Pàgines

dijous, 1 de febrer del 2007

decret d'ensenyament

Déu n'hi do del mullader que ha generat el decret d'ensenyament.
Decret que, a dia d'avui, ningú no ha vist escrit i del que, per tant, ningú no pot dir realment en què consistirà. Però ha faltat temps, costum del país, per llençar la cavalleria, la infanteria i les tropes de rereguarda a tallar els caps dels traïdors a la pàtria.
El fet, però, és que de moment, no hi ha decret i que caldrà veure quin és el redactat final.
Però posem-nos en el cas que hi ha una tercera hora en castellà i que els rumors sobre quina serà la forma del decret són certs.
Crec que cal descartar completament un trencament del govern per aquesta qüestió.
ERC és al govern per governar. Ha d'assumir la seva part de responsabilitat en els decrets i lleis que emanin del govern. Això és un fet. És per simple coherència i solidaritat del govern. El govern no és un conjunt de caixetes que fan la guerra cadascuna pel seu compte. No. El govern és únic i les seves decisions són assumides per tots els socis. Hi podran estar més o menys d'acord, o inclús estar-hi en contra. Però la veu del govern és única.
Els fets també són aquests: el govern d'Espanya va fer una reial decret amb el que imposava la tercera hora de castellà per a tothom. El govern de Catalunya ha respost presentant recurs per invasió de competències. Això ha estat correcte i cal veure-ho com el que és: plantar cara a la ingerència. El govern de Catalunya presentarà un decret en el que es regula la utilització de la sisena hora a primària i en el que, si els rumors acaben corresponent a la realitat, s'inclourà la tercera hora en castellà o de castellà, a elecció dels centres.
El fet és que tots els nens de l'escola pública fan des d'aquest any una hora més de classe. En total cinc hores més a la setmana. Amb el decret del govern català, aquestes cinc hores seran probablement tres en català, una en anglès i una en castellà.
Aquestes hores (en català, anglès o castellà) s'utilitzaran segons el criteri del centre per impartir assignatures que poden ser matemàtiques, ciències socials, estructures comunes de la llengua o d'altres. Els centres, els pares i els mestres, en definitiva, són els que tindran la última paraula sobre la distribució de temps i matèries. I segurament mantenir la independència de criteri dels centre és el més prudent i el més intel·ligent.
El decret del govern català és la continuació necessària (no suficient) del Pacte Nacional per l'Educació que va promoure ERC a l'anterior legislatura. Caldran més lleis i, més que cap altre cosa, recursos per a l'ensenyament en totes les seves etapes, infantil i primària, secundari i universitari. Això serà així perquè l'educació és fonamental. I més amb un govern d'esquerra i amb Esquerra al govern. Es deia fa molts anys que l'Educació és l'escut de la República. Ha estat una llàstima que el repartiment de conselleries al govern d'Entesa no hagi permès a ERC assumir la conselleria d'educació en aquesta legislatura. Ha estat també una llàstima que Ernest Maragall no hagi estat capaç de tenir la boca tancada fins consensuar amb els socis del govern el redactat del text. Si alguna cosa caldria haver après és que la inestabilitat comença pel xerrar quan no toca. Finalment, ha estat lamentable veure com el govern d'Espanya ha fet un decret expressament pensat per tocar els pebrots als nacionalistes. Una llei per marcar paquet, que diria en Puigcercós.

L'objectiu del decret del govern català és combatre el fracàs escolar i millorar les competències lingüístiques dels nens tractant d'avançar cap al plurilingüisme i mantenint i potenciant a l'hora la immersió lingüística en català.
No podem descartar que, de ser certs els rumors, hagi també en el redactat un intent de quedar bé amb el govern d'Espanya.
Això sobra. No cal quedar bé amb el govern "amic" que, en canvi, sembla disposat a sabotejar al govern de Catalunya. Amb amics així, millor tenir enemics.
Però, amb tot, combatre el fracàs escolar, avançar cap el plurilingüisme i fomentar l'ús del català és quelcom de bo i desitjable.
Lamentablement, només veurem el resultat de les polítiques educatives d'aquí uns anys. Tindrem d'aquí una dotzena d'anys que la majoria dels joves catalans seran veritablement competents en català, castellà i anglès? tindrem a joves que utilitzaran preferentment el català en les seves relacions socials? ho faran simplement perquè ho veuran normal? Tindrem joves amb coneixements suficients per afrontar amb garanties estudis universitaris de nivell europeu? ¿capaços de parlar, llegir i escriure anglès amb prou solvència com per no haver de callar quan es trobin amb altres joves europeus que tinguin l'anglès com llengua franca?
Si es compleixen aquests objectius, el decret del govern català haurà estat útil. Així de simple. Si, pel contrari, segueix havent fracàs escolar, un nivell de coneixements baix, retrocés en l'ús social del català, manca de nivell en català, castellà i anglès; si estem, en resum, en un estat de les coses semblant al que tenim avui, llavors la política educativa haurà fracassat. Així de simple, també.

Avui, el nivell de coneixementes i habilitats dels joves catalans comparats amb els europeus està a la cua. Cal fer alguna cosa. El decret d'ensenyament farà alguna cosa. No n'hi ha prou. Cal complementar amb polítiques socials, segurament de suport a les famílies -Espanya és l'estat de la Unió amb menys ajuda a les famílies. En valor absolut. Per darrera del penúltim que és Itàlia. La informació que han donat pel TN no ha precisat quina seria la posició relativa de Catalunya, però dubto que sigui millor-, caldran equipaments i caldra, segurament,trobar la forma de transmetre als nens i als joves valors com la paciència, l'esforç, el respecte, l'amor per la natura, l'estalvi, el civisme, la tolerància o el patriotisme.
L'educació dels fills és cosa de tots plegats. I no és cap broma.
És una de les qüestions més clarament polítiques de totes. Quina mena d'educació volem pels fills. Què volem que aprenguin. Què és el millor per ells? aquesta pregunta és difícil de respondre perquè depèn de tots, però depèn també de cadascun de nosaltres.
El decret del govern català donarà directrius. La implementació del decret, però, serà una tasca diària de molta gent a les escoles, als esplais, als casals, a les llars, al carrer, i de tots plegats.
Ignoro si el decret del govern serà el millor, però no tinc cap dubte que l'objecte del decret, l'educació dels infants, és d'interès nacional; i si els objectius que persegueix s'assoleixen perquè s'ha implementat amb intel·ligència i amb recursos, caldrà donar-lo per bo.
De moment, es planta cara al presentar recurs per la invasió de competències.
I vegem primer el decret, del que espero que es faci pensant en les necessitats dels nens i dels joves, del país, en definitiva, del que és avui i del que volem que sigui. Aquest és l'interès nacional de debò, més que no pas marcar paquet.