La crisi de l'aigua està esclatant. Ahir a l'Àgora de TVC van fer un debat amb el plantejament "la solució a la sequera són els transvasaments?".
La primera cosa que em ve al cap és que la pregunta està molt mal formulada. Evidentment que la solució a la sequera no és cap transvasament. La sequera és, en definició del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, l'"absència o deficiència prolongada de precipitació, que pot causar desequilibris hidrològics greus."
Per tant, la única resposta a la pregunta és: "no, la solució és que plogui".
La pregunta correcta era "la solució a l'escassedat d'aigua a Catalunya són els transvasaments?"
El debat, evidentment, va ser aquest. Va haver-hi força unanimitat. Els transvasaments no són la solució. Si més no, no són la única solució.
El debat va aportar molta informació. Durant aquesta setmana encara es podrà veure pel 3alacarta sense pagar. (Incís: perquè no deixen descarregar els vídeos del 3alacarta? perquè cal pagar per aquests vídeos passada una setmana?)
Finalment algú ho va dir ahir. No jo, sinó una veu amb autoritat: l'escassedat d'aigua és el problema més important al que s'enfronta Catalunya des de la recuperació de la democràcia. L'escassedat d'aigua afectarà al nostre nivell de vida.
A mi em va refermar en algunes conviccions i em va aportar idees: transvasar aigua només servirà per incrementar el consum fins esgotar aquesta nova font; la població s'està esforçant molt en estalviar; no es veu el mateix esforç en la reparació de canalitzacions per a minimitzar les pèrdues; cal millorar l'eficiència en el consum a l'àrea metropolitana; cal millorar l'eficiència dels recs...
Una altre idea que es va repetir contínuament: la solució a l'escassedat serà un mix de solucions parcials i complementàries. Citant a un antic camarada: "els problemes complexos tenen solucions complexes".
Hi han solucions que ens orienten en allò que s'ha anomenat la nova cultura de l'aigua: la millora en l'eficiència del consum, n'és una. La dessalinització està en una via ambigua. Els transvasaments ens n'allunyen.
El problema, però, és que els pantans ja són per sota del 20% de la seva capacitat i això vol dir que les temudes restriccions són més a prop.
Algú també ho va dir: cal invertir en infraestructures per solucionar el problema perquè per cares que siguin, mai seran tan cares com talls d'aigua a la zona metropolitana. La patacada econòmica i social serà brutal.
Quines infraestructures? aquesta és la pregunta del milió. Obres faraòniques de transvasament que enfrontaran territoris i que només aplaçaran durant un temps el problema de l'escassedat i l'ús irracional i abús de l'aigua? o potser obres orientades a una eficiència energètica i de consum?
Es veia venir des de feia anys. En aquest mateix bloc, el primer apunt que parla de l'escassedat de l'aigua te més d'un any. Cosa que vol dir quelcom en un bloc que encara no n'ha fet ni dos.
Recordo que de petit anàvem a la Font de Sant Pere de Torreblanca de Vacarisses a omplir bidons d'aigua per beure. D'un estiu a l'altre hi havien més cases i torretes a l'urbanització. La font minvava d'any en any. Un estiu la petita ja no va rajar més. La grossa no va trigar gaire més a assecar-se. I jo encara era un nen.
La font es va assecar perquè tothom volia aigua a la torreta. La font era un lloc fresc, rialler i bonic per anar a passejar. Però tothom volia aigua a casa seva. Es van fer moltes cases i la font i la riera es van assecar. Però tothom tenia aigua. Es van fer més cases i llavors va passar que ja no hi havia aigua per tothom i durant l'estiu molts dies hi havien talls.
Aquells llocs de la meva infància no existeixen avui. Ni la riera, ni la font. Ara hi ha molt ciment allà.
El boom de la construcció, però, ha estat en els darrers deu anys. Ningú pot dir que no se sabia que la depredació immobiliària del territori duia amb ella l'esgotament dels recursos. Això ho veia jo sent un nen. Per força ho havien de veure els promotors i els ajuntaments, i la societat en general.
I ara s'esgota l'aigua. No serà fàcil reconèixer els errors i canviar. No canvien tan fàcilment les societats. Però passa una cosa: la mateixa escassedat imposarà els canvis. Serà un xoc. O una crisi si es vol. Un moment de canvi. Es pot aprofitar per avançar en una direcció o en una altre.
Marxarem cap a l'eficiència? aprendrem a ser crítics amb el sistema? denunciarem als responsables del malbaratament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada