Pàgines

dijous, 9 de juny del 2011

Haruki Murakami, Premi Catalunya 2011.

 

He tingut la sort de poder escoltar per la ràdio el discurs que ha pronunciat Haruki Murakami en l'entrega del Premi Catalunya.


Suposo que encara és massa d'hora per a trobar un podcast, o la transcripció del discurs. Espero que alguna web l'acabi penjant i el pugui enllaçar. Trobo que ha estat un discurs que cal escoltar i revisar.

Murakami ha parlat dels desastres que ha patit, i encara pateix, el Japó: del terratrèmol, del tsunami i de la contaminació radioactiva pels reactors nuclears que es van veure afectats.

Del discurs de Murakami em quedo amb aquesta idea: no hem de tolerar els discursos que posen "l'eficiència" per davant de l'ètica.

L'energia nuclear era la "més eficient". La que permetia fer més diners més ràpidament. Era també la que tenia més risc. Un risc "petit". Un risc que sent "realistes" es podia assumir. Era més eficient l'energia nuclear.

"Realisme" contra realitat. Avui, la realitat és un vessament radioactiu que no s'atura. Milers i milers d'afectats, malalts i morts. Aquesta és la realitat que ha provocat el "realisme".

Els "utòpics" que demanaven un esforç ètic per investigar energies netes, no contaminants i sense riscos són els realistes.

L'eficiència de l'energia nuclear era l'eficiència en fer diners. Molts es van beneficiar d'aquesta energia que permetia fer diners ràpid i es va oblidar el risc que de forma "realista" hom podia assumir.

Ni era eficient, ni era realista.

Que et diguin utòpic no és cap insult. Desconfia d'aquells que parlen d'eficiència sense parlar també, i amb sinceritat, d'ètica.

Gràcies, senyor Murakami per les seves paraules.

Nuclears, no gràcies. Un altre món és possible.