dilluns, 9 de juliol de 2007

5 juliol, foc.

Els primers incendis forestals de l'any.
Vora Navàs, al Bages, i a Mont-Roig del Camp (Baix Camp). És una desgràcia, es miri com es miri. Tothom perd amb els incendis.
Sempre n'hi han hagut de focs, però al nostre país i als darrers anys s'ha confirmat manta vegades la sospita de que la causa última dels focs ha estat l'especulació i l'enriquiment ràpid, quan no la deixadesa, la brutícia o la imprudència. És molt trist.
Es crema un bosc i es crema una mica el futur, el món dels nostres fills.
No serà fàcil esmenar els errors comesos perquè molts cops fallem pels propis vicis. Avui mateix a can Cuní parlaven que a un hotel de la cadena NH han fet un concurs per a poder gaudir d'una sessió de teràpia antiestress consistent en destrossar unes habitacions a un hotel que volen enderrocar.
Antiestress? Gran jugada comercial i de marketing, dic jo. En treuen un profit final d'unes habitacions que ja no prestaran servei i tothom en parla. Jo pregunto si ningú no hauria pogut aprofitar tot aquest mobiliari que han fet malbé. No es podia reciclar? No hauria estat l'opció respectuosa amb tots i amb la natura? Quanta aigua, energia i materials s'han malaguanyat en una operació de marketing, per mi, absurd? Com és possible que algú es prestés a participar en aquest joc pervers? Signes dels temps. Hi ha qui concursa pel dret a destruir, per desestressar-se, diuen. I hi ha qui paga per fer-ho.
És com alguns estats que paguen per contaminar. Però tant pervers és qui paga com qui cobra. Qui posa el preu? Com es pot cobrar per deixar contaminar? com es pot posar preu a l'aire net? als peixos del mar? al món dels nostres fills?
quin cinisme és aquest?
Publica un comentari a l'entrada