dissabte, 7 de novembre de 2009

350 anys del Tractat dels Pirineus. 350 anys de resistència.

Avui fa 350 anys, el 7 de novembre de 1659, es va signar el Tractat dels Pirineus , pel qual el rei castellà cedia al rei francès els territoris catalans al nord dels Pirineus a canvi dels territoris a Flandes.

Aquesta separació de la Catalunya Nord de la Catalunya Sud, però, no ha estat suficient per esborrar ni destruir un sentiment que es pot copsar a banda i banda d'una de les fronteres menys permeables de tota la UE. França i Espanya no volen i combaten de forma activa les iniciatives transfrontereres.

Malgrat això, avui Perpinyà és símbol de Catalunya tant com pugui ser-ho Barcelona. El català resisteix a Catalunya Nord. I, en francès o en català, el sentiment de catalanitat és viu i és una bandera entre els nostres compatriotes de le comarques nordcatalanes.

Sí, certament la catalanitat no representa el mateix al nord o al sud. No es pot negar. El model d'estat francès porta en els seus gens l'homogeneització cultural. El catalanisme a Catalunya nord moltes vegades és difícilment distingible del folklorisme.

Però la nació hi és. Hi és la Bressola. Hi són tantes i tantes associacions que parlen català a la manera de Perpinyà. Hi són tants i tants nacionals que no dubten a dir "sem catalans" o el lema de la USAP "fiers d'être catalans!"

Avui, 350 anys després, catalans del nord i del sud s'han manifestat a Perpinyà, la catalana, per dir que som la mateixa nació.


La crònica de la manifestació la podeu llegir a Vilaweb-Catalunya Nord.

El que ve és part d'una carta d'Hervé Pi d'"Aire Nou de Bao", entitat que promou i defensa la cultura i la llengua catalanes al nord dels Pirineus.

"Si podeu fer passar el missatge que al nord de l'Albera, al bell mig del Pireneu, hi ha una terra catalana on hi ha gent qui lluita per defensar la nostra llengua i la nostra cultura, llavors haurà estat un èxit.

Si quan arribeu a Perpinyà i vos adreceu a la gent en català ( i notareu que sovint vos poden respondre en català), llavors haurem fet un altre pas endavant. I si no vos entenen a la tercera vegada, intenteu l'anglès o el francès. No haureu fet mal a ningú i haureu fet un acte cívic.

Treballi dins una llibreria i no passa una setmana sense que catalans del Principat entrin per a demanar canvi per a pagar el pàrquing i se'ns adrecen directament en francès (sovint macarònic).

El que voleu per al Principat de Catalunya ho heu de desitjar també per a Catalunya Nord, aquestes comarques que són catalanes per raons històriques i que no deixen de ser-ho per la simple raó que l'administració francesa posa "entrebancs".

No sem pas d'una hipotètica Catalunya francesa, com no seu pas d'una incerta Catalunya espanyola. Sem catalans com sou catalans. Seu la nostra garantia que som pas francesos, com sem la vostra garantia que no sou pas espanyols.
Som un mateix poble i parlem una mateixa llengua."

Més informació sobre el moviment catalanista a Catalunya Nord a http://www.350anys.cat/

I a més, un vídeo "Catalunya escapçada" que ens aproxima al Tractat dels Pirineus i les seves conseqüències sobre la nostra nació.

Catalunya escapçada de Jaume Claramunt a Vimeo.

No sem pas d'una hipotètica Catalunya francesa, com no seu pas d'una incerta Catalunya espanyola. Sem catalans com sou catalans. Seu la nostra garantia que som pas francesos, com sem la vostra garantia que no sou pas espanyols.

Som un mateix poble i parlem una mateixa llengua.
Publica un comentari a l'entrada