divendres, 19 de setembre de 2008

Eufòria?

Ahir els mercats bursàtils estaven enfonsats en la misèria (o això semblava) i avui, en canvi, es parla d'eufòria i s'ha registrat la jornada amb més guanys dels darrers 20 anys. Per què? Doncs per les mesures d'intervenció del govern dels EUA a Wall Street.

Mesures que no són pas poca cosa, segons diu el Vilaweb entre les mesures aprovades s'inclou la prohibició de l'operació temporalment a empreses especialitzades en l'especulació a borsa.

Es podria arribar a pensar que el que s'ha viscut avui és com el "mercat" ha aplaudit la intervenció i regulació d'un estat, contrariant així algun dels principis sagrats del neoliberalisme: desregulació i no intervenció.

Però jo crec que es pot fer una lectura més prosaica: Estan contents perquè han vist que la festa continua. Que l'estat garanteix els calers.

Avui és festa grossa a les borses perquè els han dit: Podreu seguir acumulant beneficis. Avui, finalment, els diners públics emprenen el camí que els ha de portar a mans dels especuladors.

Que ningú no s'enganyi.

Els EUA han anat a "rescatar" el sistema financer. Què és això? Res més que l'altre gran principi del sistema neoliberal: "privatitza els beneficis, socialitza les pèrdues". Aquesta intervenció dels EUA és, en realitat, una gran victòria neoliberal: els EUA garanteixen que el negoci continua. El govern dels EUA s'ha rendit a Wall Street. Ja tenim les proves de qui mana de veritat.

I ara ens diran que s'ha salvat el sistema financer i, conseqüentment, l'economia i el sistema productiu, que avui, potser s'han salvat molts llocs de treball...

Ho dubto. Durant aquest any la borsa ha acumulat pèrdues. És una tendència que ve de l'any passat. Avui ha canviat la tendència? Una cosa que he après és que la borsa es comporta de forma histèrica: una mala notícia provoca pèrduesi una bona notícia, guanys. Es parla de pujades i baixades tècniques o per recollida de beneficis. És en aquestes pujades o baixades on els especuladors fan negoci, però aquesta ziga-zaga constant no amaga les grans tendències. Diria que avui s'ha viscut la típica eufòria histèrica de la borsa i una pujada esperable i, diguem-ne, tècnica. Com estarà la borsa d'aquí un mes o en acabar l'any? o la setmana que ve, si continua el degoteig de males notícies econòmiques?

Què ha canviat d'ahir a avui? que potser, de cop els deutes acumulats han estat pagats? No. Es va gastar el que es tenia i el que no es tenia, el fet és aquest. Però avui, a Wall Street, un munt de taurons i especuladors han vist com el mateix estat els garanteix que el joc continua. Que podran seguir especulant, ara ja, finalment, amb els diners públics.

D'aquesta forma, amb aquesta entrada de l'estat com a nou proveïdor de liquiditat al sistema (liquiditat que són diners públics, és dir, dels impostos dels ciutadans, és dir, diners que havien de servir per fer escoles, carreteres, pensions...) potser s'han salvat per ara llocs de treball, i estalvis de petits inversors.

Però potser no. El problema és que realment no se sap. El problema, per dir-ho suaument, és que de debò no s'ha resolt res i que no es pot dir molt bé si aquestes mesures van a favor de tots o només d'uns quants.

A les borses hi ha eufòria, però tant pot ser del riure histèric d'algú desquiciat pels aconteixements, com el riure psicòtic d'Hannibal Lecter que ha trobat una nova presa en els diners públics.

Si ara és bona la intervenció, també ho era abans. Abans era quan calia de debò. Quan encara es podia evitar l'especulació i que l'estafa de les subprime és dugués a terme amb la permissivitat i complaença de l'administració. Però llavors no es va intervenir, perquè l'estat servia als poderosos i milers de petits van quedar atrapats en la gran trampa hipotecària. I ara quan l'estafa es gira contra els seus promotors, de nou l'estat els protegeix, ara de forma activa, entregant-lis directament diners públics.

Jo crec que ara ja és segur, estem sols. L'estat no ens protegirà perquè no som nosaltres els que comptem. L'estat utilitzarà els nostres diners per salvar de la crisi als rics. L'estat retallarà les pensions als jubilats, no donarà ajudes, deixarà de fer carreteres, escoles i hospitals, i aquests diners s'aniran a protegir "el sistema".

Però el sistema no som nosaltres. Per a ells, nosaltres només som un cost del sistema.

Aquest és "el seu sistema". No el meu. No el nostre.

Un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada