Pàgines

dijous, 15 d’octubre del 2009

Blog Action Day. Climate Change. Canvi Climàtic.

Avui, 15 d'octubre, és el Blog Action Day. Aquest dia, blocaires d'arreu del món dediquem el post a un tema d'interès global. Enguany el tema triat és el canvi climàtic.

És més encertat parlar de canvi climàtic que d'escalfament global. L'escalfament global és un paràmetre difícil d'avaluar. Quina és la temperatura global de la terra? Aquesta pregunta no té una resposta evident, i els diferents climes es veuen afectats per canvis de diferents tipus. Pot resultar que, en el nostre cas, països amb clima majoritàriament mediterrani, ens trobem amb un futur d'estius més calorosos, i d'hiverns més suaus, però també amb fenòmens meteorològics violents com huracans que fins a la data, ens han estat desconeguts. Simultàniament, un increment del nivell del mar podria provocar el col·lapse de zones deltaiques, amb efectes radicals sobre aquests ecosistemes.

Però això és només un possible escenari. Es parla també que l'aturada del Corrent del Golf, la cinta transportadora, provocaria un refredament del clima a Europa. L'aturada al corrent del golf podria estar produïda, curiosament, per l'escalfament i fusió dels gels polars, que són aigua dolça, i que farien baixar la salinitat global del mar. Salinitat i temperatura són, justament, els motors de la cinta transportadora. En canviar les condicions, com canviaria el circuit dels corrents?

Els factors antropocèntrics es consideren fonamentals en el canvi climàtic. L'IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change. L'organització d'experts de l'ONU que estudia la qüestió) diu que l'emissió de CO2 a l'atmòsfera és el factor més important del canvi i que la quantitat de CO2 acumulada a dia d'avui ja fa inevitable que durant els proper anys es visqui un increment global de temperatures que provocarà canvis irreversibles en els ecosistemes. Sempre és interessant llegir ladocumentació que genera l'IPCC. Per exemple, l'informe de síntesi de la 27 reunió que l'IPCC va tenir a València entre el 12 i el 17 de novembre de 2007.

Per cert, del 26 al 29 d'octubre es celebrarà a Mali, Indonèsia, la 31 reunió de l'IPCC. Caldrà estar-ne al cas.

El curiós del cas és que l'activitat humana també pot contribuir a refredar la terra. Les partícules en suspensió que es produeixen amb el fum actuen com a pantalla protectora i atenuen la radiació solar. Els avions a reacció, en posar partícules directament a l'atmosfera, contribueixen de forma sensible a refrigerar-la. Després dels atemptats de l'11-s es va prohibir el vol d'avions sobre els EUA. Es va observar una pujada les temperatures... deguda a un cel més net. El model productiu global emet pol·lució i partícules en suspensió juntament amb gasos d'efecte hivernacle (GEI). El resultat global és increment de CO2. Però els efectes estan, en part, mitigats per les partícules en suspensió de la contaminació.

L'actual crisi econòmica està provocant una aturada de processos productius que es tradueix en una reducció global d'emissions de CO2... i de partícules en suspensió. Cal considerar, però que l'eventual represa de l'activitat econòmica ens portaria de nou als volums d'emisió iguals o superiors als que es tenien abans de la crisi.

La conclusió, en tot cas, és que cal reduir les emisions globals de CO2. Però darrera d'aquesta conclusió, en aparença senzilla, s'amaguen un munt de variables, relacions i realimentacions positives i negatives. Tota aquesta complexitat es el que tracten de simular els models climàtics que ocupen científics i savis d'arreu del món, i els millors recursos computacionals dels que es disposa en l'actualitat. I no és en va. Ens hi juguem el futur com espècie.

El canvi climàtic és un fet. El detall fi de quines conseqüencies tindrà és, però, incert. Tanmateix, les projeccions i escenaris futurs que es plantegen ens mostren efectes seran greus. Les paraules claus són mitigació i adaptació. Cal reduïr les emissions de CO2 a l'atmòsfera, perquè aquesta és la variable més important a l'hora d'alentir la velocitat del canvi, i de mitigar-ne els efectes. D'altra banda, el canvi es produeix, s'està produint ara, i continurà donant-se durant dècades. Per tant, és imprescindible adaptar-se a les noves condicions climàtiques, és dir, a les noves condicions dels ecosistemes que es traduiran en impactes econòmics i socials.

Poc a poc, els diferents governs estan assumint que cal actuar contra el canvi climàtic. Tanmateix, els graus d'implicació varien d'un país a altre i d'una administració a altre. En tot cas, no resulta difícil trobar recomanacions sobre el que cal fer o el que no cal fer. El problema és que costa refiar-se de les recomanacions que puguin fer el governs. Els governs estan sota la sospita de servir els interessos de les elits econòmiques.

Encarar el canvi climàtic és, sobretot, un problema polític. Les accions individuals estan molt bé i no seré jo qui posi en dubte la seva eficàcia, però, per posar un exemple, per deixar de fer servir el cotxe, cal tenir més transport públic. Deixar de fer servir el cotxe vol dir que calen menys cotxes. La indústria de l'automòbil ho acceptarà? El cotxe elèctric, per cert, tampoc és la solució. Substituir el parc actual de vehicles amb motor d'explosió per vehicles híbrids primer i purament elèctrics després suposa fabricar milers de vehicles nous, i millions de tones de CO2 vessades a l'atmòsfera. Això sense comptar que híbrids o elèctrics segueixen precisant combustibles, de forma directa, o indirecta. Que ningú no s'enganyi. La forma de reduir les emissions de CO2 de forma sensible és eliminar vehicles privats i substituir-los per públics. Cal decréixer.

Qui ho dirà això en veu alta? Cal decreixer. El canvi climàtic és una conseqüencia, potser la més desastrosa per la seva magnitud, d'un sistema que està enverinant mar i cel i que enguany, es calcula, fa que 1.000 millions d'éssers humans passin gana. Cal decreixer. Nosaltres, els països indecentment rics, el primer món, hem de decréixer per a que aquests mil millions deixin de passar gana, i per a salvar als molts millions que en el futur proper en passaran. Cal decréixer i decréixer vol dir canviar profundament el món i el sistema.

Decréixer com a primer pas polític necessari per a combatre el canvi. I ciència i tècnica per analitzar el procés, mitigar-ne els efectes i adaptar la humanitat a aquest nou escenari.

Decreixement. Un altre món és possible.