divendres, 31 d’agost de 2012

banc dolent

Avui el govern de l'estat ha aprovat la constitució del "banc dolent". Atenció! Amagueu les carteres!

A veure si ho he entès això del "banc dolent", o més castís "banco malo". Comencem:

Resulta que durant la bombolla immobiliària els bancs van donar préstecs a tothom, promotors i compradors, per fer i per comprar pisos, préstecs cada cop més importants, a cavall i alimentant l'expansió de la bombolla.

La bombolla ha esclatat. Dos milions de treballadors han anat a l'atur. No hi han calés. Per descomptat, no hi han calés per comprar pisos. El més fotut és que tampoc hi han calés per tornar els préstecs que van prendre promotors i compradors.

La situació és que hi han desnonaments, famílies a l'atur endeutades per a tota la vida, molta gent patint... Moltes vides que s'han anat a fer punyetes. Potser per errors propis. Potser per que se'ls va enganyar.

I també que hi han bancs que s'estan quedant amb pisos i cases buits, i amb préstecs que no poden cobrar. Hi han molts bancs que tenen molta merda pagada a preu d'or.

I aleshores arriba l'estat que veu que la situació és insostenible i fa una tria. El que és important és salvar els bancs. I les persones desnonades? No facis preguntes estúpides. Anem a salvar als bancs.

Com? Amb un "banc dolent". Essencialment el banc dolent és que l'estat compra als bancs la seva merda. A quin preu? depèn. Pot ser a preu de merda merda,és dir, al preu que realment haurien de vendre els bancs per a poder desfer-se de l'estock de pisos, és dir, regalats, o per un parell de tapes de yogurt; o pot ser al preu de merda de la bona, "mierda fetén, oye", és dir, a una mica menys del preu del mercat.

El preu de la merda és clau. Si es paga la merda gairebé a preu d'or, aleshores guanyen els bancs que més emmerdats estaven. Per exemple, Bankia. Si es paga la merda al seu preu de mercat, aleshores és molt probable que uns quants bancs tinguin que tancar. Què creieu que passarà? Sí, jo també ho penso.

I què farà l'estat amb tanta merda? tractarà de vendre-la en un plaç de 15 anys. Si no la pot vendre tota, la merda que li quedi segurament serà enderrocada, com ja està passant a altres països on s'ha aplicat aquesta "solució".

El problema és que la merda enderrocada serà merda que l'estat haurà comprat i seran, per tant, pèrdues que haurà d'assumir l'estat. Qui finança l'estat? Ah, sí! els ciutadans! ves per on, també els ciutadans desnonats. Quines coses, oi?

Cal suposar també que si l'estat es veu venir que ha comprat la merda a un preu massa alt, que la merda no era tan bona com deien, pot decidir minimitzar pèrdues abaixant els preus. Baixarà molt o poc? no se sap. En 15 anys pot haver marge per a oscil·lacions. En tot cas, la diferència entre el preu de compra de la merda i el seu preu final al mercat també seran pèrdues que finançarem els ciutadans.

En resum, preguem perquè Marianín i la seva colla comprin la merda a preu de merda i poc més. Perquè si no és així, si compren la merda a preu d'or, com tots temem que passarà, resultarà que els estafadors que han desnonat i fotut al carrer i arruïnat la vida a milers de persones seran els autèntics guanyadors d'aquesta partida. Ens hauran robat a tots. Durant 15 anys més continuaran robant-nos a tots. I com uns campions. Legalment. Via l'estat, que és com es fan les estafes més productives.

Banc dolent. Dolent és poc. Banc pèssim!
Publica un comentari a l'entrada