dijous, 19 de novembre de 2009

la paradoxa afgano-somalí

Es veu que a Somàlia, a dia d'avui, hi ha un munt de vaixells segrestats.

Avui mateix, un altre pesquer basc ha estat a punt de ser segrestat. Finalment no ho ha estat perquè, atenció a la dada, la seguretat privada que duien a bord ha "dissuadit" als pirates.

Per una banda això.

Per l'altra banda l'exercit espanyol, que paguem entre tots, porta no se quant temps, diners i soldats ( i això últim és el més greu) enterrats a l'Afganistan, com en el seu moment també a l'Iraq.

I llavors un es demana què estan fent aquests soldats a l'Afganistan, i com és que ha de ser seguretat privada la que "dissuadeixi" a uns pirates de segrestar un vaixell. És una paradoxa.

Ara pensaré malament: a l'Afganistan s'estan "defensant" amb diners públics interessos estratègics relacionats amb rutes de gasoductes cap a Europa. "Interessos estratègics" de qui? del comú dels mortals? o dels capitostos de les transnacionals de l'energia? I a Somàlia què és el que no s'està defensant amb diners públics? les vides d'uns pescadors.

En el "contracte" amb l'estat hi posa que l'estat defensarà als ciutadans i per això gaudeix del "monopoli de la violència". Poso entre cometes "contracte", perquè de fet, no ho és: no és ni lliure ni obliga a totes dues parts (només a una, endevina quina); i també "monopoli de la violència", doncs la "seguretat privada" ja ha trencat aquest monopoli.

L'estat ha trencat el contracte: no protegeix als ciutadans o, si més no, no els protegeix a tots igual. Pel que es veu ser ric dona més accés a la protecció de l'estat que no pas si ets pobre que, sorprenentment, t'has de pagar la seguretat privada. De fet l'estat ha trencat el contracte amb els ciutadans rasos amb aquesta i amb moltes altres coses.

De fet, resulta que les coses es poden veure de la següent forma molt simplificada, si vols: n'hi han uns que manen i que són els que gaudeixen i es beneficien dels recursos de l'estat, i n'hi han uns altres que som els que obeïm, que servim de carn de canó per anar a l'Afganistan o a on faci falta morir, que ens busquem la vida com podem, que estem barallats entre nosaltres, que ens pensem que l'estat ens defensarà i ens protegirà quan calgui, que ens creiem que aquesta és la societat més lliure de la història quan resulta que, en realitat, mai com ara han hagut tantes lleis, normes, reglaments, edictes i ordres de tota mena i mai com ara hem estat tan controlats per milers de càmeres que "vetllen per la teva seguretat".

No. Vetllen per la seva.

Un altre món és possible
Publica un comentari a l'entrada