dimecres, 23 d’abril de 2008

Sant Jordi

Molt ràpid que és tard. Primer de tot: Feliç Sant Jordi!

Del parell de llibres que em feien gràcia n'ha caigut un: "Nosaltres, els catalans" de Víctor Alexandre.

Pel broc gros, podríem dir que en Víctor Alexandre és una de les veus i opinions més escoltades de l'independentisme català. Amb matisos, o amb discrepàncies, és una veu que em mereix molt respecte i que per mi és proveïdora de munició ideològica.

Doncs bé, el seu llibre ens parla de catalans que tenen el seu origen fora dels Catalunya. Ens parla de la immigració amb unes paraules que alguns dels que acusen als immigrants de ser els causants de tots els mals del país farien bé d'escoltar.

Extrec aquest fragment d'una entrevista publicada al seu bloc:
"Nosaltres, els catalans és un llibre amb el qual defenso els valors de la immigració i intento fer veure a la societat que la immigració no és cap amenaça per a la nostra identitat. Els immigrants no tenen cap culpa que nosaltres no hàgim estat capaços de resoldre el conflicte polític que tenim amb Espanya. És d'una covardia immensa, després de tres segles d'incompetència i de pusil·lanimitat, carregar els neulers de la desaparició de Catalunya als immigrants. Ells vénen aquí i no hi troben una nació independent, hi troben un territori subordinat a Espanya. És cert que col·loquialment els catalans diem que són una nació, però també ho és que la por i l'acomplexament ens tenalla quan se'ns demana que ho demostrem i que tinguem sentit d'Estat. Portem tants anys en captivitat que hem oblidat que les ales per volar no són un atribut d'alguns pobles privilegiats, sinó de tots els pobles del món. La por catalana a la immigració pot tenir trets xenofòbics, però sobretot té trets infantils. Dic això perquè denota una gran immaduresa traspassar a tercers les nostres responsabilitats. Si Catalunya desapareix no serà per culpa dels immigrants, sinó per la covardia dels propis catalans."

Més clar, impossible.

M'he fullejat la conversa amb na Najat el-Hachmi, l'autora del darrer premi Ramon Llull de Novel·la amb "L'últim patriarca". L'altre llibre de la llista dels que em feien gràcia. Aquest me l'hauré de comprar. És la història d'un immigrant marroquí que arriba a la Catalunya interior i allí fa la vida seguint els seus costums fins que xoca amb la filla que ha adoptat costums dels país.

La immigració. Els compatriotes que han arribat des de països forasters. Sant Jordi, enguany, ha tingut més colors i accents que mai. Les roses i els llibres ens han fet més país. La llengua també ens ha d'unir. Avui més de vint entitats vinculades a la immigració han organitzat l’acte «El català, llengua comuna», que ha tingut lloc al Moll de les Drassanes de Barcelona.

Sant Jordi. Tots junts. Roses i llibres.
Publica un comentari a l'entrada