Resum del "Summary for policymakers"

Avui (17/11/2007) s'ha clausurat la 27na reunió del Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC), que aquests dies s'ha celebrat a ciutat de València.
El missatge ha estat el següent: el canvi climàtic és un fet. L'estem vivint avui. De no posar mesures correctores ens aboquem a un desastre per a la nostra i moltes altres espècies. Cal començar ja a posar remei. Les mesures per paliar-lo no són tan cares com es podria pretextar i, en tot cas, són infinitament més barates que l'alternativa de no aplicar-les.
Tenim un plaç de pocs anys per mitigar els efectes de l'escalfament global. Ara, la pilota és al terrat dels governs.

A continuació, la traducció de les entradetes en negreta del "Summary for policymakers of the synthesys report". No sóc traductor, així que les imprecisions o incorreccions són cosa meva. És una traducció "amateur", en cap cas oficial.

1. Canvis observats al clima i els seus efectes.
- L'escalfament del sistema climàtic és inequívoc i ara és evident a partir de les observacions dels increments de les temperatures mitjanes d'aire i oceans, de la fusió de la neu i el gel i de l'increment global del nivell del mar.
- Evidències observacionals de tots els continents i en la majoria dels oceans mostren que molts sistemes naturals estan afectats per canvis climàtics regionals, en particular per increments en la temperatura
- S'espera amb una grau de confiança mitjana que emergeixin altres efectes de canvi climàtic regional en els entorns naturals i humans. Tanmateix resulta difícil de discernir degut a l'adaptació i a la superposició d'altres causes no climàtiques.


2. Causes del canvi
- Les emisions globals de gasos d'efecte hivernacle (GEH) provocades per l'activitat de l'ésser humà han crescut des de l'època preindustrial, amb un increment del 70% entre 1970 i 2004.
- Les concentracions a l'atmosfera de diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i monòxid de dinitrogen (N2O) han crescut marcadament com a resultat de l'activitat humana des de 1750 i ara superen amb escreix els valors pre-industrials determinats per l'anàlisi de mostres de gel que ofereixen dades que abasten molts milers d'anys.
-La major part dels increments observats en les temperatures mitjanes globals des de la segona meitat del segle XX són molt probablement degudes a l'increment observat en les concentracions de GEH d'origen antropogènic. És probable que hi hagi hagut un significatiu escalfament antropogènic durant els passats 50 anys en promig sobre cada continent (llevat de l'Antàrtida).
- Els avenços des del Tercer Informe d'Avaluació (Third Assessment Report, TAR, 2001) mostren que les influencies humanes discernibles s'extenen més enllà de les temperatures a altres aspectes de la climatologia.
-l'escalfament antropogènic durant les passades tres dècades ha tingut probablement una influencia discernible en l'escala global sobre els canvis observats en molts sistemes físics i biològics.


3. Projecció de canvi climàtic i el seu impacte
- Hi ha un alt grau d'acord i prou evidències que amb les actuals polítiques de mitigació del canvi climàtic i les pràctiques de desenvolupament sostenible associades, les emisions de GEH continuarien creixent durant les properes dècades.
-Les emissions continuades de GEH amb la intensitat actual , o per sobre de l'actual provocarien més escalfament i induirien molts canvis al sistema climàtic global durant el segle actual que molt probablement serien més grans que aquells que van ser observats durant el segle passat.
- Hi ha molta més confiança en l'acompliment de es projeccions actuals que en les del TAR per als patrons d'escalfament i altres característiques d'escala regional, incloent canvis en els patrons de corrents de vent, precipitacions, i alguns aspectes dels casquets polars.
-Els estudis realitzats posteriorment al TAR han proporcionat una comprensió més sistemàtica dels temps i magnituds dels impactes relacionats amb les diferents quantitats i relacions del canvi climàtic.
- S'espera que les freqüències i intensitats alterades del clima extrem, junt amb la pujada del nivell del mar tindran de forma majoritària un efecte advers sobre els sistemes naturals i humans.
- L'escalfament antropogènic i el nivell del mar continuarien pujant durant segles degut a les escales de temps associades als processos climàtics i a les realimentacions, àdhuc en el cas que les concentracions de GEH s'estabilitzessin.
- L'escalfament antropogènic podria ser la causa principal d'alguns impactes que serien abruptes o irreversibles, depenent de les relacions o magnituds del canvi climàtic.


4. Opcions d'adaptació o mitigació.
Es disposa d'un ampli ventall d'opcions, però per a reduir la vulnerabilitat enfront del canvi climàtic cal una adaptació molt més extensa que la que actualment s'està duent a terme. Hi han barreres, límits i costos que no estan plenament entesos.
La capacitat d'adaptació està connectada de forma íntima amb el desenvolupament socioeconòmic, però està desigualment distribuïda entre i dins les diferents societats.
Tant els anàlisis bottom-up (de baix a dalt) com els top-down (de dalt a baix) indiquen que hi ha un alt grau de consens i moltes evidències del potencial econòmic de mitigació de les emissions globals de GEH durant les properes dècades que podrien compensar el creixement global estimat o, fins-hi tot, reduir les emissions per sota dels actuals nivell. Els anàlisis top-wown i bottom-up coincideixen a nivell global, malgrat això, presenten diferències considerables en les consideracions sectorials

Notes:
Aquest darrer paràgraf és força críptic. Al resum apareixen les següents definicions, força críptiques també. Crec que he mig entès els conceptes. Si algú es vol llegir el resum i explicar-me'ls de forma planera, ho agrairé.
el concepte de "Potencial de mitigació" ha estat desenvolupat per avaluar l'escala de reduccions de GEH que caldria fer, en relació amb la línia base d'emissions actual, per a un preu del carbó prefixat (expressat en cost per unitat d'emissions de CO2 equivalent reduïda o evitada)
El "potencial de mercat de mitigació" és el potencial de mitigació basat en els costos privats i taxes de descompte privats (reflexa el punt de vista dels consumidors i les empreses privades) que es podria esperar que esdevingui sota les condicions de mercat pronosticades, incloent les polítiques i les mesures que actualment es duen terme i tenint en compte les barreres que limiten la comprensió actual.
El "potencial econòmic de mitigació" és el potencial de mitigació que pren en consideració els costos socials i els beneficis i descomptes en les impostos (reflectint la perspectiva de la societat; els descomptes a les taxes socials són més baixos que els aplicats als inversors privats) assumint que l'eficiència del mercat millora per polítiques i mesures i que s'han eliminat barreres.
L'anàlisi Bottom-Up està basat en l'avaluació de les opcions de mitigació fent èmfasi en tecnologies i regulacions específiques. Es tracta típicament d'estudis sectorials que prenen un model macro-econòmic de referència.
L'anàlisi Top-Down avalua les opcions de potencial de mitigació de l'economia global. Utilitza models globalment consistents i informació agregada sobre les opcions de mitigació i captura la macro-economia i les realimentacions dels mercats.
Fi notes.

Els governs tenen a disposició una amplia varietat de polítiques i instruments per a crear els incentius per a les accions de mitigació. La seva aplicabilitat depèn de les circumstàncies nacionals i del context sectorial.
Hi han moltes opcions per a la reducció global de les emissions de GEH mitjançant la cooperació internacionsl. Hi ha un alt grau de consens i prou evidència que els èxits més notables del United Nations Framework Convention on Climate Change (UNFCCC) i el seu protocol de Kyoto són l'establiment de la resposta global al canvi climàtic, l'estimulació d'un ventall de polítiques nacionals i la creació d'un mercat internacional del carbó i nous mecanismes institucionals que podran proporcionar els fonaments de futurs esforços de mitigació. També s'han fet progressos en la direcció de l'adaptació dins del UNFCCC i s'han suggerit iniciatives internacionals addicionals.
En determinats sectors les opcions de resposta climàtica es poden implementar de forma que s'obtinguin sinergies i s'evitin conflictes amb altres dimensions del deesenvolupament sostenible. Les decisions sobre la macroeconomia i altres polítiques no climàtiques poden afectar de forma significativa les emissions, la capacitat d'adaptació i la vulnerabilitat.


5. Perspectives a llarg termini
Determinar què constitueix una "perillosa interferència antropogènica amb el sistema climàtic" en relació amb l'article 2 de la UNFCCC involucra judicis de valor. La ciència pot recolzar amb informació les decisions sobre aquests assumptes, àdhuc proporcionant criteris per jutjar quines vulnerabilitats es poden considerar claus.
Les cinc "raons per preocupar-se" identificades al TAR es mantenen com una guia útil per a considerar vulnerabilitats clau. Les "raons" són avaluades en el present resum com més fortes que al TAR. Molts riscos han estat identificats amb un grau superior de confiança. Alguns riscos es projecten com més grans amb increments de temperatura menors als indicats originalment. La comprensió de les relacions entre els impactes (la base de les "raons per a preocupar-se" del TAR) i la vulnerabilitat (que inclou la capacitat d'adaptar-se als impactes) ha millorat.
Les cinc "raons per preocupar-se" són:
- Risc per a sistemes únic i amenaçats.
- Risc de fenòmens meteorològics extrems.
- Distribució dels impactes i de les vulnerabilitats.
- Impactes agregats
- Risc de singularitats a gran escala.
Hi ha un grau de certesa elevat en que ni la mitigació ni l'adaptació soles i per separat poden evitar els impactes del canvi climàtic; Tanmateix, poden complementar-se i juntes poden reduir de forma significativa els riscos del canvi climàtic.
Molts impactes es poden reduir, retardar o evitar amb la mitigació. Els esforços i inversions en mitigació durant les properes dues o tres dècades poden tenir un impacte gran i possibilitats d'assolir nivells d'estabilització més baixos. Retardar les reduccions de les emissions limitarà significativament les possibilitats d'assolir nivells d'estabilització baixos i incrementarà el risc d'impactes més severs provocats pel canvi climàtic.
Hi ha un alt nivell d'acord i prou evidències que tots els nivells d'estabilització avaluats es poden assolir mitjançat el desplegament d'una cartera de tecnologies que estan disponibles actualment, o a l'espera de comercialitzar-se durant les properes dècades, assumint que s'incentiven de forma apropiada i efectiva el seu desenvolupament, adquisició, desplegament i difusió i abordant les barreres relacionades amb elles.
Els costos macro-econòmics de la mitigació generalment creixen amb la restricció del públic d'estabilització. Per a determinats països i sectors, els costos variaran considerablement de la mitja global.
La resposta al canvi climàtic implica un procés iteratiu del risc que inclou l'adaptació i la mitigació i pren en consideració els danys del canvi climàtic, els co-beneficis, la sostenibilitat, l'equitat i les actitud de risc.