dimarts, 10 de juny de 2008

peak-oil

El petroli s'acaba? només ens queda la cova?


Ens hem polit molta de l'energia solar emmagatzemada en forma de combustibles fòssils, però també cal dir que l'eficiència energètica del sistema industrial i social ha estat nul·la. En resum, des de la revolució industrial fins avui, el que s'ha fet és malbaratar energia.

L'energia solar en temps real, tant directa com indirecta és més, que suficient per abastir el món. És un càlcul simple, la densitat de potència a l'entrada de l'atmòsfera és de 1367 wats/m² en promig. Si considerem només la meitat de la superficie de la Tierra (a l'altra meitat és de nit) tenim que cada hora la terra rep una energia de de 1.7x10^17 wats-. Això és un parell d'ordres de magnitud superior a l'energia elèctrica que es genera a tot el món... durant un any (7x10^15 Wh)!! No ens fregim perquè l'atmòsfera ens blinda i arriba menys potència a la biosfera. En superície amb l'eficiència actual dels sistemes solars podriem arribar a una energia de 2.16x10^20 Wh/ any (font: http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen3/ciencia3/119/htm/sec_6.htm)

Bé, podem fer totes les objeccions que vulguem a aquests número, però la conclusió és evident: si aprofitem bé l'energia solar directa i indirecta disposem d'una font d'energia suficient.

El problema és que a dia d'avui no som capaços d'aprofitar tota aquesta energia: Ni som capaços d'emmagatzemar-la e forma massiva com no sigui en envasaments i les piles d'hidrogen encara han de fer un xup-xup; ni la nostra societat ni la nostra indústria tenen eficiència energètica.

Segons un expert que va sortir al 30' d'ahir, si avui s'encetés una política de canvi de font d'energia decidida, es trigaria no menys de 10 anys en adaptar la societat a la nova font.

La qüestió és que tenen raó els que afirmen que el zenit en la producció de petroli, el peak-oil, es va produir el juliol del 2006, aleshores no disposem de 10 anys per a preparar el canvi. El canvi ja porta dos anys en marxa i ara estem veien els primers símptomes de la destrucció ràpida (i violenta?) del sistema social i productiu basat en el petroli. Si com diuen els optimistes, el peak-oil arribarà en un parell d'anys, aleshores la situació segueix sent negra, però si més no, hi ha més temps per mitigar-la en part.

El que és terriblement sospitós és que el G7 li demani als països productors que n'augmentin la producció i aquests responguin que hi ha prou petroli al mercat i que els preus alts no responen a una escassedat real.

Pot ser, no dic que no, potser hi ha qui està especulant amb el preu del petroli. Però la pregunta és: qui? ja estaria identificat, no? Potser és que realment hi ha més demanda i els productors no produeixen més perquè, senzillament, no poden.

I això em porta a la següent reflexió: una màxima del liberalisme diu que l'estabilitat depèn de la confiança dels mercats. Aleshores, per mantenir la confiança cal "administrar" la informació. per això el ZP no reconeix que hi ha crisi, o que el PIB creixerà per sobre d'un determinat % (i després l'OCDE en rebaixa les previsions, però la gent no se'ls escolta tant). En resum, per mantenir la "confiança" dels mercats, menteixen. Mentir en aquests casos no té cap implicació ètica o moral, és simplement la tècnica liberal habitual per mantenir la "confiança" dels mercats. El liberalisme acull en la seva essència la mentida.

Aleshores, si mentir és la tècnica habitual, podem tenir la sospita que potser no és tan descabellat que el peak-oil ja s'hagi produït, que realment la demanda està augmentant i que la producció, en canvi, com a molt només es manté o, fins hi tot, decreix.

Tanmateix, potser el peak-oil encara no s'ha produït. Aleshores, algú està especulant. I llavors ens trobem que les revoltes de la fam o fer pa per donar-lo a les màquines en comptes de als homes és el resultat d'especular. Especular tampoc té cap implicació moral o ètica. És simplement, la forma financera i elegant, que tenen els accionistes de crear riquesa virtual allà on no n'hi ha o, àdhuc, on només hi ha misèria, o. de forma prodigiosa, creant-hi misèria real, que de tot hi ha. Això, en realitat és causat per l'altre element essencial del liberalisme: la cobdícia.

El liberalisme acull en la seva essència constituent la mentida i la cobdícia. Els resultats són els que són.

Malgrat el luxe i els vestits elegants, només parlem de mentiders cobdiciosos. Molt humà tot plegat. Tan humans com els milions d'éssers humans que passaran gana o es moriran de gana.

Però, en fi, m'he desviat el tema. Jo només volia dir que no crec que només ens quedi la cova. Jo crec que ens en sortirem. Ens en sortirem perquè, malgrat tot, hi ha molta més gent bona que dolenta. Ens en sortirem perquè la gent és bona i prefereixen col·laborar i treballar en equip a competir, prefereixen compartir o intercanviar més que comprar o vendre. És molt més humà. És la forma natural de fer les coses. No estic desbarrant ni m'he tornat hippie. Els argentins, durant el corralito, van veure com tot un sistema i una forma de vida s'ensorraven. A l'Argentina van arribar a morir nens de gana, la classe mitjana gairebé va desaparèixer. Què van fer? es van organitzar, van muntar una economia paral·lela basada justament en això: l'intercanvi, el compartir, la solidaritat, l'autogestió, el cooperativisme... i van sobreviure.

Bé, potser encara queda fins que arribem a aquests extrems, potser no hi arribarem i feliçment jo només soc un pessimista apocalíptic irredempt, tant de bo que així sigui.

Però avui, un professor d'ESADE vaticinava la castanya forta just per al setembre, a la tornada de vacances. S'equivoca? potser sí, però no sembla una bona idea fer una declaració que et pot assenyalar davant del claustre i dels alumnes com el professor que abans de vacances va pronosticar la fi del món i ja veus.

Hi ha qui diu que no, que això no passarà i clavant un fort cop de puny a la taula donen un argument definitiu, amb un somriure de victòria: "Això s'arreglarà perquè si no es posa remei, s'ensorraria tot i no li interessa a ningú. Es trobarà la solució". I llavors jo penso. Està clar que no li interessa a ningú, però vostè m'està dient que s'arreglarà el problema perquè les seves conseqüències no les vol ningú, però no em diu res sobre les causes del problema. Ningú vol les conseqüències, però i si les causes persisteixen? I si resulta que la solució passa per acceptar que les causes en part són inevitables i en part, algunes conseqüències també? I perquè hem d'acceptar com a dogma de fe que la ciència ens salvarà? Quina diferència hi ha entre confiar en un miracle de la ciència i dir que Déu dóna de menjar cada dia als ocells del camp?

La majoria de la gent, per sort, no només és bona. També és raonablement espabilada i li veu les orelles al llop i per això el LIDL i el DIA i els xinesos i els paquistanesos cada dia que passa tenen més clients. I el bicing es morirà "d'èxit " si l'ajuntament no hi posa remei, i es venen menys cotxes i potser enguany farem les vacances a la Barceloneta, i una costellada a les Planes que s'hi pot anar a peu i és una excursió molt maca i, per si m'escolten, a veure si abaixen el preu de la llenya, collons!

Publica un comentari a l'entrada