Conferència Puigcercós 28-J

Dedico aquest post a presentar un resum del text de la conferència que va pronunciar Joan Puigcercós el 28 de juny d'enguany al World Trade Center de Barcelona. El discurs el subscric de dalt a baix. El resum que presento es centra en el contingut ideològic que m'ha semblat més remarcable. Pensem que el discurs ocupa 18 planes de PDF i el resum només 3. Per aquesta raó es perd el to didàctic i més literari, si es vol, de la presentació original. Tanmateix, pot ser útil per a fer-se ràpidament amb el contingut ideològic. Si més no, repeteixo, amb el que em va semblar més interessant. Em quedo amb les ganes de fer un llista de les frases lapidàries que va deixar anar.

Allà va:

Resum del text de la conferència que va pronunciar Joan Puigcercós el 28 de juny d'enguany al World Trade Center de Barcelona.

Pilars del discurs de l’esquerra independentista:
1 – El cultural i lingüístic
2 – L’econòmic. (Catalunya lliure de peatges, el concert econòmic o el diferencial de l’IPC català...)
3 - El discurs cívic, inclusiu i integrador.“Per ser català no cal renunciar als orígens propis”.

L'oportunitat de plantejar el nou estatut i els perquès d'un daltabaix
Semblava que l’acumulació de forces de la societat era prou gran com per assumir aquell pas. On va raure el problema?.
Els problemes, inconvenients i dificultats provinents de l’exterior hi són des del 1707, amb la primera derrota, la d’Almansa, i perduraran fins que el nostre país no n’esdevingui independent.
El problema que cal solucionar és l’intern. Errors de la política catalana i debilitats de la societat catalana.
1 – La classe política catalana com a principal actor de la desfeta. El tacticisme ha estat el principal enemic dels partits catalans. Malgrat això, es va assolir un acord molt potent el 30 de setembre.
2 - Els errors d’Esquerra. El dubte i la incapacitat de maniobra amb seguretat i claredat. Tancat l’acord Mas-ZP, i amb la sortida de milers de catalans i catalanes sota l’eslògan “Som un nació” el 18 de febrer, allí Esquerra havia de deixar clara la seva postura i no seguir negociant.
3 - La societat. Tret del coratge de la Comissió per la Dignitat i de la Plataforma pel Dret de Decidir entre d’altres, es va trobar a faltar l’alè d’entitats i institucions en els moments clau.
Una lliçó clara i concisa: no podem tornar a afrontar situacions límit amb l’Estat si darrere, al costat o al davant de les institucions polítiques no hi ha un entramat civil proactiu i mobilitzador.
Cal remarcar la debilitat d’aquesta estructura tan necessària per una nació que no disposa d’un estat.
3 - Feblesa de la nostra classe econòmica dirigent.
Alt grau de dependència comercial de l’economia catalana del mercat espanyol i dels instruments que el fan possible.
Equivocada creença en una economia espanyola oberta i deixada al mecanisme del mercat (boicots espanyols)
Incipient i encara baixa internacionalització de la nostra economia.
3.1 - Cas OPA GasNatural-Endesa
El temps va voler que coincidissin l'Estatut i l’OPA de Gas Natural a Endesa.
Algú va deixar clar que les dues alhora no podien ser i que vist el calat de l’operació energètica quedava clar quina era la seva prioritat.
Al final es va obtenir un Estatut retallat i l’operació financera no va sortir.
4 - La desafecció d’una part de la societat catalana cap els problemes del país.
Des de Madrid s'ha explicat l'estatut del Parlament del 30S com un escac a certa idea d’Espanya. Això ha comportat al Principat reaccions contra el procés, que ha estat minoritàries, perquè si alguna cosa ha imperat ha estat el desinterès.
El que ens ha de preocupar són les actuals generacions de catalans.
Però un argument és que Catalunya està obligada a finançar la resta de l’Estat perquè molts catalans hi tenen les seves arrels, les seves referències sentimentals i la seva connexió amb la realitat. Aquesta idea (i d'altres) ha cimentat el desarrelament.

Què hem de fer a partir d’ara,
Resoldre les debilitats estructurals del sistema polític i de les institucions socials i econòmiques de Catalunya.

Què no hem de fer
1.1 - Seria un ERROR reiniciar un procés de reforma política a curt termini. Cap de les causes que han debilitat la causa catalana han estat resoltes.
1.2 – Esquerra ha d’assumir el nou Estatut. El nou Estatut no impedeix una negociació del model de finançament que posi damunt la taula una proposta que faci avançar cap al concert econòmic. Malgrat que tampoc garanteix un avenç en la disminució del desequilibri fiscal.
El nou estatut ja s’ha fet petit. Malgrat això, cal tenir pressa a desenvolupar-lo, per afrontar els reptes que com a societat europea tenim: immigració, globalització, deslocalització, societat del coneixement, falta d’aigua i energia.
1.3 – No es pot esperar a veure que deixa anar el govern espanyol. Cal seguir negociant.

Àmbits d'actuació
Dos àmbits transcendents en que l’esforç col·lectiu pot ajudar a solucionar part dels dèficits apuntats:
1 - La llengua i la cultura catalanes com a eixos vertebradors del país
2 - La innovació i la internacionalització de la nostra economia.

Model de societat que defensa Esquerra
L’aposta d’Esquerra per un govern d’Entesa amb clara voluntat social ja determina un model de societat de benestar i de cohesió social i alhora nacional. Aquest és l’objectiu a 4 anys, i de la passada legislatura, garantir una escola pública de qualitat i competitiva, salvaguardar el model de salut i avançar en la política de l’autonomia personal i l’habitatge.

Com podem enfortir el país i la societat?
Ens falta desfici, força, voluntat. Cent mil voluntaris per la llengua cada any perquè en poc temps hagem nacionalitzat a aquests milió de nous catalans.
Fixeu-vos en la paraula, “nacionalitzar”
La Catalunya Pura és enemiga de la Catalunya lliure.
Participació del sector privat. Consolidar un espai comunicacional propi, començant pel baròmetre de mitjans. Garantir que la llengua catalana sigui el pal de paller de la integració. Integració i inclusió ens acosten més a la Catalunya Lliure.

Internacionalització de la nostra economia
Recordem les campanyes contra els peatges. Una nova forma de colonialisme.
En allò bàsic som en el mateix punt que els anys seixanta estava Catalunya. Davant la inoperància de l’estat es van fer autopistes de peatge. Avui som davant un cruïlla semblant pel que fa a les noves tecnologies, recerca i telecomunicacions.
Necessitem una administració catalana, potent, eficaç i professional i amb un model propi. Però des de la perspectiva econòmica hem d’enfortir la iniciativa del tercer sector i del privat.
Ara ens cal plantejar un carta d’objectius econòmics i d’infraestructures.
1) Les empreses catalanes han de guanyar volum, especialització i internacionalització.
2) Front comú amb les patronals i les altres institucions del país per assolir les grans infraestructures que el país necessita.
3) Un nou sistema de finançament per Catalunya. Cal fer una Proposta on hi puguin participar les patronals, les cambres de comerç i les universitats.
Ha d’haver-hi ambició i fixar-nos objectius d’acord amb les necessitats del país, i no amb el fals possibilisme.
Si cal mobilització aquesta vegada toca manifestar-nos a Madrid.
4) Les TIC. D’acord amb el sector privat i l’acadèmic. Apostar per segments clars on l’administració catalana pot tenir capacitat tractora per incentivar la iniciativa privada. E-Government, E-salut, o programari lliure.
5) Especialitzar el país amb aliances estratègiques amb d’altres països. En particular Catalunya ha de ser la porta europea d’Àsia.
La nostra iniciativa no pot anar a remolc de la proposta americana espanyola. Tanmateix, no es pot desestimar. L’independentisme ha de superar el seu complex del 68 i el discurs antinord-americà. Els Estats Units també han de ser una prioritat.
6) Formació. Esforç i autoestima. Recuperant determinats valors d’autoritat a les famílies, a l’escola, a la via pública, a l’ordre públic podem tornar a ser exigents com a societat. Són valors republicans.
7) Cal autoexigència i primar l’esforç.
8) La construcció d’un espai sindical i emprenedor amb perspectiva nacional.

La societat
Cal convèncer, seduir i portar al costat sobiranista, als catalans que el seu marc de referències és Espanya. Com? Doncs “picant pedra”. Implicar-nos al carrer, cos a cos, explicant la marginació que pateix Catalunya. Això vol dir implicació d’Esquerra i la societat a peu d’estació de RENFE, a l’AMPA per defensar de la discriminació als escolars catalans, contra l’oprobi del peatge,.... Esquerra hi ha de tornar, allà on no hi pugui arribar des del govern ho hem de fer com a partit. Hem de continuar fent allò que no només obre camí al debat més ideològic sinó també neutralitzant el discurs espanyolista que té molts mitjans i molta potència.

Objectiu estratègic
En l’Europa del segle XXI és possible una Catalunya Independent. Fins i tot els Països Catalans com a part de la Unió Europa.
Avui a les illes Balears i Pitiüses, Esquerra Republicana de Catalunya és un partit de govern, amb presència al Parlament Balear i al govern. No ens podem equivocar i caure de nou en discursos immadurs i simplistes de pensar que l’alliberament nacional, es pot limitar a una actitud i un discurs.

Crida a tots els catalanistes
Demano a autonomomistes i federalistes que no perdin més el temps. Només hi ha un camí, la independència.

Perquè esquerra ha actuat com ho ha fet els darrers anys
Reiteradament s’ha acusat a Esquerra d’ingenuïtat per haver jugat en el terreny polític de l’autonomisme i en el terreny ideològic del federalisme. I tant, sense complexos, perquè és així com aconseguim marcar la iniciativa. És així com l’autonomisme està en crisi i el federalisme perd sentit. Reiteradament també s’ha dit que vam donar suport al govern Espanyol. Com no havíem de fer-ho, si hi havia una promesa clar i ferma de donar suport a l’estatut que aproves el Parlament de Catalunya. Ara, serà diferent, ara els partits catalans hauran de vincular qualsevol investidura a la concreció de totes les reivindicacions que avui hem desgranat en aquesta conferència.

Conclusions. Què hem de fer:
-Lleialtat entre els partits catalans per defensar els drets nacionals
-Enfortiment i mobilització de la societat civil per ara més enllà de les institucions.
-Situar la llengua i la cultura catalanes com l’eix vertebrador de la Nova Catalunya.
-Internacionalització i competitivitat de l’economia catalana per ser menys dependents.
-Capacitat d’atracció d’aquells sectors de la societat catalana més indiferents amb els interessos nacionals de Catalunya.
-Consolidació d’un espai comunicacional propi.
-Realisme i ambició per superar les febleses que atenallen el país.
-No donar suport ni al Congrés ni al Senat si no hi ha compromís explícit sobre els objectius nacionals.

Conclusió final
Però sobretot la convicció que l’independentisme avança. Avui hi ha més catalans i catalanes indistintament d’on hagin nascut, parlin la llengua que parlin en la seva intimitat, que aposten i per una Catalunya Lliure. Que ja no és una opció minoritària a Catalunya i que pot ser la majoritària.