xarxes socials

Xerrant amb companys de feina avui ha sortir el tema de les Xarxes Socials, i de com Facebook, Twitter, LinkedIn, o els Blocs, o YouTube, StageVU, SlideShare, Scribd, eyeOs, viquipèdia, fòrums de tot tipus... i tants i tants altres llocs estan creant comunitats virtuals més i menys extenses.

No disposo de dades però m'atreveixo a assegurar que l'associacionisme purament virtual depassa de molt al real. L'associacionisme real, a la vegada s'enriqueix amb xarxes paralel·les virtuals. Poc o molt, l'accés a Internet és l'acceś a serveis que s'articulen en xarxes socials. Per mi, aquest és un primer punt molt important: l'associacionisme està adquirint cada cop més un component virtual. L'associacionisme virtual és cada cop més fort.

Però, a diferència de l'associacionisme clàssic, presencial, el virtual deixa un rastre d'informació personal que és molt fàcil de creuar. Es pot obtenir perfils molt complets i detallats d'una persona determinada només que analitzant la seva participació en xarxes socials.

La realitat augmentada combinada amb les xarxes socials pot aportar un extraordinari plus informatiu per a qui el sàpiga aprofitar. Unes ulleres de realitat augmentada, per exemple, en permetrien només que observant un desconegut pel carrer, conèixer en quines xarxes socials participa, quina és la seva informació en línia, qui és. en definitiva, i què ens pot interessar d'ell.

Això sona a ciència ficció, però potser només estem a pocs anys de que aquests aparells prodigiosos estiguin disponibles a preus reduïts: unes ulleres, o un terminal petit, similar a una càmera o un mòbil, que al voltant d'un subjecte a l'atzar ens mostrarien les icones de les seves xarxes socials, el seu CV, altre informació pública...

Fixem-nos: informació personal pública. Muntanyes de dades d'informació personal: coses com on vaig estar el passat cap de setmana, a qui vaig conèixer, que m'he comprat, on visc, com penso, quins són els meus amics...

Aquesta informació és nostra, però en abocar-la en xarxes socials esdevé pública. Això pot ser molt útil o extraordinàriament perillós.

Què cal fer: cal tenir molt clar quina és la informació que es vessa a la xarxa. Cal ser curosos en la gestió d'aquesta informació. El nostre nom és la nostra marca. Cal, doncs, cuidar la marca. EL nostre nom, la nostra marca, estarà associat a un determinat perfil. Les nostres opinions haurien de tenir una coherència i hauríem de tenir present que poden ser objecte d'anàlisi per part d'actors inesperats.

D'altra banda, però, és un fet que quan interactuem amb els demés no ens comportem sempre igual. No és el mateix el tracte familiar, que el tracte amb els amics, que el tracte professional, o la discussió política.

Gestionar la nostra informació pot voler dir, per exemple, un adequat us de perfils, de cercles de confiança, o de criptografia. Tot això cal tenir-ho en compte. Cadascú, individualment, ha de gestionar la pròpia informació i fer-se'n responsable.

Però, tornem a les xarxes: hi han empreses que han entès la força extraordinària de les xarxes socials. S'ofereix la participació als treballadors en xarxes social creades per la mateixa empresa. Mercès a això, l'empresa pot arribar a disposar d'un coneixement molt íntim dels treballadors. El treballador es veu immers en una esfera de relacions en la que s'entrellacen les relacions professionals amb les d'amistat. El treballador, el seu cercle d'amistats, el seu cercle professional esdevenen un de sol. El treballador és part de l'empresa. No hi ha res, o molt poc, fora de l'empresa que cobreix, i pot controlar, aquest aspecte fonamental de les relacions socials fora de l'horari d'oficina. Horari que tendeix a desaparèixer per esdevenir una jornada continua i completa.

És cert que en aquest moment de crisi pot resultar estrany parlar d'això. Més aviat sembla que la destrucció de llocs de treball sigui incompatible amb aquesta forma de fidelització, que caldria anomenar més aviat d'assimilació. Però no és tan extrany. En esdevenir empresa, el treballador pot acceptar la destrucció de llocs de treball com quelcom de natural (mentre no li afecti a ell, és clar, però el treballador que viu en aquesta bombolla social es creu immune).

Tanmateix, els treballadors assimilats serien una minoria. I els nous treballadors?

Tinc la percepció que els treballadors joves del sector de consultoria, el que conenc, són conscients que entren a un sector que s'ha precaritzat molt ràpidament. A diferència del que passava fa uns anys, el sentiment dels nous informàtics és que estan més a la vora de ser carn de canó que no uns Bill Gates o uns Steve Jobs. És un gran pas. Però, en canvi, tenen molt poca consciència de classe. De fet, la consciència de classe és un concepte que, en general, està en retirada.

Aquesta debilitat individual, combinada amb una oferta social per part de l'empresa provoca la paradoxa d'una fidelitat altissima del treballador cap a l'empresa. Fins i tot, es dona la creació de xarxes socials de treballadors d'una empresa que no han estat patrocinades per l'empresa, i que sorgeixen espontàniament dels treballadors.

Això és normal, tots som companys, i molts cops amics, dels que treballen amb nosaltres. Qui no ha dit "Jo soc de 'Nom de l'Empresa'"? Però aquesta identificació en el camp virtual es reforça amb la tecnologia i la multimèdia. La immediatesa, la possibilitat de seguir en contacte des de casa... Les empreses esdevenen comunitats de forma natural. És una comunitat molt més evident que la classe social.

És possible crear "consciència de classe" amb xarxes socials? em sembla molt difícil. Les comunitats de les xarxes socials són molt més petites. Tot i que cal estudiar i tenir sempre present la mobilització que es va produïr a rel dels atemptats de Madrid i que van esdevenir en una revolta amb prou força per a enderrocar al govern d'Aznar. En aquell moment es van donar varies circumstàncies: un shock, una difusió viral, un missatge curt i contundent, els milers de comunitats virtuals que eren les agendes dels mòbils, la mobilització real de la gent. Avui, un fet com aquell esclataria a Internet i jo crec que es difondria amb molta més velocitat i força encara. Jo crec que també acabaria al carrer.

Però allò va ser una reacció en cadena. És possible crear una consciència de classe a través de les xarxes socials? això no està tan clar, és un missatge molt més complex que un simple "Passa-ho".

La presa de consciencia de classe demana debat i reflexió. Just el contrari d'una reacció visceral. Tanmateix, és evident que es poden crear xarxes socials al voltant del concepte "consciència de classe", però probablement seran d'extensió petita, quan justament la consciència de classe hauria de ser transversal i ser vertebradora i d'una gran extensió. El problema de fons és, segurament, que està desapareixent la consciència de classe. O, si és vol, que la socialdemocràcia i l'estat del benestar han desactivat la lluita de classes, també moltes altres lluites, i en conseqüència, la consciència de classe.

L'eventual col·lapse de l'estat del benestar que podria estar-se produint de forma més o menys gradual per la crisi global presenta un futur incert: reviscolarà la consciència de classe? o bé aquesta ja és una via morta i, pel contrari, anem a un futur de comunitats de tot tipus, reals i virtuals, interconnectades (un model en xarxa, com el que anuncia ManuelCastells?), autogestionades, solidàries... amb estats amb molt poc poder i amb grans corporacions, cada cop més poderores, actuant com a grans i transversals vertebradores de comunitats... usant-les per al seu propi interès?

En quin punt estem? és difícil de dir en temps tan turbulents, però es poden fer coses: crec que cal crear comunitats, plenar-les de contingut polític i cal interconnectar-les. Cal que les comunitats s'adonin del seu paper social i, per tant, que assumeixin la seva responsabilitat política, perquè política ho és tot, i constantment estem prenent decisions que són decisions polítiques. Individualment hem de prendre consciència i, a la vegada, és lícit fer-ho i hi tenim dret, podem projectar les lluites i buscar connexions i complicitats en les xarxes socials. Sempre s'ha fet així amb les reals. Evidentment, doncs, també en les virtuals.

Xarxes socials. Ambivalents. Instruments de control? o eines de lluita?