divendres, 24 de juny de 2011

més agressions

Continuen les agressions contra el que queda de la classe mitjana. Aviat la cosa haurà quedat simplificada a rics i pobres.

Si fa un parell de setmanes va ser la llei Òmnibus al Parlament de Catalunya, aquesta setmana s'ha aprovat al Parlament de Madrid una nova reforma laboral, aquesta afectant a "la negociació col·lectiva".

Amb paraules més o menys grandiloqüents el que se'ns ha vingut a dir als que encara tenim la sort de treballar és que això de la negociació col·lectiva està molt malament i que és molt millor la negociació directa entre el treballador i l'empresa.

De fet, res de nou. Fa molts anys que en molts sectors i en empreses petites la negociació col·lectiva és només una curiositat legal a la que, uns per ignorància, altres per conveniència, ningú no en fa cas.

Evidentment, la negociació directa entre el treballador i l'empresa és molt millor... per a l'empresa. Per començar, no és una negociació. Tota negociació té un requeriment principal i és que els que negocien han de tenir la possibilitat de provocar un dany a l'oponent.

Aquesta condició per a negociar és molt políticament incorrecte, però és ben certa. Senzillament, si pots imposar-te sense haver de moure un dit ¿perquè hauries de perdre temps i energia negociant? i negociant què? "T'ofereixo una feina, aquestes són les condicions, les puc canviar en qualsevol moment. Ho prens o ho deixes? No? Adéu. El següent." Punt. El treballador sol enfront l'empresa no té cap possibilitat de negociar. (I no, la "millor preparació" no compta per a la majoria de feines).

I ja està. Quan no hi ha negociació col·lectiva, el que hi ha és una llarga cua de demandants d'ocupació que acaben dient "jo, per menys".

Quan hi ha negociació col·lectiva, el que hi ha és una cua, sens dubte. Però el que diuen és, "com a mínim, el que marca el conveni, i si no, treballa tu".

"És que llavors l'empresa haurà de tancar, o marxarà allà on els treballadors estiguin disposats a treballar per menys." Potser sí. És més, segur que s'ha donat sovint el cas.

Però tant si és per un increment de l'atur, com si és per un descens dels salaris i la pèrdua dels drets laborals, del que estem parlant és del mateix: empobriment general, però que afecta, sobretot, als treballadors.

Aquesta és la qüestió. La reforma no ataca a les causes del problema. Més aviat serveix per repercutir la crisi sobre les esquenes dels que ja, avui, estan més castigats. De fet, no s'ataca el problema, les causes persisteixen. Si els problemes de fons persisteixen, els resultats seran els mateixos: continuarà l'empobriment, tard o d'hora haurem de treballar per encara menys, tard o d'hora retallaran més drets.

I les causes del problema real quines són? dons miri, ahir mateix la UE va acordar un nou "rescat" per a Grècia si el Parlament aprova més retallades i més privatitzacions.

Però el rescat de Grècia que és? evidentment, no és el "rescat" dels ciutadans grecs. El ciutadà grec que està a l'atur o te deutes, més val que s'espavili. El rescat va adreçat a l'empresa "Estat Grec S.A.".

Una empresa, en la que, com a totes les "grans empreses" d'aquesta mena, funciona una porta giratòria per la que entren i surten alts funcionaris, alts directius de grans empreses i entitats financeres, polítics... que van i venen d'"Estat Grec S.A." a "Sector Privat Grec S.A.". I són aquests els que seran "rescatats".

Aquests seran rescatats i el rescat consistirà en que podran refinançar el deute que avui tenen "Estat Grec S.A" i "Sector Privat grec S.A.". És dir, podran endeutar-se més però amb una condició: que cal garantir que aquests deutes es tornaran i, per això, és molt important que "Estat Grec S.A." faci el que li demanen des de la UE.

Perquè resulta que "Estat Grec S.A.", a més, es una empresa que té una gran particularitat i és que: regula, recapta impostos, fixa preus, posa normes que afecten a la vida de tots els grecs, estiguin o no d'acord amb les normes, preus o impostos que "Estat Grec S.A." els imposa.

I és mercès aquesta capacitat que "Estat Grec S.A." permet operar la transformació entre el deute d'"Estat Grec S.A." i "Sector Privat Grec S.A.", contret per una elit d'alts funcionaris, alts directius de grans empreses i entitats financeres, polítics... en defensa dels seus interessos particulars en deute, empobriment i pèrdua de drets per a tots els grecs.

I la UE -en definitiva, els alts funcionaris, alts directius de grans empreses i entitats financeres, polítics de diferents països de la UE- rescatarà, permetrà que s'endeutin més, als seus homòlegs a Grècia sempre que aquests els garanteixin que els tornaran els deutes. I com? doncs com s'ha fet sempre: socialitzant el deute. Uns pocs viuran més bé a canvi d'escanyar a molts.

I per això, el Parlament grec, si no hi ha cap sorpresa d'última hora, aprovarà les mesures d'"austeritat". Austeritat que no han tingut els que han abocat Grècia a la fallida. L'austeritat, que és, per definició, la virtut ètica de viure sense luxes i només amb allò que cal. Austeritat que no és, en canvi, pobresa imposada per llei. Pobresa que vol dir disposar de menys del que cal per viure. És la violència de les lleis.

Doncs bé, posa "Estat Espanyol S.A." en comptes d'"Estat Grec S.A" i el text serveix igual.

La llei Òmnibus, la reforma de la negociació col·lectiva, totes les mesures d"austeritat" dels darrers anys... No ataquen el problema. Només cal veure com persisteix, com no el solucionen. Estem pitjor cada any que passa. I és perquè no estan arreglant res. Ens estan fent pagar la seva crisi. Ens l'estan repercutint. Estan socialitzant les pèrdues. Ens estan abocant a la pobresa.
Publica un comentari a l'entrada