Pàgines

dilluns, 6 d’agost del 2012

Prou d'amenaces ridícules.

És l'hora de passar a l'acció... o de la rendició definitiva.

Ahir, Josep Rull, secretari d'organització de CDC es despenjava amb l'enèsima "amenaça" a l'estat espanyol: "o pacte fiscal o independència". I és que a can CDC encara es pensen que aquesta "amenaça" encara funciona després de 35 anys de fer-la servir.

Com era d'esperar, avui se li han rigut a la cara. Un "calentón" ha dit el portaveu del PP al congrés. Jo no hagués estat tan amable.

A veure si a can CDC ho entenen: és el moment de passar a l'acció. Repetiu amb mi, amics de CDC: "La independència no és una amenaça ni un recurs tàctic. És un objectiu en el que creiem, que volem assolir aviat i que no està condicionat a res." Quan tinguem aquest senzill parell de frases interioritzat ja estarem en condicions d'avançar.

Cap a on? cap a la hisenda pròpia seguida de la Declaració Unilateral d'Independència, i ratificada en referèndum d'autodeterminació. Simultàniament negociant amb l'estat Espanyol les condicions i termes d'aquesta independència: acords, reciprocitats, repartiment de càrregues i patrimoni... Un cop independents, un govern provisional, la mateixa Generalitat que haurà comandat el procés d'independència, exercirà les funcions mentre es redacta la Constitució de la República Catalana i es tria el primer govern independent de la nova República.

Semblen molts passos i molt complicats, però es poden donar en pocs mesos. En un any. El que cal és fer el primer pas i després, el següent, i no aturar-se.

Estan disposats a això?

Si no estan disposats, aleshores això s'ha acabat. Ens queda l'exili.

Si us plau, però, si no estan disposats, almenys callin i deixin de fer el ridícul amb "amenaces" de nen malcriat.