí de consum ultraliberal, ara serà la primera en l'austeritat ultra-liberal. No ens han de sorprendre les grans manifestacions als carrers de les grans ciutats del país. Fonts : Financial Times, 22/09/2009 ; RTE News, 06/11/2009

(11) Font : EuObserver, 10/11/2009 ;

(12) Es interessant llegir la definició molt detallada d' «economia zombie» proposta per PA Consulting Group el 10/11/2009.

(13) N'hi ha prou amb caminar pels carrers de les grans ciutats nord-americanes o europees per comprovar que molts cartells lluminosos continuen brillant per atreure compradors, però són només enganyoses aparences d'empreses en fallida, que es mantenen artificialment amb vida a base de diners públics o de reestructuracions de futur incert, com al CIT, GM, Chrysler, Saab, Opel, Karstad, Cual, Iberia, Alitalia. En aparença, tot això es mou com amb normalitat, però respecte a la salut econòmica, és una malaltia que afecta cada vegada més profundament tot el teixit de les empreses, poblant-ho amb verdaders zombies. A la Xina, els zombies són les fàbriques que operen sense clients gràcies a les subvencions de l'Estat. Tots aquests «morts - vivents» econòmics representen el passi gradual a l'economia real dels 20 000 a 30 000 mil milions USD d'actius fantasmes que analitzem en el GEAB precedent.

(14) Font : Bloomberg, 02/11/2009

(15) El terme de «zombie bank» fins i tot ja té la seva definició a Wikipedia.

(16) Font : Financial Times, 22/10/2009

(17) Excepte els immobles.

(18) A 324 000 USD, aproximadament, per ocupació creada (segons xifres de la Casa Blanca), podem preguntar-nos per quant temps pot continuar aquestes polítiques ineficaces. Font : Global Economic Trend Analysis, 31/10/2009

(19) Per aquells que encara no es refien de l'acceleració formidable de la Història generada per la crisi actual, és útil llegir l'article de Michael Klare aparegut en TomDispatch el 26/09/2009 que mostra com els pronòstics del deteriorament dels Estats Units previstos per a 2025 en les prospectives aparegudes de la CIA, fa un any que essencialment ja s'estan plasmant davant dels nostres ulls.

(20) El mateix CNBC està ja obligat a esmentar aquest fet, àmpliament analitzat en el GEAB anterior. Font: CNBC, 09/11/2009

dilluns, 16 Novembre 2009
Publica un comentari a l'entrada