dilluns, 27 de juny de 2011

"La Crida. Història d'una resposta"

Aquest passat Sant Joan, per TV de Catalunya van emetre el documental sobre "La Crida. Història d'una resposta".


En el seu moment, jo vaig militar a La Crida. Potser "militar" és una mica fort per a descriure el que feia en aquells anys. Però, fet i fet, algun cartell vaig enganxar i en alguna moguda vaig estar ficat.  Potser podríem dir millor que hi vaig estar afiliat, o que era, més aviat, militant de quota.

Ep! que tot compta. Quan vaig afiliar-me a ERC coincidint amb els anys de l'aznarisme més desbocat, Joan Puigcercós va dir-nos als nous afiliats, i crec que té raó, que tots comptem. Que tan important per a ERC és l'activista al carrer, com l'organitzador al partit, com el militant que fa d'apoderat a les eleccions, o l'afiliat que simplement, paga la quota.

A La Crida vaig coincidir amb gent que tenia una capacitat d'organització i d'activisme que jo mai hauria pogut somniar. Vaig prendre contacte amb el món de les organitzacions de l'esquerra extra-parlamentària (dominada per partits comunistes de tota mena)  i les  organitzacions independentistes de l'època. Quines coses!

La Crida es va dissoldre un parell o tres d'anys després que jo m'afiliés. Potser era el que tocava. No ho se. Per mi, aquells anys van ser molt importants i de molts aprenentatges.

Una mica amb l'enyor d'aquells glory days, que diria Springsteen, penjo l'enllaç al documental que va emetre TVC el passat divendres.  Un moment molt important, si més no per a mi, de la nostra historia recent com a País, i de la meva, i ja una mica llunyana, història particular.

I vostès perdonin la llagrimeta, però també per a això serveixen els blocs.


http://www.tv3.cat/videos/3585290/La-Crida
Publica un comentari a l'entrada