dimecres, 7 d’octubre de 2009

"Kada Vers" de Katarrama

"Kada Vers". Tercer disc dels metal-radical Katarrama.



Un company de feina i de dinars a l'office ens havia comentat a la colla que dinem plegats que tocava la guitarra a un grup de rock de nom irrepetible, Katarrama Stuma.

Doncs bé: li ha passat el CD "Kada Vers" a un altre company de feina i de dinars a l'office i, aprofitant l'avinentesa, jo també l'he escoltat.

Primera i agradable impressió: sonen bé i les lletres són més que bones. M'he quedat amb l'adreça web del grup i m'hi he deixat caure. Resulta que el disc es pot escoltar, gairebé sencer, a la seva web.

Rock dur, com a la cançó que enceta el disc "Cadàvers", però sense caure en el vidriol de la puresa i així, per exemple, integra una secció de vent i un ritme que en certs passatges recorda l'ska en "No és pessimisme" (potser hi té alguna cosa a veure la col·laboració del Xato del Dr. Calypso?).

Metal a "El Duel". Sota la força del so, però, s'amaga una lletra vetllàdament amarga. Aquesta lluita és la mateixa vida? Qui són els duelistes? Qui pot vèncer el duel? Metal, sí, i fan un homenatge a Martí i Pol i a Lluís Llach en "Jo hi soc si tu vols ser-hi". Lletres que parlen de llibertat, de denúncia, com en la contundent "Classe política". Que tenen un compromís. Però que poden parlar també de forces tan primàries com la "Sexualitat". O ser introspectives com aquest "Foc intern" que ens parla de l'esforç per remuntar la desesperació de la soledat que ha deixat un desamor.

No està penjada "Actitud", que descriu justament això: l'"actitud metal", de llibertat, de justícia, de força. Allò que tots hem sentit quan en un concert hem alçat el puny i hem estat en comunió. Tampoc està penjada "Via fora". Un himne a la llibertat. Personal, i d'alguna manera, també nacional.

En un post antic deien que les anirien penjant totes, però em sembla que en algun moment es van oblidar d'acabar la tasca. Serà cosa de demanar una còpia en CD.

En fi, Katarrama. Un grup amb amics prou interessants. Les col·laboracions al disc arriben fins a la contraportada, que inclou un poema de Jordi Bilbeny. La gràcia del poema es que es construeix amb els títols de les cançons de l'àlbum:

"No he llançat els CADÀVERS, perquè en cadàvers penso i en EL DUEL que en els somnis amb tots ells hi mantinc. NO ÉS PESSIMISME. No. És així: som tu i jo. El FOC INTERN més pur. Tu i jo, tots els dominis.

Tu i jo. Tots els records. JO HI SÓC SI TU VOLS SER-HI. I tu hi ets. Sempre amb mi. SEXUALITAT?, em dic: I tant, però més enllà
. De la CLASSE POLÍTICA allunya't sàviament. Engendra un ACTITUD i VIA FORA, doncs, que el risc és l'únic fruit."

Salut i Metal.

Publica un comentari a l'entrada