Pàgines

dimarts, 15 d’abril del 2008

transvasament

Finalment sembla ser que l'aigua que en darrer terme haurà de permetre superar l'episodi d'escassedat fins a l'eventual fi de l'actual sequera o la posada en marxa de les desalinitzadores serà l'aigua sobrant dels regants de Tarragona, és dir: mantenint l'actual cabal de l'Ebre, s'agafarà els excedents del mini-transvasament a Tarragona.

En tot cas, la solució només es podrà aplicar en fase d'emergència i amb permís del govern de l'estat. L'aportació d'aigua serà un mesura excepcional. No estructural.
Segons han dit, aquesta solució és la mateixa que s'ha adoptat en situacions d'emergència al País Valencià i Múrcia. Per tant, no hi ha greuge comparatiu.

Per una banda, penso que si aquests són els termes de l'acord i realment s'acompleixen, l'Ebre i el delta resten preservats.

Per altra banda, em sap greu veure com l'àrea metropolitana ha hagut d'anar pidolant aigua.

Encara més greu em sap veure com la "solució" ha vingut de Madrid, que primer ha prohibit el transvasament del Segre (per mi, també una mala solució) i ara s'erigeix com el jutge i autoritzador necessari per a la perllongació del mini-transvasament. Madrid fa i desfà, un cop més, a Catalunya.

L'estatutet demostra un cop més la seva absoluta i lamentable inutilitat. L'estatutet de la vergonya. Amb les competències de l'estatutet, Barcelona s'hauria quedat sense aigua.

Per cert, l'estatutet tampoc serveix per portar l'aigua del Roine. En aquest cas, i més tractant-se d'un acord entre estats, també es dependria de Madrid, primer per a la infraestructura de transvasament, i segon, per administrar-ne l'ús.

El que sí que es pot fer amb l'estatutet, però, és desacoblar-se del sistema hídric espanyol. Com? doncs apostant per l'eficiència, apostant per solucions sostenibles de veritat (les desalinitzadores tampoc ho són), apostant de debò per una nova cultura de l'aigua i dels recursos, en general.

Però, es pot fer? pot canviar de rumb al Titanic?