dissabte, 30 de juny de 2007

incoherència?

Acaba juny. Arriba juliol i la primera tongada de vacances. Segons l'AVUI, 500.000 cotxes sortiran aquest cap de setmana de l'àrea metropolitana. Malgrat la xifra també sembla que molta gent es quedarà a casa perquè les pujades a les hipoteques fan que certes alegries no estiguin permeses. Déu n'hi do. Plantejo la hipòtesi que això està relacionat amb que la revetlla de Sant Joan va ser de les més tranquil·les que recordo. Malgrat que el missatge oficial és que aquest és el millor dels mons possibles, la realitat, com sempre, té el mal costum d'imposar-se i ens diu que aquest és l'únic món possible a dia d'avui i que més val que espavilem a millorar-lo, o deixar d'anar de vacances serà el més petit dels problemes que tindrem.
Mentrestant, les incoherències de cada dia: sembla que el bicing te cada dia mil nous usuaris, cosa que està en la línia de disminuir la circulació de cotxes per la ciutat, jo crec que per a molts turistes és la forma fàcil i barata de llogar una bicicleta per passejar, però reconec que per moure's pel centre de la ciutat és una solució, doncs bé, ara que alguns estan per reduir els cotxes a Barcelona salta algú des de Madrid que proposa ajudes per obtenir el carnet per un euro al dia. Pregunto, de debò això ajudarà a que hi hagin menys accidents? sembla que a França no ha estat així. No serà més aviat que es pretén facilitar les condicions per adquirir un vehicle? Per una banda es vol reduir la circulació de vehicles, per l'altra es vol que augmenti la venda de cotxes.
Incoherències? Potser no. És la història del mon. Els interessos d'uns pocs i poderosos passen per l'interès de la majoria. En aquest cas, els fabricants de cotxes i els distribuïdors volen vendre i pressionen als poders públics per a que els facilitin les coses. L'interès de la majoria es disminuir els vehicles, l'emissió de gasos i assolir un medi ambient més net. Les lleis, però, obliguen sobretot a la majoria.
Enfront les lleis hi veig dues actituds fonamentals: els que s'hi sotmeten, les respecten i consideren que cal complir les lleis i, en tot cas, tampoc tenen alternativa; i els que se n'aprofiten i tracten de trobar les fronteres legals, les indefinicions, els buits per a aprofitar-se'n i fer negoci i, en molts casos, són, fins hi tot, capaços de modificar les lleis per al propi benefici.
El que passa és que és una situació terriblement perversa. Les lleis, si més no en democràcia, són un marc de convivència i un marc de respecte, la plasmació d'unes polítiques; si, en canvi, passen a ser oportunitats de mercat, s'està atacant a l'essència del concepte democràtic.
El perill per a la democràcia no són els que proven de canviar el sistema democràticament, sinó els que perverteixen la mateixa idea de democràcia. Manta vegades, però, es confonen interessadament els conceptes i es pretén fer passar per sinonims a sistema i democràcia.
La mentida més gran del sistema és voler fer-se passar per democràcia. Els amos del sistema: el mandarinat funcionarial, certa casta dels polítics, els lobbies i els grups de pressió, tots aquests voten apart i en urnes pròpies i les lleis no són per ells. Per aquests, les lleis tenen una funció que és garantir que els manté el control, que els que han de treballar ho fan i paguen impostos, i que les coses no canviaran si no és en benefici seu.
Control. La paraula màgica. El sistema, el biopoder de Foucault i de Negri, que ens diu quan i com treballar, dormir, menjar, estimar o anar de ventre i quin és el pensament correcte, que ens desarma, que ens coarta amb violència. Control. Seguir treballant i produint. Malgrat que aquesta producció està matant el planeta: Al final, la incoherència és una ordre: "Tingueu carnet i compreu cotxes. No el porteu per la ciutat".
Publica un comentari a l'entrada