Pàgines

dimarts, 28 d’agost del 2012

Per una foto

En la primera reunió després de les vacances (han tingut els pebrots de fer vacances?) el consell executiu de la Generalitat de Catalunya S.A. ha decidit sol·licitar el "rescat". Això sí, com amb Generalitat de Catalunya S.A. no juga ningú han dit que no acceptaran condicions polítiques complementàries. I no et passis un pel, Mariano. Ni se t'acudeixi posar-nos condicions especials. Amb les "normals" ja passem. No se si us adoneu de com de còmic resulta. Sembla un esquetx del Polònia.

Com puc qualificar la vacil·lada de Mas i el seus consellers? de grotesca? de patètica? Això de les condicions complementàries té molta gràcia. Com si les condicions "normals" no resultessin per elles mateixes draconianes. Com diu l'Elisenda Paluzie, les condicions del rescat són "demolidores". De "demolició". Demolició de què? de l'autogovern de Catalunya. Les condicions del rescat són econòmiques, sens dubte, però per això mateix són profundament polítiques.

El que ha demanat avui el President Mas és que l'estat espanyol intervingui la comunitat autònoma de Catalunya. Es confirma que quan parlaven del "dret a decidir" es referien al "dret a decidir deixar de decidir", com he vist en una piulada. Mas demana, fent números rodons, 5.000 milions d'euros per poder arribar a desembre i aconsegueix una entrevista amb Mariano Rajoy per al proper 20 de setembre, per parlar del "pacte fiscal"; A canvi, es ven l'autogovern de Catalunya.

Mas té cops molt provincians. És molt provincià això de deixar-se enlluernar pels càrrecs i els títols dels senyors de la Villa y Corte. Em fa l'efecte que a Mas el fa inflar-se d'allò més això de tenir una entrevista amb tot un "Presidente de Gobierno". És el que té la dreta catalana: que és terriblement provinciana. AL Mas ja el va entabanar el ZP quan allò de l'estatutet. Ara, més expert, ha aconseguit que l'entrevista estigui anunciada amb temps i crec que aspira a obtenir un resultat similar al que va aconseguir llavors: una promesa. Que després aquesta promesa no s'acompleixi no té tanta importància. No seria el primer cop. Jo crec que Mas aspira a obtenir una declaració del Rajoy que vingui a ser equivalent a "Apoyaré el pacto fiscal que salga del Parlament de Cataluña". Si li va funcionar amb el ZP, perquè no amb el Marianín? Rajoy pot donar a Mas un altre moment de glòria: el Presidente del Gobierno prometent-li flors i violes a ell en persona. Tractant-lo de tu a tu- Com un igual. Si Rajoy és una mica llest, farà aquesta "promesa".

Després aquesta promesa tindrà un recorregut com el de l'estatutet, evidentment, o més curt i tot. En tot cas, acabarà a la paperera. Però això és el de menys. L'important és aconseguir una pastanaga per a que l'electorat ciuenc pugui seguir votant CiU uns quants anys més.

I és que quan tens de President a algú tan provincià i tan pagat de sí mateix no pots esperar gaire més. I quan el govern dels "millors" és, en realitat, un cau d'ex-alumnes i professors d'ESADE, llavors ja és per apretar a còrrer.

Els interessos econòmics de certes famílies i grups empresarials estan molt ben protegits amb aquest govern de la Generalitat. I en la defensa d'els interessos d'aquestes famílies i grups no hi entra, ni per casualitat, cap projecte de secessió. A CiU, d'això de la independència només en parlen els més exaltats de la JNC. La resta es dediquen a vetllar pels seus negocis. Per això hi han els escàndols que hi han, i per això aquests escàndols després queden tapats.

Aquest proper 11 de setembre alguns sortirem a manifestar-nos. Ho farem cridant INDEPENDÈNCIA. Molta gent es manifestarà aquest proper 11 de setembre i cridarà Independència. Però, ai las! molts d'aquest que cridaran independència quan arribi el moment votaran PPSCIU.

El PPSCIU és el tap que impedeix que aquest país sigui independent. El PPSCIU són els partits, però també la gent que els vota. No ets independentista si votes PPSCIU. Ho sento. No ho ets. Per molt que l'onze de setembre et passegis amb una estelada i cridis consignes. Pitjor encara. Quan votes el PPSCIU estàs donant força als que no han mogut un dit contra l'espoli, als que han enterrat l'autogovern de Catalunya, als que han retallat en sanitat i educació pública, als que han retallat en dependència. Als que han votat a favor de les successives reformes laborals... Tot per a major glòria dels comptes de resultats de La Caixa, o de les empreses del lobby Puente Aéreo. A major glòria de Fèlix Millet i els 400 de l'oasi català. Tots aquesta guanyen. Catalunya, que no són ells, que som nosaltres, fins i tot molts dels que voten PPSCIU, perd. Mas acaba de vendre's l'autogovern a canvi de poder pagar les nòmines fins el desembre i una foto amb el Rajoy prometent el "pacte fiscal".

I un es demana, aquests calés que demana el Mas els té el Rajoy? perquè sospito que no els té. Nominalment el fons de rescat autonòmic compta amb 18.000 milions d'euros. Els té de veritat? El País Valencià, perdó, volia dir la "Comunitat Valenciana", que ja va demanar el rescat el juny, ha rebut els calés? i com? ben bé podria donar-se el cas que el rescat no serveixi per a res, simplement perquè Espanya tampoc té calés. Que no els té. Aleshores la cosa seria encara més sagnant. Mas es ven l'autogovern a canvi d'una foto. I si tampoc hi ha foto? aleshores Mas s'ha venut l'autogovern a canvi de res. De res. A veure quan entendrem que CiU mai farà el més mínim moviment secessionista. Ni tan sols convocarà eleccions anticipades (La Camacho, la primera dama de Catalunya, li ha deixat ben clar que res d'animalades). Però, de fet, com és barat i potser els convé fer un cop de ma a CiU, potser sí que hi haurà foto. Només la foto, evidentment.

Això sí, a Mas ja ningú li treu que el dia 20 tindrà una entrevista de tu a tu, com un igual, amb el "Presidente". Et felicito, fill.