Vicent Partal opina, al Vilaweb d'avui, que Artur Mas convocarà les properes eleccions amb l'objectiu de l'Agència Tributària Catalana, és dir, La independència fiscal o, si es prefereix, el concert econòmic com objectiu.
L'opinió de Partal sempre cal tenir-a en compte. Ben bé podria ser aquest el moviment que prepara Artur Mas que, recordem-ho, a diferència de, per exemple, Oriol Pujol, mai s'ha declarat independentista de forma clara. Això és ensopegar de nou a la mateixa pedra. Perquè creu que s'aconseguiria l'agència tributària pròpia dins de la legalitat espanyola? no s'aconseguirà. I en el suposit que és trenqués la legalitat espanyola per obtenir la independència fiscal per a tornar, a continuació. a aquesta mateixa legalitat, el que s'estaria fent és deixar en fals aquesta agència tributària a punt per una nova involució.
O sigui, si et mous cap a la independència, ha de ser un moviment complet. No fer-ho completament no és més que deixar, un cop més, obert el tema de l'encaix de Catalunya dins Espanya. Al meu entendre, encaix impossible, com crec que ha quedat demostrat.
D'altra banda, és un fet que la independència fiscal -en la línia del concert econòmic - sembla ser una situació força estable d'encaix, com es veu al País Basc. És un model quasi-confederal.
En tot cas, significaria un canvi constitucional de l'estat. Jo crec que és inacceptable per a Espanya que, de fet, s'està movent en la direcció re-centralitzadora.
Aleshores, perquè es planteja l'Agència Tributària Pròpia? L'estat espanyol mai l'acceptarà! la resposta al rebuig espanyol serà plantejar la independència? És això?
L'error de fons és el de sempre: es planteja la independència com l'amenaça, com allò que "pot passar" si no hi ha pacte fiscal, o agència tributària pròpia. Però el mateix fet de plantejar la independència com a últim recurs li treu la força a l'amenaça. Fa 35 anys que s'amenaça a Espanya amb la independència i Espanya ja sap que aquesta amenaça és un bluff. Si més no provenint de qui prové, si més no quan es planteja com amenaça d'últim recurs.
I és que la independència no pot ser una amenaça. La independència és un procés en el que l'objecte de la negociació són els termes de la independència, i aquest procés té una data de caducitat: el dia en que hi han dos estats independents amb unes noves fronteres on abans n'hi havia un.
Jo crec que l'estat espanyol descompta que Catalunya, més aviat que tard encetarà el procés de la independència i està prenent posicions. Per això el setge (post de Jordi Graupera al seu bloc).
El problema el tenim a Catalunya. El nostre govern comet de nou l'error d'amenaçar amb la independència. No es pot amenaçar amb la independència. Això, a Madrid ja no cola. Senzillament, el que cal és negociar els termes de la independència. Espanya està prenent posicions i té la iniciativa. Mentre que a Barcelona encara no han entès que la jugada està descoberta.
I tenint en compte que ens anem a saltar la legalitat espanyola i la seva constitució, emprendre el camí dels fets consumats: per exemple, potser caldria crear d'urgència una entitat que faci d'agència tributària pròpia provisional, de cara a superar la situació de bloqueig econòmic, l'acció hostil -segurament se'n pot dir de forma legítima, acte de guerra- a la que l'estat espanyol sotmetrà, ja sotmet, a la Generalitat durant aquest procés. Paradoxalment, per l'estat espanyol ja s'ha encetat el nostre procés d'independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada