dimarts, 30 de setembre de 2008

calma

Doncs no. No ha estat un dimarts dramàtic. Al contrari. Tranquil·litat. Un dia tranquil. Les borses s'han mantingut als nivells d'ahir, inclús han pujat lleugerament. No hi han hagut notícies, ni bones ni dolentes.

És la calma que precedeix a la tempesta?

Aprofitant la calma avui faré un comentari sobre un article d'opinió al Periódico: "Històries d'amor per al metro" de Dimitri Polikàrpov.

Obro parèntesi històric que no té res a veure (off-topic, en llenguatge internet) amb el fil argumental del sermó d'avui: Polikàrpov. Nom propi dels I15, els "chatos" i els I16, els "mosca". Els legendaris avions de caça russos de la força aeria de la República i que van combatre més endavant a la segona guerra mundial. Tanco parèntesi.

En resum, al seu article el senyor Polikàrpov ve a queixar-se de que el metro de Moscou es respira l'ambient d'una biblioteca amb tothom llegint. D'això es queixa? No, es queixa de que la literatura consumida és de molt baixa qualitat: històries d'amor per a consum ràpid amb una trama que difereix poc: noia russa marxa a Europa on després de moltes aventures acaba casant-se amb milionari. Final feliç.

Bé, realment l'argument no dona per gaire, però es veu que aquests llibres es venen molt. Es una evasió literària típica i tòpica.

No és el primer cop que sento parlar del costum de llegir dels russos. Es veu que durant la presidència de Putin va tornar el costum de llegir. Una herència de la època soviètica on la manca d'espectacles i distraccions deixava els llibres com a única via per somiar.

Aquest costum es va perdre amb l'ensorrament de la URSS. La societat russa va patir una degradació general. Ara, però, amb el resorgiment econòmic, s'estan recuperant valors de l'època soviètica. Sembla que la societat russa s'enmiralla en la URSS .

I un dels valors que s'han recuperat és l'amor per la lectura. El senyor Polikàrpov es queixa del baix nivell literari que fa que al metro la gent només llegeixi noveletes d'amor, i destaca una campanya "revolucionària" per a pujar el nivell general de lectura tot fent que les parets d'un dels metros més concorreguts de Moscou estiguin escrites amb textos de grans novel·les d'autors russos.

No és gaire revolucionària. Recordo que al metro de Barcelona fa uns anys es podien llegir versos de poetes catalans escrits a les finestres. No recordo el nom de la campanya, em sembla que anava del foment de la lectura.

Aquí és on vull anar a parar. Quina enveja. Quina diferència. Allà es preocupen per que la gent no llegeix "bona" literatura i fan una campanya per a promocionar la lectura dels clàssics.

Aquí, en canvi, cal fomentar la lectura.

Per recordar-nos que no és tant difícil llegir, ens diuen que cada dia llegim l'equivalent a tres pàgines d'un llibre només pel que llegim anant pel carrer.

Senyor Polikàrpov, espero que Déu l'escolti i els moscovites redescobreixen als grans mestres de la seva literatura nacional.

Però si s'acosta per aquí descobrirà que n'hi ha que encara estan molt pitjor.
Publica un comentari a l'entrada