divendres, 20 de juny de 2008

obres, rodalies i aves

Els mesos abans de l'arribada de l'AVE a Barcelona van estar marcats pels incidents continuats, per les avaries i per la desesperació de milers d'usuaris. L'arribada de l'AVE no va millorar gaire les coses i el mateix dia de l'estrena es van produir incidents.

El tram de via que entra a Sants està potes enlaire. El monstruós calaix que s'alça a la Rambla Badal segueix les obres implacablement deixant entreveure de forma cada cop més clara l'aberració urbanística que s'està perpetrant. El carrer de Sant Antoni té la banda que dona al Parc de l'Espanya Industrial amagat als vianants. El mateix parc té la sortida que dóna a la rampa espiral tancada a causa de les obres del túnel d'accés a Sants-Estació. A Sants el malson de l'AVE continua. És evident i innegable.

D'altra banda, però, només parant atenció als mitjans, podria semblar que les coses s'han arreglat.

El cas, però, és que no s'ha arreglat. Segurament el problema no té la mateixa intensitat que abans de l'arribada però existeix i no se'n parla, o se'n parla poc. L'arribada de l'AVE a Barcelona no ha restaurat un servei en condicions. Millor que el dels moments més caòtics potser sí, però en cap cas amb una qualitat acceptable.

La continuació de les obres en direcció a Girona no fan més que assegurar que el mal servei continuarà per una bona temporada.

Els usuaris ho saben. Ho saben perquè ho pateixen. Ahir: una avaria a Montgat, combinada amb una avaria a Montcada. La gota que va vessar el vas va ser quan quan es va obligar als usuaris a fer transbordament del tren que ja anava amb mitja hora de retard. Els usuaris, exasperats, van tallar les vies a Montcada durant mitja hora més.

AVE, Alta Velocitat per a Ex-usuaris de pont aeri, és dir, usuaris d'empresa que paguen molt més que els usuaris de rodalies, i que han de poder arribar amb els seus vestits elegants immaculats a la propera reunió.

No com els usuaris de rodalies, que poden ser tractats com ramat.

Jo soc dels que van en ramat. Punyetera gràcia que fa.

És el que passa quan es privatitza un servei public. Millor dit quan un servei públic es converteix en monopoli privat: que el negoci de debò està en el servei d'elit, i que el servei popular és, més aviat, una molèstia per al proveïdor del servei que tracta de reduïr-ne els costos tant com pot.

I en això estem. Per a permetre a uns milers d'executius moure's amb facilitat entre Barcelona i Madrid, a les rodalies de Barcelona, abans pel sud, ara pel nord, que les bombin. Entre nord i sud, enmig, les obres del túnel (ai! la Sagrada Família!) i resarem perquè no passi cap desgràcia.

Molts milers d'assalariats (assalariats dels caps, comandaments i recursos humans que fan servir l'AVE) que depenen de les rodalies per anar a la feina cada dia han de fotre's.

Després els de l'AVE voldran que els de rodalies treballem 60 hores setmanals, end diran que cal moderar els salaris i que ens hem d'apretar el cinturó

Això sí, ells viatgen amb AVE.
Publica un comentari a l'entrada