divendres, 31 d’agost de 2012

Expectació

Crec que cal encetar esmentant la reacció espanyola a la petició de rescat. Les veus més histèriques han demanat la intervenció militar. El Twitter bull de comentaris anti-catalans i, curiosament, la independència de Catalunya comença a estar ben vista. Sembla que la lectura que fan certs "personatges" és que res d'ajudar a Catalunya. No volem independència? doncs que ja ens podem espavilar sols "¡ni un duro para Cataluña!".

És fabulós. És tant bo que sembla fet a propòsit. La independència l'aconseguirem per expulsió, no per proclamació. Mirin, jo ho firmo ara. On he de signar?

Les veus espanyoles més moderades, però, també se senten incòmodes amb aquesta petició de rescat. Silenci en el millor dels casos. Però en general hi ha una unanimitat en que s'ha arribat a aquesta situació per un excés de despesa "identitària".

El fàcil seria entrar en un debat del tipus "i tu més". Val la pena? crec que no. En realitat, el rescat de Catalunya posa de manifest -i d'aquí la incomoditat- una sèrie de fets:

Aquesta és una època de vaques (molt) magres. No és cap broma. Generalitat de Catalunya S.A. està en fallida;
No es va aprofitar l'època de les vaques grasses per a crear estructures sòlides de progrés a l'estat. Tampoc a Catalunya en el grau que hauria calgut. En comptes d'això es va especular. Es va fer diner fàcil i es van encetar projectes faraònics i inútils. A Catalunya també en tenim algun d'aquests.
L'estructura de l'estat espanyol -A Catalunya tenim fins a cinc capes d'administració sobre el ciutadà- només funciona quan les vaques són (molt) grasses. De fet, Estat Espanyol S.A. també està en fallida.
Anys i anys de triar el camí fàcil, juntament amb l'esclat de la immensa bombolla immobiliària que ha atrapat a milers, potser milions de ciutadans de l'estat, ens condueixen a la situació actual.

La situació paradoxa ve del fet que, objectivament, els catalans són contribuents nets a l'estat. El nivell de renda de Catalunya és alt i, per tant, en funció de la renda de cadascú, així contribueix a l'estat. Sens dubte que no es pot obviar que igual com el nivell de renda és més alt, també ho és el nivell de despesa. O sigui: és més car viure a Barcelona que a Càceres, o que a Lleida. A més la redistribució que fa l'estat és força asimètrica. La despesa en infraestructures, per exemple, abandona l'arc mediterrani.

Es va veure que hi havia un dèficit fiscal i aquest dèficit fiscal es va estudiar i quantificar. Són dades oficials. El dèficit fiscal català, la diferència entre els diners que aporten els catalans a l'estat i el que l'estat retorna als catalans en forma d'inversions i serveis és de 16.000 milions d'euros de mitja. Dades de 2006 a 2009. És difícil trobar dades actualitzades perquè l'estat espanyol no publica les balances fiscals.

Des de l'Estat Espanyol S.A. contesten que si bé és cert que el dèficit fiscal català és molt gran, queda compensat per la balança comercial que està a favor de "Catalunya".

Obliden que la balança comercial només afavoreix les butxaques dels propietaris de les empreses que decanten la balança comercial "a favor" de "Catalunya". "Confonen" "Catalunya" amb els amos d'aquestes empreses. La balança comercial ens diu com es concentra la riquesa en algunes mans. Mentre que el dèficit fiscal ens diu com ens empobrim la majoria dels catalans. En realitat això ens dona una pista sobre els interessos que defensa CiU a Madrid, a qui representen i a qui deixen de representar, per molt que després s'emboliquin amb la senyera, i amb l'estelada, si cal.

Les balances fiscals no són un invent independentista. Són una eina molt útil, i utilitzada arreu, per analitzar com es redistribueix la riquesa dins un estat.

I aquesta és una de les primeres sorpreses: Generalitat de Catalunya S.A. demana un rescat de 5.000 milions d'euros. Però cada any se'n van de Catalunya, i no tornen, 16.000 milions d'euros en concepte de dèficit fiscal. Ai caram!

Des de 1986, any en el que es comença a tenir informació contrastable, resulta que de Catalunya se n'han anat, uns 257.673 milions d'euros, aproximàdament (consulteu l'espolímetre).

Finalment, avui la Generalitat de Catalunya S.A. no té diners per pagar les nòmines del més de setembre, ni als proveïdors, ni té diners per pagar els venciments dels crèdits que ha demanat (els bons patriòtics). Bé, potser té alguna pela per pagar alguna d'aquestes partides. Però no totes. I, a més, mercès a la reforma constitucional del PPSOE, en cas que tingui alguna pela, primer ha de pagar els venciments de deute.

Aleshores Mas i "els millors", que no canten ranxeres ni és un grup de mariachis malgrat el nom, van i demanen el "rescat" a l'estat. És dir: demanen un crèdit per refinançar el deute. Ara és evident que haver reduït a temps el dèficit fiscal hauria estalviat aquesta situació. Avui es veuen obligats, a demanar el rescat. Deute sobre deute. Benzina per apagar focs? En to cas, resulta que hi ha un paper que posa que hi ha un Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) amb 18.000 millions d'euros que servirà per refinançar -prèvia renuncia a l'autogovern- els deutes contrets.

Sorpresa d'ahir a la nit. CiU presenta una esmena a la totalitat a les condicions del rescat. És dir, demanen el rescat i es mostren disconformes amb les condicions. És un pel ridícul, oi? Si demanes calés, les condicions les posa qui et presta els calés. Punt. Ho acceptes o no. Tanmateix, és igual, perquè...

Perquè el govern del País Valencià incrementa la seva petició de 3.500 milions d'euros a 4.500 milions d'euros. En dos dies, el FLA es queda a la meitat del que estava previst i només portem dos clients. En vindran més.

I també perquè el millor de tot és que el FLA, de moment, només existeix a un paper. L'estat espanyol té els calés del FLA? hi ha la forta sospita que no. O sigui ben bé podria ser que Estat Espanyol S.A. no pugui refinançar el deute de les comunitats. En definitiva, l'estat espanyol també està rescatat, oi? 100.000 milions, de moment. I es parla que s'està "negociant" un rescat complet per valor de 600.000 milions.

Encara més: El senyor Homs, portaveu de Generalitat de Catalunya S.A. anunciava avui que si els diners "rescat" no arribaven aquest mateix setembre, passarien coses molt greus. Greus com què? ¿de debò es pensa que el setembre arribarà el "rescat" quan el FLA ni tan sols està constituït? ¿quan el mateix FROB (el fons de rescat als bancs) té deutes? quan podem sospitar que Estat Espanyol no té calés per arribar a octubre? ¿Que potser esperen que el 20 de setembre a la reunió amb el Rajoy aquest li donarà una gran saca de diners per repartir-los entre els famolencs catalans? ei, que potser ho esperen!

Conclusions? alguna d'òbvia. Tanmateix, més aviat expectació. Temps interessants.
Publica un comentari a l'entrada