Pàgines

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Corrupció (again and again)

Santiago Niño diu que una de les conseqüències de la crisi és que el diner negre, els paradisos fiscals o la defraudació a les hisendes públiques desapareixeran o es reduiran.

El motiu seria que la necessitat d'obtenir finançament i una major exigència d'eficiència per part de la societat envers els seus administradors farà que els governs siguin rigurosos en l'administració dels comptes.

És dir, fins avui al sistema li han anat bé que a Suissa, per dir un lloc, hom i pogués obrir comptes bancaris protegits de les mirades alienes. A partir d'avui, però, s'ha acabat el secret bancari i els governs podran intervenir allà on calgui per reclamar els tributs que segons la legalitat corresponent els toquin.

Dit d'una altre manera: la corrupció s'ha tolerat perquè, d'alguna manera, formava part del sistema, i el seu èxit (a escala macroeconòmica, és clar) duia associada una corrupció estructural. En definitiva: la construcció de gran obres urbanístiques no es veia pas com cap mala cosa perquè una bona part de la societat hi treballava i se'n beneficiava. Tothom sabia o sospitava que darrera aquelles grans obres hi havia desviament de fons, assignacions a dit d'obres, corrupció, en definitiva. Però ningú no deia res o es deia amb la boca petita i no es posava en mans de la justícia.

A partit d'ara, però, les coses canvien: les administracions no tenen recursos, la societat no té recursos. La corrupció és una forma major d'ineficiència i, per tant, ha de ser eliminada. El sistema ha de canviar i, per començar, ha de purgar-se de la corrupció.

¿Perquè han esclatat ara els casos Gürtels, Matas, Millet, Santa Coloma, Prenafeta i Alavedra... i els que sortiran? Doncs per la mateixa raó de fons per la que es fusionen caixes, o hi ha més d'un millio d'aturats als Països Catalans: Per la crisi. La crisi està provocant una serie de canvis, entre ells la necessitat d'eliminar la corrupció per una simple qüestió d'eficiència. Hi ha pocs calers, per tant, no es poden desviar. I si es desvien es veu de seguida.

Està clar que de corrupció i de corruptes sempre n'hi hauran però, si les teories de Santiago Niño van encaminades, veurem sortir a la llum molts altres casos de corrupció. No perquè la justícia funcioni millor. Més aviat serà perquè es denunciarà més i hi haurà molt més interès (hi haurà la necessitat) en destapar-ne els casos.

Els grans partits, a Catalunya PSC i CiU, es veuran involucrats en més d'un cas. El poder corromp i encara més corromp la riquesa. La combinació de riquesa i poder que han viscut els dos partits en ajuntaments, diputacions i Generalitat, juntament amb la necessitat de fons a la que es veuen abocades les institucions d'avui han de fer-nos presagiar que sentirem parlar molt de corrupció durant els propers temps.

Com a militant d'ERC només demano que el "mans netes" sigui més que un eslògan. Certament que l'estructura de finançament del partit (per exemple, amb l'obligació dels seus representants electes de donar el sou al partit, que ñes qui els paga) i les diferentes iniciatives anticorrupció, com l'oficina antifrau, l'avalen. Tanmateix, tampoc m'extranyaria si aparegués algun cas. La meva opinió, si es donés la situació de càrrecs corruptes, és que només valdria l'expulsió immediata del partit i que ERC es personés al jutjat com acusació particular.

¿Com acabaria afectant a l'estabilitat del govern principatí una allau de casos de corrupció al PSC? ¿què es destaparà a l'ajuntament de Barcelona si, com sembla, Trias n'assoleix l'alcaldia?

La tempesta de merda no ha fet més que esclatar.