L'enquesta del CEO

El baròmetre d'opinió política, l'enquesta, del CEO que s'ha publicat avui descriu exactament el gran absurd en el que, al meu entendre, viu el país.

Per primer cop, el CEO preguntava directament  què votaria l'enquestat en un referèndum d'autodeterminació.

"P39. I més concretament, si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?"

El resultat és aclaparador: el 42,9% a favor; el 28,2%, en contra, el  23,3% s'abstindria (altres respostes, 0,5%; No ho sap, 4,4%; No contesta, 0,8%). Al Vilaweb expliquen els detalls.

Aquests resultats superarien de llarg  les condicions que la UE va posar a Montenegro per a reconèixer-ne la seva independència: participació de més del 50% de l'electorat; i majoria a favor de la independència de més del 55%. No vull a entrar a discutir si és gaire democràtic exigir el 55%.

En tot cas, amb els resultats de l'enquesta estaríem parlant d'una participació del 71% i una victòria del Sí del 60,3% dels vots contra un 39,7% de no.

Els especialistes del CEO diuen, però, que els motius dels abstencionistes coincideixen majoritàriament amb els dels votants del no i que caldria esperar que en cas d'un referèndum de veritat el tant per cent del no pujaria. Diuen que en aquesta enquesta el Sí està tot mobilitzat, i el no, en canvi, està en part amagat a l'abstenció.

No ho discuteixo. Però em sembla que si sense una campanya a favor de la independència ja hi ha aquesta majoria. Amb una campanya a favor, per definició engrescadora i portadora d'esperança, positiva, la majoria encara es faria més gran. A la banda oposada, en canvi, quina campanya esperar? De seducció? ho dubto. La campanya del no serà la campanya de la por. Una campanya en negatiu.

Però és igual. És especulació fútil. Algú podria pensar que els catalans estem a un petit pas de la independència, però no és cert.

Senzillament perquè elecció rere elecció s'estan donant les majories a partits que no són independentistes, siguin CiU o PSC.

Per convocar un referèndum d'autodeterminació cal una majoria com a mínim autodeterminista, però sent realistes independentista, al Parlament. I aquesta majoria no hi és.

La lectura que ha fet CiU del Baròmetre és que això dona arguments per reclamar el concert econòmic. Impresionant.

O no. En aquest país estem molt contents quan, per exemple, el CEO diu que l'independentisme guanyaria un referèndum d'autodeterminació. Contents i satisfets. I prou. Demà tot seguirà igual. Potser farem unes consultes populars o una gran manifestació el 9 de juliol. Un milió de persones al carrer cridant de cor "In-inde-independència!". Amb això els espanyols ja sabran qui som. I a les properes eleccions tornarem a votar majoritàriament CiU-PSC.

No és només culpa dels electors. La totalitat dels partits independentistes han demostrat una sorprenent i espectacular capacitat per a fugir dels seus potencials electors.

Però, malgrat això, que és cert, al final són els electors  els que decideixen què és prioritari. I la independència no ho és. I si per tu no ho és, aleshores no ets independentista, per molt que al baròmetre del CEO diguis que sí que ho ets.

Independència, sí, i tant. Però ara no toca. Al novembre ho vam demostrar. I al maig. Mai no toca.

Algun dia -i si és el cas espero no morir-me sense poder veure-ho, però començo a dubtar-ho- una majoria de catalans entendran que per obtenir la independència cal votar independentista. O no. És així de fàcil. O de difícil.

Sí, però no. Ser o no ser. Vet aquí la cosa.