dimarts, 23 de setembre de 2008

... i crisi

El divendres era el dia de l'eufòria després de la tempesta. Avui, dimarts, dos dies laborables més tard, l'eufòria s'ha esvaït i tornen les pors i els mals averanys a les borses.

Després d'un curt període d'eufòria, la crisi ha tornat.

És molt interessant el que ha fet el petroli. El preu del petroli que la setmana passada havia arribat a fregar els 85$ ha remuntat fins superar els 100$ el barril Brent. Evidentment, aquest rebot del preu del cru no te a veure amb un increment del consum i confirma la sospita que una part important del seu encariment és deguda a l'especulació. L'especulació fuig del mercat financer i retorna a les matèries primeres i ja veurem si això afecta als cereals.

Tanmateix, el preu del petroli sense l'efecte de l'especulació és prou alt i la seva tendència era alcista. Per sota de la crisi financera hi ha una crisi energètica. I s'amplifiquen entre elles.

Per la seva banda, el Pedrito Solbes, el més espavilat de l'insti, va i diu que aquesta és la crisi més greu que recorda des de que té ús de raó. Brometa fàcil: quant de temps deu ser això? però, ja sense conyes, anuncia que als propers mesos l'economia de l'estat potser entra en recsessió, i el que alguns ens preguntem és si no serà, més aviat, que ja fa mesos que ha entrat.

A casa nostra: a Catalunya, País Valencià i Balears, els Països Espoliats, això té un parell de traduccions ràpides: la primera, més atur, més dificultats per arribar a fi de mes, estalvis i equilibris per anar passant; i segona: un finançament autonòmic que a mida que passa el temps es preveu més minso i escarransit, insuficient per atendre els compromisos dels tres governs amb els respectius administrats. Perillen els serveis, les prestacions i l'obra pública.

Comença la tardor. Demà serà la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona. Segur que plou, si fem cas de la tradició que parla del boicot atmosfèric de Santa Eulàlia, ex-patrona de la ciutat comtal, que cada any protesta amb pluja per haver estat desposseïda d'aquell l'honor.

A ciutat ha refrescat, però aquesta serà una tardor calenta.
Publica un comentari a l'entrada