dimarts, 17 de juliol de 2012

La disjuntiva

No crec que hi hagi gran cosa a comentar sobre les mesures que està prenent dia sí, i dia també, el "govern" de l'estat. "Govern" entre cometes, doncs Estat Espanyol S.A. és una empresa en concurs de creditors i el que s'està fent és una liquidació. El "govern", el consell d'administració, fa el que li manen amb l'esperança que salvaran el seu cul. El seu, no el nostre. En això consisteix el "rescat" i per això estan tan interessats en ser "rescatats".

No. No em posaré a comentar res d'això. No paga la pena. Ja n'hi han que en parlen i que diuen cap a on anem i el que encara està per venir (el proper són les pensions). En aquest sentit, crec que pot ser útil llegir aquest article: "España entra en la espiral de la muerte" en el que se'ns avisa com l'Estat Espanyol S.A. està emprenent el camí en el que es troben Grècia, Portugal i Irlanda (també Estats S.A.). Un camí en el que els respectius clients captius (eufemísticament: ciutadans) d'aquests estats S.A. són cada dia més pobres.

No. És massa trist. El comentari va en una altre direcció: Estat Espanyol S.A. funciona (funciona malament) amb un sistema de sucursals conegut amb el nom de Comunitats Autònomes. Aleshores, de cara als clients captius de Catalunya, Estat Espanyol S.A. es presenta sota la forma més propera i comercial de Generalitat de Catalunya S.A. És un tema de marca, bàsicament.

Doncs bé. Resulta que en els últims consells de direcció al que han estat convidats els administradors de la sucursal catalana (juntament amb les altres sucursals) els han dit que no hi han calers i que hauran de fer retallades a les sucursals. Els capitostos del consell d'administració poden ordenar això, i moltes coses més, als administradors de les sucursals. Els han dit, a més, que vist com està el panorama, es caldrà substituir determinades marques locals per la marca blanca estatal, que és més barata.

Aleshores arriba el més extraordinari. Els administradors de la sucursal diuen que no ho veuen bé, i fan com que s'enfaden molt. I es queixen que Estat Espanyol S.A. els retalla el pressupost i que no fa efectiu el pressupost anterior.

I això és sorprenent? sí que ho és. Una sucursal és una sucursal i una sucursal no pren decisions. Punt. A que venen, doncs, aquests escarafalls?

La cosa és molt senzilla, senyors Mas, Mas-Colell i Mena, vostès no pinten res. No pinten res perquè han triat ser administradors de sucursal i malden per seguir sent-ho. Aquest és el seu negoci. La seva aspiració en la vida. Generalitat de Catalunya S.A. sucursal de la región nordeste de Estado Español S.A. Una feina segura i molt ben pagada. Càrrecs de responsabilitat, què caram! no ens menystinguem!

Això sí, les decisions no les prenen vostès. Les prenen lluny de Barcelona un senyors que, pel seu mal cap, ara veuen com tampoc poden prendre decisions i les decisions de veritat, d'un temps cap aquí, es prenen al consell d'administració del grup Unió Europea S.A. al qual pertany Estat Espanyol S.A.

La cosa és, repeteixo, que vostès no pinten res. Pintaven molt poc quan només eren administradors de la sucursal. Però és que ara que Estat Espanyol S.A. ha estat intervingut per UE S.A. és possible, fins i tot, que vegin com els degraden a simples encarregats de planta. Conservant el sou, això sí. Si més no, de moment. En els temps que corren, però, això ja és un gran què.

Fixin-s'hi que no parlo per res dels clients captius de Generalitat de Catalunya S.A. Aquests no són gaire importants. Fent meves les paraules d'aquesta gran pensadora castellonenca del PP, Andrea Fabra, diré "que es fotin!" Ben mirat, els van votar a vostès de forma majoritària, oi? (bé potser no tant majoritària, però el sistema electoral permet obviar aquests molests detalls)

No, jo em preocupo pel seu futur. Senyors Mas, Mas-Colell i Mena. I els donaré un consell: Es millor està callat i semblar tonto que obrir la boca i confirmar-ho. Per què ho dic? Pel següent: vostès no pintaven res abans i encara pinten menys ara. Un administrador de sucursal no discuteix les ordres del consell d'administració, com han anat fent vostès fins ara. Doncs encara menys un encarregat de planta alça la veu per reclamar no se sap què a la direcció del grup. Ells no perdran temps amb bestieses: gran animalada de fa un mesos del Mas-Colell dient que es denunciaria davant "Europa" els incompliments pressupostaris de l'estat amb la Generalitat. I la més recent en la mateixa línia: es demanarà la mediació d'"Europa" si "Espanya" intervé "Catalunya". Ai senyor! No toqui els ous als amos que potser encara s'emprenyaran i els fotran fora!

Això d'amenaçar amb "que aniré a la senyo" és una variant del "doncs ara no jugaré i me'n vaig". Però no funciona. No funciona perquè la senyo no perd el temps amb nens repelents i el bullyng, si de cas, no és contra la Generalitat, si no contra els ciutadans de Catalunya, i aquests, com hem dit abans "que és fotin".

Mirin, la cosa és aquesta: Arribem al final i només hi han dos camins. Un és el que estem emprenent: retallades, recentralització de l'estat i pèrdua de l'autogovern. O bé l'altre camí: deixar Estat Espanyol S.A. i emprendre el propi negoci. De veritat. Tocar el dos. Marxar. Anar-se'n. La independència. Però fer-ho de veritat. Marxar de veritat en comptes d'amenaçar amb "desafeccions", "sobiranismes" i pallassades similars.

I això solucionarà els seus problemes? Segur que d'entrada els en crearà molts. Fixin-se, caldria bastir un procés constituent i negociar les condicions de la independència. Ara bé, la independència podria ser un gran moment per corregir errors; per fer net de corrupcions; per simplificar l'ordenament territorial català a dos nivells, en comptes dels cinc actuals; i sense comptar que, de cop, es passaria a tenir la clau de la caixa de la fiscalitat; i també que les infraestructures es decidirien aquí i que, per exemple, el corredor mediterrani es podria completar ràpidament; o que l'aeroport del Prat deixaria de subordinar-se a Barajas i podria esdevenir el hub que sempre ha volgut ser... En definitiva, que es podria posar el país a funcionar. Seguiríem en crisi, cert, però tindríem una il·lusió, un objectiu. Aquest cop sí. Un país per redreçar.

En fi. No em facin cas. Ben mirat, tot això només són aventures i somiar truites. És millor ser encarregat de planta a UE S.A. (amb un bon sou!) que president del consell d'administració de República Catalana S.A. A més, tal com està el mercat, no trigaríem ni dos dies a ser absorbits pel grup UE S.A. O sigui que acabaríem on som. Bé, igual del tot, no. Ara vostès tindrien cadira pròpia al consell d'administració del grup, on de debò es remenen les cireres. El vell amo ara seria col·lega de taula. No està tan malament vist així, oi? Però prou. Ja hi tornem a ser amb el conte de la lletera...

Res, res, que aquest és un país de Senyors Esteve. Ja ho deia Santiago Rusiñol. És el que s'ha votat majoritàriament, oi? No dic que estigui malament, al contrari. Però si és aquest el cas, llavors deixin de dir bajanades i assumeixin el seu paper. El poble els seguirà votant.

I jo, sense recança, m'exiliaré a un país més digne.

Publica un comentari a l'entrada