Pàgines

dissabte, 28 de juliol del 2007

desconnectat (reprise)

He tornat de vacances. A diferència de la primera tongada. aquest cop sí que he estat desconnectat de veritat: sense diaris, sense tele, sense radio... només un parell de dies vaig poder llegir els titulars dels diaris a un bar.
La Zire, semper fidelis, m'ha permès recollir quatre notes que poso aquí.

Primer de tot, transports. Jo penso que no hi ha mitjà de transport més còmode que el tren. A igualtat de condicions, no tinc cap dubte al triar entre el tren i el cotxe. És més. Penso que els cotxes són mitjans de transport molt incòmodes. Són incòmodes els cinturons de seguretat, són incòmodes per entrar i sortir, requereixen un esforç de nervis i responsabilitat a l'hora de conduir-los i aparcar-los i fàcilment passes calor o et mareges si hi vas de passatge, per no dir que són cars i contaminants. No m'agraden gens els cotxes. Torno a dir-ho entre el tren i el cotxe, en igualtat de condicions, prefereixo el tren.
El problema, és clar, és que no hi ha igualtat de condicions, ni tan sols en trajectes entre poblacions importants. Aquests dies he pogut comprovar com en molts casos no hi ha alternativa al vehicle privat, i quan hi ha alternativa, el que no hi ha és igualtat de condicions.

Segona: Piqué ha plegat. A mi m'agradava sentir al Piqué. M'obligava a rumiar sobre els propis plantejament i em semblava un senyor sensat que, hi estaràs d'acord o no, tenia un discurs i unes formes. El Sirera l'he llegit alguns cops a l'e-Noticies i, a falta de veure'l en acció, pel que he llegit i vist em fa l'efecte que és més aviat un hooligan estil Acebes. Veurem què.

Tercera: divertidissima portada del jueves amb les caricatures de Tom Cruise i Katie Holmes, tal com va dir el seu dibuixant. El que no és tan divertit és veure com la llibertat d'expressió no existeix. Tampoc és divertit veure com encara tos plegats som súbdits d'una monarquia. Monarquia imposada per Franco. Monarquia que discrimina les dones. Monarquia que és un símbol de la "unidad nacional" i un rei que és el cap suprem dels exercits que, arribat el cas, tenen el mandat constitucional (fot-li fort!) de defensar la "unidad nacional" per les armes.
Al preu, això sí i gràcies a Déu, de pagar regates, palauets, negociets diversos i excursions de caça a Rússia per matar ossos borratxos.

Quarta: lectures d'estiu. Em vaig fer amb el llibre "Rubicón", de Tom Holland, que el regalaven amb la revista "Historia y Vida". És la història de l'auge i caiguda de la República Romana. M'ha agradat molt. M'ha acompanyat durant aquesta plaent incomunicació d'estiu. El llibre fa pensar sobre certs paral·lelismes que es poden establir fàcilment amb l'actualitat. He llegit una altra cosa: el diumenge 21 de juliol es va publicar un reportatge a "la Vanguardia": "Bagdad, sala de urgencias", en el que es relatava l'acció quotidiana d'un hospital de campanya de l'exercit EUA a Bagdad. Colpidor. El patiment dels soldats, americans i iraquians, dels civils, dels nens, es descriu d'una forma que fa saltar les llàgrimes. Encara hi ha guerra a l'Iraq. I a molts altres llocs del planeta. Una dotzena de conflictes d'"alta intensitat", i vàries dotzenes més de "baixa intensitat" segons informes d'ONGs. I a tot arreu el dolor, la por, la mort...

Cinquena: Apagada a Barcelona. Sense paraules. No m'ho podia creure quan ho vaig llegir.
Senzillament, increïble. Com pot ser? La temptació de fer el llistat de greuges és gran: aeroport del Prat, apagada, rodalies, alta velocitat... Jo m'apunto a la idea de desconnectar-nos d'Espanya. De fet, una de les conseqüències de l'apagada és que s'ha vist que amb generadors es pot parar el cop. Algú ha fet l'estudi de veure quant costaria substituir bé l'aprovisionament energètic provinent de grans centrals per un sistema de generació distribuïda amb energies renovables? Estic parlant de la Xarxa Intel·ligent de Producció i Distribució d'Energia Neta. Quant costaria abandonar la dependència energètica envers les companyies elèctriques espanyoles per a ser independents energèticament? ¿Perquè no canviar el model energètic de dependència del subministrament per grans companyies energètiques a un model basat en cooperatives de petits propietaris de generadors? Una mena de "caixa de pensions" energètica? Avui és clar que aquestes grans companyies han segrestat els recursos i que el seu únic objectiu és fer diners i si per això cal deixar d'invertir doncs no s'inverteix i punt. I si algú mor a l'hospital, doncs que es foti.
Tanmateix, en comptes de penjar pels ous als consells d'administració d'aquestes grans companyies, que és el que es mereixen, resultarà que a base d'ensabonar al personal amb indemnitzacions anirem passant i les inversions seguiran sense fer i els lladres seguiran enriquint-se. Fins que arribi la propera apagada. O un altre Prestige.
Si al final resultarà que pa i circ és la política que ens està bé als "ciutadans".