diumenge, 22 de novembre de 2009

Contrabandistes de la llibertat

Llibre llegit: "Contrabandistes de la llibertat", d'Assumpta Montellà. Ed. Ara Llibres. Serie H. (176 pàgines).

De l'Assumpta Montellà també he llegit, i és una lectura molt recomanable, "La Maternitat d'Elna". Vegeu aquest documental de TV3 en el que la mateixa Assumpta Montellà ens parla de las tasca feta, i també aquest altre documental.

"Contrabandistes de la llibertat" ens situa, de nou, en el període de temps que va des de la derrota francesa a la 2na guerra mundial, el govern col·laboracionista de Vichy, i la posterior ocupació alemanya fins l'alliberament per part dels aliats.

En aquells moments, el Pirineu va ser la frontera que calia travessar per arribar fins els consolats aliats a Barcelona i des d'allà fugir cap a la llibertat.

Els camins de muntanya van ser l'escenari d'una guerra desigual i silenciosa en la que els passadors, homes forts, valents i decidits, creuaven a refugiats de tota mena, jueus, soldats, personalitats, gent comú per a posar-los fora de l'abast de la Gestapo. No n'hi havia prou amb creuar la frontera: a l'altra banda estava la guàrdia civil franquista i només es podia dir que s'havia fugit quan es creuava la porta d'un consolat aliat. Tanmateix, la part més perillosa de la cadena de salvament era el pas per les muntanyes.

Els passos es feien entre neu i fred. Sempre sota l'amenaça de les guàrdies frontereres d'una i altra banda. Les muntanyes es van cobrar un tribut en vides de refugiats.

Els passadors tenien diversos motius per participar en les cadenes de salvament, certament que els aliats pagaven, i pagaven bé, però també es cert que el preu a pagar en cas de ser capturats era la pròpia vida o la dels familiars i amics. La motivació no era nonés econòmica. Els passadors van ser antics contrabandistes, però també maquis o, simplement, gent dels pobles que coneixien la muntanya i van decidir lluitar contra els nazis i contra els franquistes, d'aquesta manera.

Van decidir lluitar. En algun moment, van sentir que els calia donar aquest pas i jugar-se la pròpia vida per salvar la d'altres que, sense la seva ajuda, estarien condemnats. Van decidir lluitar per la llibertat.

En molts casos, aquesta era una lluita sense armes, era una lluita que es guanyava per un coneixement profund i íntim de les muntanyes, de la seva climatologia. Es guanyava per paciència i per prudència, però també per gosadia, per haver teixit una llarga cadena de complicitats i fidelitats. Per silencis. Per decisions dures preses en moments difícils...

Assumpta Montellà confengeix un llibre basat en els testimonis orals d'antics refugiats i passadors que encara són vius. Gent gran que s'han emocionat en recordar aquells moments tant durs en que avançar un pas més entre l'esgotament, la por, la neu i el fred els acostava a la salvació. Gent que feien allò perquè creien que allò era el correcte.

He recorregut alguns d'aquests passos fent excursions de muntanya. No n'era conscient del dramatisme viscut en aquells cims. Avui, aquells paisatges pirenaics em parlen de natura. No he d'oblidar que van ser un camp de batalla. Camins de llibertat. Allà es va lluitar contra nazis i franquistes, en desigualtat de condicions, però amb un coneixement íntim de la terra que equilibrava la contesa.

Aquest llibre ens presenta, i ens ajuda a no oblidar aquest moment concret, en aquest paisatge concret. Un moment dramàtic del que ens podem sentir orgullosos. Hem tingut grans herois anonims. Ni en el moment fosc que va suposar la derrota, republicana a una banda, els col·laboracionistes de Vichy a l'altre, es va abaixar la guàrdia.

Malgrat la dificultat i el perill, amb enemics a banda i banda de la frontera, les cadenes de salvament i, sobretot, els passadors, van seguir defensant la llibertat.

No tenim dret a desanimar-nos.

Un altre món és possible, si tenim viu l'esperit dels passadors.
Publica un comentari a l'entrada