divendres, 27 de juny de 2008

Crisi, Klein i Bassas

La "Doctrina del xoc" de Naomi Klein és un referent d'aquest bloc. El llibre desenvolupa la teoria que el Capitalisme neoliberal aprofita situacions traumàtiques; dictadures, guerres -àdhuc provocant-les- desastres climàtics, per a aplicar "teràpies de xoc" econòmic encaminades a transferir empreses públiques i serveis socials de titularitat pública a mans privades; a desregular el mercat de treball i les mesures de protecció social; i a eliminar les barreres proteccionistes per permetre l'entrada d'inversió i capital estranger. En el seu llibre la Naomi Klein denuncia que els pretesos èxits econòmics associats a aquestes teràpies de xoc provoquen en el social l'aparició d'una minoria rica que ha liderat la implantació de la teràpia de xoc i una majoria pobre, explotada i reprimida que n'ha estat i n'és la víctima.

Se m'acut que questa teoria la podrem aplicar a nosaltres mateixos durant aquesta crisi: Se'ns ve a sobre una crisi general: financera, energètica, de recursos. Les elits neoliberals veuen en aquesta crisi l'oportunitat de l'aplicació de la teràpia de xoc a escala planetària. Ja han començat. A la UE tenim les directives de les 65 hores, una retallada flagrant i vergonyosa i, de forma sorprenent, sense contestació per part de la població; i tenim la directiva del retorn o de la vergonya que criminalitza als treballadors immigrants sense papers, i els desposseeix de qualsevol dret. També, de forma indignant, no hi ha contestació.

Com pot ser que no hi hagi contestació? tan bé es viu a la UE, tan convençuts estem que no ens atraparà la crisi? que podem permetres aquestes directives que atempten contra els treballadors? quin és l'argument, que jo desconec, que ningú ha sabut donar-me'n raó, per a tanta tranquil·litat? Potser és l'Eurocopa? Panem et circenses? I quan falti el panem, què?


Canvi de tema. El Bassas plega. Serà que el Joan Ferran, del PSC se n'ha ensortit? Està carregant-se la "crosta nacionalista" dels mitjans de comunicació de la Corpo. En nom de la "pluralitat" buscarà substituir-la per una "crosta socialista" a l'estil de l'RTVE?

El Bassas plega per discrepàncies amb la direcció. En el seu comiat parla de diferencies de format i continguts entre el que proposava la direcció de l'emissora i la seva pr`pia concepció del programa. No ha explicat més que això. Que cadascú interpreti el que vulgui.

Tanmateix, un apunt: jo vaig passar de ser un seguidor fidel del Bassas fins que amb el govern de Maragall, vaig començar a sentir cada cop més incomoditat com a militant d'Esquerra quan escoltava la tertúlia "El matí". Durant el govern Montilla, la sensació de desassossec en escoltar la tertúlia era habitual. La meva impressió és que tertúlia esdevenia un cos a cos entre col·laboradors pro-convergents i col·laboradors pro-govern d'Entesa, però amb un factor comú, la crítica constant, desqualificadora, molts cops fregant l'insult al votant, des de totes dues bandes, cap a Esquerra. La sensació que tenia molts cops en escoltar la tertúlia era que Esquerra era la culpable de tot, fos on fos i passés el que passés, al final uns i altres acabaven fent d'Esquerra la bèstia dels cops.

I vaig fer el que s'acostuma a fer quan no t'agrada una cosa: vaig deixar d'escoltar la tertúlia.

Res d'estrany, tampoc escolto la COPE.

Però, en tot cas, que el Bassas plegui em sembla una pèrdua terrible. El Bassas és un referent. Personalment podria no estar d'acord amb les seves opinions o amb el discurs dels seus col·laboradors, però d'això a tractar de censurar-lo van moltes passes i és inacceptable.

Si en Bassas plega perquè el PSC l'ha fet fora, perquè a la seva tertúlia tot sovint es repartia estopa contra el govern aleshores estem parlant de censura. D'atac a la llibertat d'expressió. D'atac a la llibertat de tots.

A veure si ho entenen els senyors del PSC: vostès no tenen dret a decidir el que escolto o no escolto. Això ho trio jo. No em prenguin per imbècil, que no ho sóc. Sàpiguen vostès, per si encara no els han dit, que la censura és una cosa que fa molt fatxa.
Publica un comentari a l'entrada