dilluns, 9 de juliol de 2007

6 juliol, Chomsky.

La Mònica Terribas va presentar ahir a la nit l'entrevista que va anar a fer-li a Noam Chomsky al MIT.
Em va semblar molt raonable l'explicació que Chomsky va fer de la guerra d'Irak i, segons ell, del proper conflicte amb l'Iran: es tracta d'impedir l'aliança entre els xiïtes de l'Iran, els d'Irak i la majoria xiïta reprimida d'Aràbia. Aquesta aliança xiï seria la posseïdora de la major part del petroli "barat" del món i tindria a la Xina com a client preferencial.
Es una explicació que, si més no, s'ha vist reforçada per les declaracions del ministre australià que va afirmar que ''ells eren allà pel petroli". Home, gràcies per la sinceritat.
Chomsky va dir moltes més coses. Va parlar de democràcia. Democràcia que és el nom que eufemísticament es dóna a "sistema". Sistema que ho és de control basat en la propaganda. Sistema que pretén conseguir compradors dirigits. Ni tan sols consumidors informats ni, per descomptat, ciutadans responsables.
A les escoles de negocis d'on surten les elits dirigents es fa una formació política dretana que duu a contemplar a la poblacio com quelcom manipulable amb propaganda. Tot es traduïble a producte que es pot comprar i vendre.
Aquest matí, a Can Cuní, a més de donar la notícia de que la Carme Chacón és la nova ministra d'habitatge i urbanisme i comentar la cessió de les rodalies, feien un petit debat sobre l'ajut de 2500€ per incentivar la natalitat. Algú ha demanat que en comptes de diners el que caldria es posar més places públiques i gratuïtes de guarderia.
I alelhores una senyora de l'IESE ha saltat com una molla a defensar l'escola privada, el dret dels pares a decidir i va i diu que l'educació és molt cara.
Home, doncs no. L'educació ni és molt cara ni és un producte ni és un servei. L'educació és una necessitat vital, com l'aire o l'aigua o el menjar o l'habitatge. No es veritat que l'aigua, el menjar, l'aire, l'educació o l'habitatge siguin productes o serveis. Són necessitats vitals i que tinguin preu no és més que una perversió fonamental del sistema capitalista.
Sistema que es presenta a ell mateix com democràcia, però que tracta de controlar a cops de propaganda, quan no de repressió violenta.
Déu n'hi do amb l'entrevista de Chomsky i la seva anàlisi política.
Crec que un exercici interessant seria contrastar-la amb la investigació sociològica localitzada al Principat que va aportar Castells amb el PIC. Com es manifesta el "Sistema" a Catalunya? és veritat com diu Chomsky que el sistema pretén dispersar a la societat en el seu objectiu de fer-nos esdevenir simples compradors i que la família ideal per al sistema és l'individuu i la seva tele (o Internet, com afegeix Chomsky)? No es contradiu això amb les dades del PIC? Com de paradigmàtica del model occidental és la societat catalana? fins on les explicacions de Chomsky són vàlides pels països europeus? pot ser que siguem més sociables i a l'hora menys compromesos políticament?
Publica un comentari a l'entrada